El Financial Times Stock Exchange 100 Index, també anomenat índex FTSE 100, FTSE 100, FTSE o, informalment, el Footsie, és l'índex borsari més conegut del Regne Unit i representa les 100 empreses blue chip amb més capitalització borsària que cotitzen a la Borsa de Londres.
Història Antecedents: FT30 L'índex continu més antic del Regne Unit és el FT 30, també conegut com a Financial Times Index o FT Ordinary Index (FTOI).The History Channel - Financial Times Index . Consultat el 8 d'agost de 2008 Es va establir el 1935 i actualment està en gran part obsolet a causa de la seva redundància. És similar al Dow Jones Industrial Average, i les empreses que hi cotitzen pertanyen als sectors industrial i comercial. En queden excloses les empreses del sector financer i els valors governamentals.
Dels components originals, tres formen part actualment del FTSE 100: Tate & Lyle, Imperial Tobacco i Rolls-Royce, tot i que Rolls-Royce no ha cotitzat de forma contínua i Imperial Tobacco va ser filial de Hanson durant uns quants anys, i ara es rebateja com a Imperial Brands. Només una de les empreses originals del FT 30 roman encara en aquest índex:Remaining companies in the FT30 Tate & Lyle (la pertinença no es basa estrictament en la capitalització de mercat, per la qual cosa això no significa necessàriament que es trobi entre les trenta empreses principals del FTSE 100). La companyia amb millor rendiment de la llista inicial ha estat Imperial Tobacco.
Creació del FTSE100 L'índex va començar el 3 de gener de 1984, havent estat creat per la Borsa de Londres per reflectir millor l'activitat del mercat. L'índex havia de substituir el propi FT 30 del Financial Times després de la seva presentació pública el 14 de febrer. Fins al 10 de febrer, la Borsa es referia a l'índex com a «SE 100», deixant fora el Financial Times, que no havia contribuït a la seva construcció. Finalment es va reconèixer que comptar amb la participació del FT en el llançament oficial tenia un gran valor.
El nou índex va permetre que el propi mercat d'opcions de la Borsa de Londres (London Traded Options Market, LTOM) llançés el maig de 1984 un contracte d'opció derivat de les dades en temps real del FTSE, mentre que els seus competidors del LIFFE es van afanyar a fer coincidir el seu propi llançament dún contracte de futurs.
L'ús de l'índex va créixer, tot i que els contractes negociables de l'índex van tenir dificultats per guanyar tracció: el volum anual del contracte de futurs sobre el FTSE va ser de menys de 89.000 el 1985, xifra que pal·lidia en comparació amb els 15 milions de lots negociats en el contracte de l'índex S&P 500 als Estats Units. Cap al 1986, la radical desregulació financera de Margaret Thatcher i les privatitzacions d'alt perfil de membres de l'índex com British Telecom, British Gas i British Aerospace van culminar en el Big Bang. La combinació d'un nou índex, grans privatitzacions, derivats negociables al LIFFE i la promoció per part del Financial Times va fer que el FTSE 100 es convertís en l'indicador més utilitzat per saber si el mercat de valors del Regne Unit pujava o baixava.
El 1987, les privatitzacions van continuar amb British Airways i British Petroleum. Aquesta última es va concloure el mateix dia que el Dilluns Negre, un daltabaix en què l'índex va caure un 21,73% en dos dies; un d'aquests dies encara manté el rècord de la pitjor rendibilitat d'un sol dia per a l'índex, amb un –12,22%. Mentre l'índex estava en caiguda lliure, el volum de negociació del contracte de futurs va assolir un màxim històric de 9.111 contractes en un sol dia. En comparació, el volum en la setmana anterior a la caiguda va ser de mitjana de 2.400 contractes diaris.
