Cartaya és una localitat i municipi espanyol de la província de Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia. L'any 2011 tenia 19.044 habitants. La seva extensió superficial és de 226,4 km² i té una densitat de 84,12 hab/km².
Cartaya va ser fundada com a nucli urbà, pel Marquès de Gibraleón, D. Pedro de Zúñiga, en l'estuari del riu Piedras, encara que el seu nom provenir de la paraula fenici "Carteia" que significa ciutat pel que presumiblement el seu poblament, encara que no continuat, és més antic. Diferents vestigis trobats en el seu territori han estat datats des de l'època del Baix Imperi Romà doncs aquesta es trobava en un important nus de comunicacions entre est i oest. També es troba documentada l'existència de nuclis de població en alqueries limítrofes en l'alta edat mitjana que constaten que des de temps antics s'habitava aquesta zona.
L'economia del municipi es basa principalment en el sector primari, encara que en els últims anys del segle XX es va fomentar el sector serveis recorrent a les seves possibilitats d'oci per trobar-se en zona costanera i els seus paratges naturals. La renda per capita és alta, considerant els municipis confrontants. Els nuclis de El Rompido i de Nuevo Portil, juntament amb les nombroses urbanitzacions en les últimes dècades, ha possibilitat, a més, un important creixement demogràfic.
Del seu terme cal destacar els seus 4 km de platges (El Rompido, Platja de San Miguel, Platja de Nuevo Portil, i la part més occidental de El Portil, una imatge urbanística atípica a causa de la segregació de Punta Umbría), així com, l'antic Convent de la Santíssima Trinitat, l'Església Parroquial, l'ermita de Santa Maria de Consolació i el Castell dels Zúñiga.
Toponímia El topònim "Cartaya" sembla de procedència fenícia: Qart o Carteia, que podria traduir-se com "La ciutat". No s'ha de confondre, no obstant això, amb Libertinorum Carteia, a San Roque. En època andalusina va aparèixer sota el nom de qarqaya, fonèticament molt semblant a l'actual.
Símbols El blasó municipal, aprovat per decret de 21 de juliol de 1972, i publicat al BOE el 24 d'agost d'aquell any. és el següent:
La bandera municipal va ser provada en el ple municipal de 10 d'agost de 1998 i té la següent descripció:
Geografia física Cartaya es troba a 26 km de Huelva i a 112 km de Sevilla. Queda representat en el full del MTN50: núm. 999 (2001). Localització miniatura|Comarca de la Costa Occidental de Huelva.
El terme municipal de Cartaya està situat al sud-oest de la província de Huelva, a la zona de costa i limitada d'Est a Sud pel riu Piedras i la seva desembocadura, donant origen a la Platja de San Miguel. El nucli urbà es troba a peus de la ribera del Piedras mentre que els nuclis de El Rompido i El Portil -aquest últim també pertany a Punta Umbría-, es troben a la desembocadura del Piedras i a peus de l'Atlàntic respectivament.
El terme municipal té una extensió de 226,4 km² amb una altitud mitjana de 26 msnm.
Poblacions limítrofes El terme municipal de Cartaya limita amb: la localitat més propera, a vuit quilòmetres, que és Lepe, la frontera és el riu Piedras ; també limita, al nord-oest amb Gibraleón i al sud-est amb Punta Umbría, localitat que va segregar de Cartaya en els anys 1960.
Nord-oest: Sanlúcar de Guadiana i Villanueva de los Castillejos Nord: Villanueva de los Castillejos Nord-est: Gibraleón Oest: Lepe 75px|Rosa dels vents Est: Gibraleón, Aljaraque i Huelva Sud-oest Lepe Sud: Oceà Atlàntic Sud-est: Punta Umbría
Orografia El nucli urbà es troba proper a la dreta de la ribera del riu Piedras, llit en la desembocadura se situa el llogaret d'El Rompido. Radicalment és la zona més interior, de pinedes i petites elevacions que la fan més abrupta. Per això el relleu de la zona pot resumir-se en l'existència de tres unitats geogràfiques que correspondrien a la zona fluvio-litoral formada en el període Quaternari de la Platja de San Miguel, a la zona de campiña i a la zona de muntanya baixa.
El sòl el componen graves i conglomerats de cobertures detrítiques, glacis i erosió de vessant. A les zones muntades destaquen els afloraments de pissarres paleozoiques.
Xarxa geodèsica + Vèrtexs geodèsics de CartayaTerme municipalPunt geodèsicAltitudNombreHoja MTNCoordenades CartayaMiramundo 170,15898093980
Climatologia El clima és de tipus mediterrani continentalitat òbviament mediatitzat per la seva proximitat al mar. Els hiverns són molt suaus, rarament les temperatures arriben a ser negatives i no solen baixar dels 10 °, per contra, els estius són molt càlids registrant-se mitjanes en els mesos de juliol i agost de més de 33°. La mitjana anual se situa en els 18°. Les precipitacions no solen ser molt abundants. El 16 d'abril de 2010 un tornado de 40 metres de diàmetre va arrasar cultius i va derrocar arbres en la localitat.Un tornado de quaranta metres de diàmetre recorre cinc quilòmetres prop de Huelva
A continuació, es mostra la mitjana de temperatures i precipitacions al llarg de l'any 2007: +Taula de temperatures i precipitacions de Cartaya Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Mitjana Temperatures màximes (ºС) 16,3 17,3 19,7 21 24,8 27,5 32,7 31 28,1 25 21 17,1 23,5 Temperatures mínimes (ºС) 6 8,5 6,9 9,7 12 15,5 21 22,7 20 15,9 11,7 10,2 13,5 Precipitacions mitjanes (mm) 42 64 16 33 36 4 2 4 55 48 52 21 373
Hidrologia El seu principal curs fluvial és el riu Piedras, que constitueix el límit oriental del seu terme i ho delimita amb el municipi de Lepe. Neix al terme municipal de El Almendro, encara que la major part dels rierols que li donen origen i que procedeixen de la serra de El Almendro, neixen al terme municipal de Villanueva de los Castillejos. Originalment desembocava al poble de El Rompido, topònim que es va originar perquè era en aquesta zona on les ones "trencaven" contra els sediments del riu. Aquests sediments dipositats en direcció est, van possibilitar gran mobilitat a la ria del Piedras, desenvolupant de manera ràpida nombrosos paratges com la Llacuna de El Portil quan aquesta va quedar tancada.
L'Embassament del Chanza, en un altre municipi, proveeix d'aigua a la localitat.
Ecologia Existeix una important massa forestal composta per extenses pinedes (unes 12.000 hectàrees), ginebres, noves plantacions d'eucaliptus i unes quantes zones, molt petites, d'alzinars i suredes. Tot això, al costat del denominat Paratge Natural dels aiguamolls del Riu Piedras i Fletxa de Nueva Umbria en Lepe, componen una extensa terra en relatiu estat semiverge.
Història Prehistòria Existeixen poques proves arqueològiques prehistòriques a la zona. Entorn de la desembocadura del Piedras s'ha trobat petites peces d'indústria lítica del Paleolític inferior, com jaciments Acheulià primerencs (cants i alguns bifaços i pics) o del Paleolític mitjà tipus mosterià. No existeix cap connexió entre les poblacions de les ribes del Piedras, l'Odiel o del Tinto. Les primeres proves històriques de població en l'actual nucli urbà de Cartaya no es daten fins a època fenícia.
Romanizatció Si el nucli de Cartaya i la seva costa propera (on hi ha nombroses troballes de restes) no van ser probablement habitats fins a l'arribada fenícia no serà fins segle després quan es procedeixi a un avanç significatiu. En època romana es trobava enclavada en les regions denominades "Betúria Cèltica" i "Túrdula", dins de la província senatorial romana de la "Bètica". Cartaya se situava propera al trajecte de la calçada que unia les ciutats de Praesidio i Ad RubrasAquesta última s'identifica bé amb Tharsis o amb Cabezas Rubias, ambdues al nord-oest de Cartaya. i per zona podria disposar-se a la zona certa indústria terrissera, sobretot àmfores, davant la demanda dels assentaments de Punta Umbría o Onuba Aesturia.
Com és comú a tota la zona de Huelva, la presència visigoda a la comarca va ser molt poc significativa.
Edat mitjana miniatura|Situació de la Taifa de Huelva a la península cap al . Durant l'època d'Al-Àndalus, sota el nom de Cashtm aquestes terres van quedar enclavades a la Cora de Labla, una Cora pertanyent a Gharb al Andalus. Després de la caiguda del Califat de Còrdova en 1012 es va integrar a la Taifa de Huelva fins que aquest també va desaparèixer i en 1052 es va integrar en la Taifa de Sevilla.
Després de la conquesta cristiana del nord de Huelva, al , després de la presa per Alfons X el Savi en 1262 de les ciutats de Niebla i Huelva, l'actual província de Huelva va cobrar importància com a territori fronterer amb Portugal, servint de fre a la política expansionista d'aquest país i denominant-se Banda Gallega a gran part d'aquesta frontera. Serà ja el 1269 quan es configura la frontera amb Lepe a través del Piedras :Dels mapes topogràfics posteriors s'extreu que és aquí, en l'actual llogaret de El Rompido, on desembocava el Piedras sense formar encara una ria
Edat moderna miniatura|Escut d'armes de la família Zúñiga. És a partir del quan la presència dels Zúñiga possibiliten un assentament definitiu de població a Cartaya. Durant els segles XV i XVI Cartaya va passar a formar part de les senyories de la Casa de Zúñiga. La zona era insegura doncs era freqüentment atacada per pirates barbarescos i normands. Fins que el marquès de Gibraleón, Pedro de Zúñiga y Manrique de Lara, no va guanyar un plet a Alfons de Guzmán, senyor d'Ayamonte i Lepe, pel qual va poder establir un pas en barca a través del riu Piedras i fundar al costat d'ell la població per poder defensar aquest pas, no va haver-hi a la zona certa normalitat. Set anys després va manar iniciar les obres del castell, situat avui a l'oest de l'actual nucli urbà i del que només es conserva el pati d'armes. La construcció de la fortalesa, refugi ideal per a la població, acaba per consolidar l'actual poblament. També en aquesta data es va edificar la primera església, d'estil mudèjar, sobre la qual posteriorment es va aixecar l'actual Parròquia de Sant Pere. El seu descendent, Álvaro de Zúñiga, va consolidar el poder familiar en la Baixa Andalusia i el seu primogènit, en casar amb la filla de Joan Alfons III de Guzmán, es va fer finalment en dot d'Ayamonte, la propera Lepe i La Redondela.
Esment a part, cal destacar especialment el Port de la Ribera. Aquest va gaudir ja en 1509 d'un indubtable tràfic, tenint comerç amb el Port de Sevilla (pescant en ell una nau procedent de Cartaya) o amb Flandes. Les naus cartayeras pescaven a Cap Espartel i Cap Bojador i existia transport de cabotatge, comerç de vi i gra. També disposava de drassanes documentant-se la fabricació de caravel·les al .Encara que la posterior prohibició a les embarcacions del Golf de Cadis per viatjar a Amèrica per la mala qualitat de la seva fusta no va permetre el seu auge. Mentre, el port del castell de San Miguel de Arca de Buey, a la desembocadura del Piedras va començar a quedar aïllat. Malgrat això Cartaya no va tenir la importància que poblacions més o menys properes com Palos de la Frontera o Moguer van tenir en l'esdevenir històric en la navegació. Així i tot mariners locals van ser partícips tant en el primer viatge colombí, on apareixen noms com Talafar, Vizcaino i Alonso Rodríguez, com que a la Segona expedició colombina, on van marxar també a la caravel·la La Niña el mariner cartayero Rodrigo Calafar, en la caravel·la San Juan Alonso Rodríguez i en la caravel·la Cardera Juan Vizcaíno.