miniatura|Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (, ‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar la taifa de Lleida, la taifa de Saragossa i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139. Originalment la família provenia del Iemen.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Hūd"
Història de la família El fundador fou Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, governador independent de Lleida (totalment des del 1037), qui trobant-se a Tudela i assabentat de l'assassinat d'Al-Múndhir II pel seu cosí Abd-Al·lah ibn Hàkam es va dirigir a Saragossa i prengué el poder de tot la taifa proclamant-se emir l'octubre de 1039. Quan va morir el 1046 els seus dominis van ser dividits entre els seus fills: Àhmad al-Múqtadir es quedà Saragossa, Yússuf al-Muzzàfar es quedà Lleida (1046-1079), Muhàmmad al-Móndir obtingué TudelaDe cuando Tudela fue un reino independiente. Últimos siglos de dominación musulmana (Años 924 a 1119) a "La Tudela Desconocida III", 2003, Pàg. 203-209 Calataiud va quedar per un fill de nom també Muhàmmad, i Osca per a un tal Lubb. De totes maneres el primer germà va desposseir tots els altres de mica en mica fins a reunir altre cop les possessions que havia tingut el pare, a les quals hi va sumar noves conquestes com ara la taifa de Tortosa el 1061 i el de Dénia el 1076. Àhmad va morir el 1082.
Llavors el patrimoni es va dividir altre cop entre els dos fills: La part oriental de Lleida (que agrupava també Tortosa i Dénia) fou per Al-Múndir Imad-ad-Dawla (1081-1090) (pare de Sulayman Sayyid-ad-Dawla 1090-1102, qui el 1092 va perdre Dénia envaïda pels almoràvits i que fou l'últim Hud de Lleida); i l'occidental de Saragossa per a Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman (1081-1085).Mestre, 1998: p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin" Descontents amb la partició, els dos germans també s'enfrontaren com havia fet la generació anterior fet que va debilitar el poder d'ambdós mentre els cristians (aragonesos i catalans) avançaven des del nord. En aquestes lluites hi va participar Rodrigo Díaz de Vivar.
A Saragossa, Yússuf va ser succeït pel seu fill Al-Mustaín II (1085-1110) qui va pactar amb els almoràvits per tal de poder seguir la guerra contra el seu oncle Múndir de Lleida; però que finalment va morir en la batalla de Valtierra mentre defensava la taifa de l'atac aragonès liderat per Alfons el Bataller. El seu fill Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla (1110-1129) encara va governar Saragossa per poc temps fins que es va haver de refugiar a Rueda de Jalón. Finalment, l'últim representant dels Hud fou el fill d'aquest, Àhmad "el Safadola", qui va governar uns anys a Rueda de Jalón sota la protecció castellana, fins que el 1139 va cedir el poc territori que li quedava a Castella i se'n va anar cap al sud. El 1145 governava Còrdova, Granada, Jaén i Múrcia i el 1146 València, a on va morir en combat a la batalla d'al-Lujj.
Molts anys després, una dinastia suposadament húdida va governar Granada el 1228.
Els Banu Hud, emirs de Saragossa
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, 1039-1046 Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir 1046-1081 Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, 1081-1085 Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, 1085-1110 Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla, 1110 als almoràvits 1110 Muhàmmad ibn al-Hajj 1110-? (emir-governador almoràvit) Abu-Bakr ibn Ibrahïm ibn Tifilwit ?-1118 (emir-governador almoràvit) Saragossa és ocupada pel rei Alfons I el 1118.
Els Banu Hud, emirs de Lleida
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, 1037-1046 Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar 1046-1079 a la Taifa de Saragossa 1079
Els Banu Hud, emirs de Rueda de Jalón Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla, 1110-1130 Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla, 1130-1139
Els Banu Hud, emirs de Tudela
Muhàmmad al-Múndir ibn Sulayman, 1159-1171
Referències
Bibliografia
Enllaços externs De cuando Tudela fue un reino independiente. Últimos siglos de dominación musulmana (Años 924 a 1119) a "La Tudela Desconocida III", 2003, Pàg. 203-209
Categoria:Taifa de Saragossa