miniatura|Imatge del videojoc Tux Racer
Un videojoc és un joc electrònic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics. Els videojocs són de vegades qualificats com una forma d'art, per bé que aquest és un tema controvertit i cada dia estan més acceptats com a part de la cultura.
Els sistemes electrònics que s'utilitzen per jugar a videojocs són coneguts popularment com a plataformes i poden anar d'una computadora a un giny especialment creat per a això, com les videoconsoles o les màquines recreatives, passant per telèfons mòbils (smartphones) i altres dispositius electrònics. Respecte al programari, aquests poden ser enregistrats en algun mitjà d'emmagatzemament (com un cartutx, una targeta, un disquet, un CD, etc.) per a ser executats en un aparell específic o descarregats en línia i sense cap suport físic. Els videojocs poden ser per a un jugador o per a diversos jugadors (multiplayers en anglès) i es poden jugar directament a l'ordinador o consola o via internet (videojocs en línia).
La interfície de l'usuari permet de controlar, moure, manipular o fer accions mitjançant un dispositiu dit controlador de joc, que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes. Històricament, els primers videojocs d'ordinador personal utilitzaven per a jugar un teclat d'ordinador. Més endavant van aparèixer les palanques de control que facilitaven moviments més complexos. Alguns videojocs d'ordinador de l'actualitat permeten al jugador l'ús del teclat i el ratolí alhora. Més enllà dels elements visuals comuns que es poden trobar en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perquè el jugador obtingui una millor interacció i informació sensitiva del videojoc. Alguns exemples sobre això són millors dispositius de reproducció del so (altaveus), com també un gran nombre de dispositius externs (p.e., dispositius de vibració).
Els videojocs, a més a més, són un producte que té potencialitat narrativa o de contingut fictici. A causa d'açò s'entén que poden contar històries.
Orígens i història
miniatura|esquerra|Còpia de Tennis for Two (1958), un dels primers videojocs de la història, per a computadora analògica; el joc es mostrava en un oscil·loscopi.|234x234px miniatura|Màquina recreativa del Pong (1972). miniatura|La consola portàtil Game Boy (1989). Els videojocs se situen per primera vegada a la història el 1948, on la idea d'un videojoc fou ideada i patentada per en Thomas T. Goldsmith Jr. i en Estle Ray Mann.Patentat als Estats Units per Thomas T. Goldsmith Jr. i Estle Ray Mann, va arxivar-se el 25 de gener de 1947 i es va publicar (U.S. Patent 2,455,992 ) el 14 de desembre de 1948. El 1958, William Higinbotham va crear Tennis for Two, però no el va patentar, ja que creia que només servia per a una demostració científica. I no va ser fins a 1972 quan Atari el va llançar sota el nom Pong.
Mentrestant, el 1962 Steve Russell, en col·laboració amb Martin Graetz i Wayne Wiitanen, van llançar Spacewar!, considerat el primer videojoc d'ordinador que es va comercialitzar. A la fi de l'any 1972, es va llançar la Magnavox Odyssey, la primera videoconsola, creada per Ralph Baer.
Als anys setanta apareixen les primeres videoconsoles portàtils.
Als anys vuitanta apareixen grans súper èxits com Space Invaders de Taito, Tetris o Pac-Man. El 1980, Nintendo crea la sèrie de videoconsoles portàtils Game & Watch (Joc i rellotge). El 1983 Nintendo presenta al Japó la videoconsola Family Computer (FamiCom), que a altres regions canviaria el nom per Nintendo Entertainment System (NES). Un any després Sega treia al mercat la seva consola Master System, que amb la seva competència pel lideratge indirectament fonamentarien la indústria del videojoc.
El 1989 Nintendo crea la videoconsola portàtil Game Boy.
El 1991 apareix el joc Heart of China de Dynamix, el joc era una aventura gràfica realitzada amb imatges reals digitalitzades.
El dia 1 de gener de 1991 es forma id Software. En 1992 surt a la venda Wolfenstein 3D. El desembre de 1993 id Software treu Doom. L'any 1996 apareix Quake. La supremacia dels jocs en tres dimensions és imparable.
La introducció d'internet a l'ús domèstic estén la possibilitat de jugar amb altres jugadors cada un des del seu punt de connexió.
Els videojocs s'han fet molt populars al llarg de la història, però actualment no se sap amb certesa quin a set el primer videojoc, ja que, la paraula en si de "videojoc" ha anat variant a la història i antigament ningú arribaria a pensar que es podia crear un joc per internet. Es parla que abans que es creés el primer videojoc ja estaven molts d'ells inventats en format de programes de càlcul, pràctiques de programadors (com el tres en ratlla) i fins i tot algun intent d'experiment científic.
Actualment, la majoria de videojocs estan físic, però també hi ha videojocs virtuals. A mesura que passi el temps, la gent anirà deixant de comprar-los físicament a comprar-los virtualment. Cada cop tant la indústria del videojoc com la de les videoconsoles han avançat molt, ja han arribat alguns videojocs en realitat virtual, que cada cop són més realistes en la forma d'actuar dels personatges. No sabem on podran arribar els videojocs, però el que és segur és que tota aquesta indústria tot just acaba de començar.
Plataformes i videoconsoles
Normalment es diu videojoc d'ordinador a un joc que es pot jugar en un ordinador personal connectat a un monitor. Els jocs de videoconsola es juguen en un dispositiu electrònic especialitzat que es connecta a una televisió o monitor de vídeo. També hi ha consoles portàtils que es poden transportar, sense cables elèctrics i de mida més reduïda. Un videojoc recreatiu o arcade generalment es refereix a un tipus de dispositiu electrònic dissenyats per a jugar a només a un joc en una estructura de controls i elements del joc.
