Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - València, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme; en aragonès modern Chaime;Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa en llatí Iacobus; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago. Tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Família Fill i successor del rei Pere II d'Aragó al tron de la corona d'Aragó i de Maria de Montpeller. Quedà totalment orfe de pare i mare el 1213, quan tan sols comptava amb 5 anys. Fou pare dels reis Pere "el Gran" i Jaume II de Mallorca "el Prudent".
Primer matrimoni miniatura|Retrat a l'oli de Jaume I de l'Ajuntament de Palma (fi del s. ), exposat a la Festa de l'Estendard. Amb Elionor de Castella, filla d'Alfons VIII de Castella, el 6 de juny de 1221 a Àgreda. Se'n divorcià el 1229. Fill: 1 Alfons d'Aragó (1222-1260), hereu de la corona fins a la seva mort.
Primera amant: Elo Álvarez Segona amant: Aurembiaix d'Urgell, filla del comte d'Urgell
Segon matrimoni Amb Violant d'Hongria, filla d'Andreu II d'Hongria, el 8 de setembre de 1235 a Barcelona. Fills: 2 Violant d'Aragó (1236-1300), casada el 1246 amb Alfons X de Castella. 3 Constança d'Aragó (1238-1275), casada amb Manuel de Castella. 4 Sança d'Aragó (1239-1251), que morí en pelegrinatge a Terra Santa. 5 Pere "el Gran" (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona. 6 Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca. 7 Elisabet d'Aragó i d'Hongria (1245-1271), casada el 1262 amb Felip III de França. 8 Sanç d'Aragó (1247-1275), eclesiàstic que arribaria a ser arquebisbe de Toledo. 9 Ferran d'Aragó (1248-1251), mort als tres anys. 10 Maria d'Aragó (1248-1268), monja.
Tercera amant: Blanca d'Antillón. Fill: 11 Ferran Sanxis (1240-1275), baró de Castre Quarta amant: Elvira Sarroca. Fill: 12 Jaume Sarroca (1248-1298), eclesiàstic que va arribar a ser bisbe d'Osca Cinquena amant: Guillema Cabrera Sisena amant: Berenguela Ferrandis. Fill: 13 Pere Ferrandis d'Híxar (1259-1318), baró d'Híxar
Tercer matrimoni Amb Teresa Gil de Vidaure, que seria esposa mitjançant document privat, però que el rei va abandonar quan aquesta va contraure la malaltia de la lepra. Fills: 14 Jaume de Xèrica (1255-1285), senyor de Xèrica 15 Pere I d'Ayerbe (1259-1318), baró d'Ayerbe
Setena amant: Berenguela Alonso de Molina Vuitena amant: Sibil·la de Saga
Engendrament i baptisme de l'infant Jaume (1208-1211) La història sobre l'engendrament i el baptisme del rei en Jaume són recollits pel mateix rei en el Llibre dels fets i estan envoltats d'una aura llegendària.
Engendrament miniatura|Catedral de Montpeller Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller, com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en el castell de Mireval no lluny de la ciutat de Montpeller. Però en comptes de la dama fou Maria de Montpeller qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revelà la seva identitat, explicant-li al rei el que havia succeït; aleshores ell digué que «pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment», i aquell mateix dia marxà de Montpeller a cavall. Passat el temps de l'embaràs, el rei en Jaume I d'Aragó va nàixer al Palau dels Tornamira de Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer del 1208.Joan Amades, Les millors llegendes populars, ed.Selecta, Barcelona, 1981, p.119
Baptisme miniatura|El nom del rei Jaume escollit d'entre els noms dels apòstols en un ciri Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s'escollí per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, sinó que s'hauria d'haver dit Pere, talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el 1210 pactà el seu pare el rei Pere el Catòlic entre el seu fill i la comtessa d'Urgell; i també figura amb el nom de Pere en el nou contracte matrimonial firmat el 1211 amb la filla de Simó IV de Montfort. A més, en el text primitiu de les Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum se l'anomena per dues vegades Pere Jaume. I el fet és que en el llinatge del Casal de Barcelona els noms tradicionals havien estat els de Borrell, Ramon i Berenguer i les combinacions d'aquests; i en la Casa d'Aragó durant la dinastia Ximena els noms tradicionals havien estat Alfons i Pere. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, així com tampoc apareix en el llinatge de la reina Maria de Montpeller.
És el mateix rei qui explica en la seva crònica el motiu de l'elecció d'un nom tan estrany a la tradició, Jaume, per a l'hereu de la Corona d'Aragó. Diu que sa mare, Maria de Montpeller, encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols; els possibles noms eren, doncs, Pere, Andreu, Jaume (el major), Jaume (el menor), Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Maties, Tomàs, Simó, Judes (Tadeu), Judes (Iscariot). El darrer ciri a consumir-se fou el que duia escrit el nom de Iacobus (en llati) o Jacme (en occita), i aquest fou el nom que la reina Maria de Montpeller escollí per al seu fill. La Providència decidí que fos l'apòstol sant Jaume qui donés el nom al futur rei conqueridor, esdevenint Jaume I d'Aragó, i també fou I de Mallorca, I de València, I de Barcelona, I d'Urgell i I de Montpeller.
Captiveri de l'infant Jaume i mort de Pere «el Catòlic» en la Batalla de Muret (1211-1213) miniatura|Miniatura de la batalla de Muret
Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la batalla de Las Navas de Tolosa, el seu pare i rei Pere el Catòlic s'implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu des que es feu coronar pel Papa Innocenci III a Roma l'any 1204 i la seva ortodòxia catòlica era indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, el comte de Foix, el comte de Comenge i el comte de Bearn s'hi reteren com a vassalls buscant un senyor poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, car ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus nous vassalls i l'hegemonia política adquirida per la Corona d'Aragó a Occitània, que es veia amenaçada per Simó IV de Montfort, cabdill dels croats francesos.
En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l'infant Jaume (futur Jaume I d'Aragó), amb la filla de Simó IV de Montfort, Amícia de Montfort. A tal fi, el rei Pere entregà com a penyora l'infant Jaume, que en gener 1211 tan sols tenia 2 anys, a Simó IV de Montfort, en el monestir catòlic de Mezouls a costat de Montpeller. Però un cop aquest va tenir el nadó sota el seu poder, el reclogué al Palau Trencavel de la ciutat de Carcassona i continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i s'imposà finalment la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la batalla de Muret en la qual morí el rei Pere. La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, amb el successor en captiveri i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
Interregne i regència (1213-1218) A conseqüència del vassallatge que el rei Pere el Catòlic havia retut a la Santa Seu l'any 1204, la Corona d'Aragó era jurídicament sota la sobirania directa del papa Innocenci III. A més, Maria de Montpeller, mare de l'infant Jaume, també li havia encomanat al Sant Pare Innocenci III la protecció de l'infant Jaume. Les disposicions d'aquest s'encaminaren ràpidament a la restitució de l'infant Jaume i a l'organització de la Corona d'Aragó per tal que s'establís una regència durant la minoria d'edat de l'infant.
Restitució de l'infant Jaume miniatura|A Narbona l'infant Jaume fou restituït a l'empara de la Santa Seu Després de la mort del rei Pere en la batalla de Muret, Maria de Montpeller, la mare de l'infant Jaume, anà a Roma i pregà al papa Innocenci III que obligués Simó de Monfort a retornar-li el fill. Per la seva part, el Regne d'Aragó i Catalunya enviaren una delegació a Roma formada per l'antic majordom del Regne d'Aragó Ximeno Cornel I, Guillem IV de Cervera, el mestre de l'Orde del Temple fra Guillem de Mont-rodon i Pero d'Ahones. Davant la negativa inicial de Simó de Montfort, el 22 de gener del 1214 el papa Innocenci III trameté una nova carta al comte en què li manava que restituís l'infant i fes acatament i submissió al legat papal, el cardenal Pietro di Benevento. El 18 d'abril del 1214 el legat papal arribà a Narbona i entre aquest dia i el 25 d'abril del 1214 va efectuar-se la restitució de l'infant Jaume.Rovira i Virgili, Antoni; Història Nacional de Catalunya, Vol. IV El varen rebre el comte Sanç d'Aragó, el mestre de l'Orde del Temple fra Guillem de Mont-rodon, així com el gran prior de l'Orde de l'Hospital i una comissió de magnats aragonesos i catalans entre els quals figuraven Dalmau de Creixell i Guillem I de Cardona. Tanmateix, l'infant Jaume va quedar sota la custòdia i protecció directa del legat del papa Innocenci III.
Sota la protecció de l'Orde del Temple miniatura|El Castell de Montsó, on fou educat l'infant Jaume dels 6 als 9 anys A mitjan agost del 1214 el legat papal es reuní a Lleida amb una assemblea de magnats. Allí, Aspàreg de la Barca, bisbe de Pamplona, els mostrà l'infant Jaume i tots juraren respectar-lo i defensar-lo. A l'assemblea, però, no hi assistiren ni Sanç d'Aragó, ni Ferran d'Aragó, abat de Mont Aragón; segons diu el rei en la seva crònica, el motiu seria que ambdós aspiraven a la corona. Després d'aquesta assemblea i seguint els designis fixats en el testament de Maria de Montpeller, mare de l'infant Jaume, el mestre de l'Orde del Temple, fra Guillem de Mont-rodon, es feu càrrec de l'infant Jaume quan aquest comptava uns 6 anys. Els Cavallers Templers l'instruïren com a rei al Castell de Montsó des dels 6 fins als 9 anys. Al Castell de Montsó també s'hi educava l'infant Ramon Berenguer, el futur Ramon Berenguer V de Provença, qui era cosí de l'infant Jaume.
Regència de Sanç d'Aragó (1216-1218) El legat papal, el cardenal Pietro di Benevento, feu les funcions de procurador (regent) provant d'ordenar els temes de la corona per tal d'evitar que s'estengués el caos. Primerament designà el jueu Azac com a mediador per tal d'establir una treva entre la Corona d'Aragó i els sarraïns. Aconseguit aquest objectiu, es procedí a l'elecció oficial del Procurador de la Corona d'Aragó (el regent) i el nomenament recaigué en el sexagenari Sanç d'Aragó, comte de Rosselló, Provença i Cerdanya, tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d'Aragó, qui havia d'ésser assessorat per un Consell de la Procuradoria. El nomenament degué efectuar-se el mes de novembre del 1214; ben aviat però, la seva designació fou posada en dubte per un oncle de l'infant Jaume, labat de Mont Aragón Ferran d'Aragó, qui també aspirava a la regència.