Anys 90 A la primavera de 1992, el LTOM va ser venut a LIFFE per una quantitat simbòlica, consolidant els derivats de l'índex FTSE 100 en un sol mercat. La negociació d'aquests instruments es va mantenir únicament en l'àmbit institucional, ja que la important inversió necessària per a oferir negociació electrònica limitava l'accés dels inversors particulars en aquell moment. Tanmateix, els volums anuals per al 1992 en futurs i opcions sobre el FTSE van assolir un nou màxim de 2,6 milions i 2,2 milions respectivament. A la tardor, el Banc d'Anglaterra, dirigit pel Tresor de Sa Majestat sota el govern de John Major, no va aconseguir apuntalar la lliura esterlina per mantenir-la dins del Mecanisme de Tipus de Canvi Europeu (MTC). Una ràpida devaluació de la lliura esterlina el Dimecres Negre i la sortida del MTC van beneficiar enormement els components de l'índex FTSE que operaven a escala global, ja que les exportacions es van esdevenir més barates d'un dia per l'altre. Després de tancar el 15 de setembre de 1992 a 2.370,0 punts, l'índex gairebé es triplicaria a finals de la dècada, aconseguint un màxim de 6.930,2 el 30 de desembre de 1999.
Actualitat El 2024 es van produir la major quantitat de desqualificacions de cotització al mercat de Londres des de la crisi financera de 2008, al·legant les empreses valoracions més altes i costos més baixos disponibles mitjançant un trasllat a la Borsa de Nova York (NYSE). Entre elles, Ashtead Group, CRH i Flutter representaven gairebé 120.000 milions de lliures en capitalització borsària del FTSE 100. Les adquisicions per part de capital privat van reduir encara més el ventall d'empreses disponibles de les quals es podia disposar per poblar l'índex, amb Hargreaves Lansdown també a punt de deixar de cotitzar. En tot el mercat es van produir cinc desqualificacions per cada nova emissió, amb especulacions al tancament de l'any sobre el futur de baluards de l'índex com British American Tobacco, Rio Tinto i Shell.
Descripció L'índex borsari té el símbol de negociació UKX i és mantingut per FTSE Russell, una filial en propietat absoluta del London Stock Exchange Group, que va néixer com una societat mixta entre el Financial Times i la Borsa de Londres. Es calcula en temps real i es publica cada segon quan el mercat està obert.
El FTSE 100 consta a grans trets de les 100 empreses del Regne Unit elegibles més grans per valor total de mercat, conegudes com a blue chip.Ground Rules for the Management of The UK Series of the FTSE Actuaries Share Indices (section 5) El valor total de mercat d'una empresa es calcula multiplicant el preu de l'acció de la companyia pel nombre total d'accions que ha emès. Per tant, l'índex només reacciona als canvis en el valor de mercat de les empreses, excloent qualsevol ingrés per dividends que un inversor pogués reorientar a la reinversió. Per veure l'efecte tant del rendiment del valor de mercat com dels ingressos en relació amb l'índex FTSE 100 sol, s'utilitza l'índex FTSE 100 Total Return. Durant les últimes quatre dècades, l'índex de retorn total s'ha duplicat gairebé cinc vegades, mentre que l'índex bàsic s'ha duplicat una mica més de tres vegades respectivament. miniatura|Índex de retorn total des de 1986 fins a 2026 A més, moltes d'aquestes són empreses d'orientació internacional: per tant, els moviments de l'índex són un indicador bastant feble de com evoluciona l'economia del Regne Unit i estan significativament afectats pels tipus de canvi de la lliura esterlina. Una millor indicació de l'economia britànica és l'índex FTSE 250, ja que conté una proporció menor d'empreses internacionals.
Tot i que l'índex FTSE All-Share Index és més exhaustiu, el FTSE 100 és amb diferència l'indicador borsari del Regne Unit més utilitzat. Altres índexs relacionats són el FTSE 250 (que inclou les següents 250 empreses més grans després del FTSE 100), el FTSE 350 (que és l'agregació del FTSE 100 i el 250), el FTSE SmallCap Index i el FTSE Fledgling Index. El FTSE All-Share agrupa el FTSE 100, el FTSE 250 i el FTSE SmallCap.
L'índex consta de 18 supersectors de la classificació ICB, quatre dels quals tenien una capitalització de mercat superior als 250.000 milions de lliures esterlines. Aquests són Bancs, Atenció Sanitària, Béns i Serveis Industrials i Energia, que en conjunt representen aproximadament el 53% de la capitalització de l'índex. En la mateixa data, hi havia dues empreses amb una capitalització borsària superior als 200.000 milions de lliures: AstraZeneca i HSBC, que en conjunt representaven aproximadament el 18% de la capitalització de mercat.Cada trimestre natural, els components del FTSE es revisen i algunes empreses entren o surten de l'índex, la qual cosa provoca canvis irregulars en el volum de negociació i els preus a mesura que els participants del mercat reequilibren les seves carteres.
Ponderació En els índexs FTSE, els preus de les accions es ponderen per capitalització de capital flotant (free-float), de manera que les empreses més grans, amb més part del seu capital circulant lliurement, tenen un major impacte en l'índex que les empreses més petites. La fórmula bàsica d'aquests índexs és:
expandida com
desglossat en:
on la suma dels productes del , i per a cada component des de fins a, habitualment, en el moment es divideix pel divisor de l'índex per obtenir el valor de l'índex.
El factor de capital flotant (free float factor) representa el percentatge de totes les accions emeses que estan fàcilment disponibles per a la negociació, arrodonit cap amunt al múltiple de 5% més proper. La capitalització de capital flotant d'una empresa és la seva capitalització borsària multiplicada pel seu factor d'ajust de capital flotant. Per tant, no inclou accions restringides, com les mantingudes per membres interns de l'empresa.
D'això se segueix que el divisor de l'índex en un moment determinat, quan no hi ha canvis, s'obté reorganitzant la fórmula bàsica per donar:
Això no obstant, com en qualsevol índex de preus, l'índex FTSE 100 està sempre canviant, ja sigui per accions corporatives o per canvis de components. Per tal de mantenir un fidel reflex dels moviments de preus del mercat, el divisor de l'índex s'ajusta per mitigar qualsevol efecte que aquests canvis tinguin sobre el valor de l'índex.
FTSE Russell utilitza la fórmula de l'índex desenvolupada per Hermann Paasche per ajustar el divisor de l´'índex per a valors anteriors a una acció corporativa i utilitza el canvi en el valor de l´índex derivat del divisor ajustat per calcular el nou valor el dia de l'acció corporativa.
La fórmula de Paasche es dona com:
on,= Índex de Paasche= preu a l'inici del dia per al component després dels ajustos per acció o esdeveniment= preu del component el dia d'inici del càlcul de l'índex= nombre d'accions incloses a l'índex per al component a l'inici del dia Atès que l'índex es basa sempre en el valor anterior i no en el valor base fix, s'utilitza un índex de Paasche encadenat per encadenar cada nou valor amb l'últim de forma contínua. Això ve donat per la fórmula:
Aïlladament, l'índex de Paasche encadenat no ajustarà el valor de tancament anterior, donant lloc a una diferència de preu anòmala. FTSE Russell utilitza un per donar continuïtat, donat per la fórmula:
Així doncs, el valor de l'índex o és igual al producte del valor de l´'index anterior o en el moment , un període abans, i la suma dels productes del preu i la quantitat dels components a en el moment dividit per la suma dels productes del preu dels components a en el moment i la seva quantitat i el seu en el moment .
Contractes de futurs Els contractes de futurs de referència del FTSE 100 es negocien al mercat ICE Futures Europe (ICEU), anteriorment el London International Financial Futures Exchange (LIFFE). El valor de cada contracte és de 10 GBP × punts de l'índex i s'especifica com: +Especificacions del contracte FTSE 100 (Z)Mida del contracte10 GBP × punts de l'índexMercatICEUSectorÍndexSímbol del contracteZMida del tick0.5Valor del tick5 GBPValor del punt bàsic10DenominacióGBPPosicions decimals1