Hi ha plataformes de joc que són variacions de màquines recreatives que el sistema de visualització del joc no és electrònic sinó mecànic. També hi ha dispositius que no estan dedicats específicament als videojocs però que tenen la possibilitat de jugar-hi, com els smartphones.
En l'actualitat, diferents plataformes de videojocs per Internet estan guanyant popularitat. Els principals fabricants del sector, com Sony, Microsoft i Nintendo, han presentat en els últims dotze mesos les seves novetats de consoles de sobretaula, els usuaris ja no necessiten disposar de l'últim en maquinari per executar els seus jocs preferits. A més, el sistema tradicional de venda de videojocs, basat en la compra física del producte, també està canviant. S'està posant molt de moda comprar a través de les consoles, ja que és molt més pràctic perquè no t'has de moure de casa i només t'has d'aixecar del sofà de casa per anar a buscar la targeta de crèdit.
Els videojocs per a ordinador segueixen sent els més venuts del sector. És una plataforma que ha anat avançant amb novetats tècniques, de venda i distribució de jocs, que després s'han anat adaptant a altres plataformes. Una dels avantatges d'utilitzar un PC per jugar és que no té problemes de retrocompatibilidad i l'oferta de títols és més extensa
Classificació Històrica miniatura|Un comandament, dispositiu d'entrada típic en les consoles. miniatura|La PlayStation 2 és, amb més de 155 milions d'unitats, la consola de videojocs més venuda de la història. miniatura|Els videojocs de conducció són un dels gèneres més populars.
Degut a la gran diversitat de videojocs existents en el mercat, la tasca de classificació d'aquests sempre ha estat complicada. De fet, els criteris que se segueixen són diversos però inicialment poden establir-se dues grans tipologies de classificació: la que parteix del tipus de maquinari que el videojoc fa servir i la que ho fa des de la temàtica i destreses que implica. A continuació veurem que, al llarg de la història, han estat molts els qui han volgut establir una correcta classificació dels videojocs basant-se en aquestes grans tipologie
Classificació segons el maquinari que utilitzen Nawrocki i Winner, l'any 1983, assenyalen que els videojocs, en funció del maquinari a través del qual són presentats, poden classificar-se en quatre tipus: Màquines de sala recreatives Ordinadors personals Consoles domèstiques Consoles portàtils
Dins aquesta mateixa tipologia, es podria establir un segon nivell de classificació a l'hora de distingir tipus de consoles seguint el criteri de la capacitat de processament de la informació que té la màquina, és a dir, el nombre de bits de la consola: 8 bits 16 bits 32 bits 64 bits 128 bits ...
Classificació segons la temàtica del videojoc En aquest punt, ens fixarem en les propostes que van sorgir i que estaven centrades exclusivament en la temàtica que oferia el videojoc.
L'any 1982, Bloom, estableix una primera classificació dels videojocs molt simple basada en els títols de moda. Segons aquest, els videojocs es dividien en: Jocs de laberint: on el jugador guia el personatge a través de laberints en què la dificultat del joc augmenta progressivament. Jocs d'escalada: aquells en què el personatge del joc escala cap a la part superior de la pantalla, intentant evitar objectes o destruint tot allò que s'interposa en el seu camí. Jocs d'invasors de l'espai: aquells on un enemic descendeix de la part superior de la pantalla mentrestant el protagonista es mou de costat a costat, a la part inferior de la pantalla, intentant destruir els invasors abans que aquests l'enxampin.
Crawford (1984), dissenyadora de jocs d'ordinador, divideix els videojocs en tres grans categories a partir de les destreses implicades: Jocs d'acció i destresa: aquells que emfatitzen destreses perceptives i motores, i acostumen a trobar-se a sales recreatives. Jocs d'estrategia: aquells que se centren en la resolució de problemes. Inclou dins aquesta tipologia els jocs d'aventura i els de rol, i considera que es troben tant en consoles domèstiques com portàtils. Jocs cognitius: tots aquells que busquen ampliar o demostrar el coneixement.
Meggs, cap a l'any 1992, estableix cinc categories de videojocs en funció del tipus de joc: Jocs d'acció/aventura: en què els personatges recorren diversos escenaris o entorns i superen enemics o circumstàncies difícils. Jocs d'acció/arcade: posen en pràctica diverses habilitats per destruir o defensar-se d'invasors especials o d'altres enemics. Jocs de simulació: rèpliques d'activitats com la conducció d'un cotxe de carreres o el pilotatge d'un avió. Jocs d'esports: futbol, bàsquet, hoquei sobre gel,... Jocs d'estratègia: inclouen des dels jocs d'escacs fins a jocs orientats cap a la solució de crims misteriosos, o fins i tot jocs de negocis borsàtils.
La pediatra nord-americana Funk (1993), partint de la temàtica dels jocs, estableix unes altres cinc categories: Jocs d'esports: l'acció central d'aquests es refereix a qualsevol esport, incloent-hi carreres i lluita. Jocs de diversió general: on l'objectiu principal és vèncer la màquina, sense que la lluita o la destrucció siguin aspectes prioritaris. Jocs educatius: tenen la finalitat d'aprendre alguna informació nova o descobrir altres formes d'utilitzar aquesta informació. Jocs de violència fantàstica: presenten una acció principal on un ésser fantàstic ha de lluitar, destruir o evitar ser matat alhora que intenta aconseguir un objectiu. Jocs de violència humana: amb la mateixa estructura que els anteriors, però el protagonista de la història és un ésser humà.
Més endavant, Martín i col·laboradors (1995), en el seu treball sobre activitats lúdiques per a joves, dediquen un apartat específic als videojocs centrant-se fonamentalment en els jocs d'ordinador. Classifiquen els videojocs en set tipus: