La Vansa i Fórnols, o Lavansa i Fórnols, se tròba dins la Val de la Vansa, es un municipi de la Comunautat Autonòma de la Generalitat de Catalonha, de la província catalana de Lhèida e de la comarca del Naut Urgèl. Lo caplòc es lo vilatge de Sorribes de la Vansa. La Vansa o Lavansa, antigament documentat Labancia (sègle IX), es d'origina incerta probablament preromana pirenenca. Fórnols, antigament Furnols (Sègle XII), proven del latin Furnulos diminutiu de furnos "forns", benlèu en lo sens de caunas en forma de forn.

La municipalitat de Lavansa e Fórnols compren, en mai del vilatge de Sorribes de la Vansa, caplòc de municipalitat, los vilatges de Fórnols de Cadí, Adraén, Cornellana e Ossera, e las caseries, veïnats o llogarets, qualqu'uns ja despoblats, de la Barceloneta, Colldarnat, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrinàs e Sant Julià de Pera. En 1860 i aviá los mases abitats de la Masia del Còl de Croses, la del Janet, la de Jetdragó, la de la Patraca, la de la Esteró, la del Sanso e Cal Valentí. Al tèrme i a l'estacion d'esquí de fons de Tuixent - la Vansa

Situacion Es al pè dels versants meridionals de la sèrra del Cadí, a la val del riu de la Vansa. Lo territòri tradicional de Lavansa aviá una estenduda de 57,1 km², fins que en 1973 li foguèt annexat lo de Fórnols de Cadí, de 48,98 km², e recebèt lo nom oficial de la Vansa e Fórnols.

Administrativament la municipalitat confronta al nòrd Alàs i Cerc e Cava, a l'èst Josa i Tuixén, e la Coma i la Pedra (Solsonés), al sud contacta solament pontualament lo territòri de Odèn (Solsonés), e contunha vèrs lo sud-oèst amb Fígols i Alinyà, e a l'oèst amb lo Pla de Sants Tirs (Ribera d'Urgellet).

Toponimia Cornellana La prononciacion es [kurnə'ʎanə] (Gósol) o [korne'ʎana] (Padrinàs). Las fòrmas ancianas son : Corneliana en 839, Cornellana en 988, Cornelana en 1023, Cornellana en 1244, Cornalana en 1359. L'etime es *Corneliāna, derivat de Cornelius Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. III, p. 437 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15410. Ossera La prononciacion es [o'sera]. Lo lòc es citat en 1131, Orsera. Es un derivat del nom dels orses. La Vansa es una val nauta ont caçavan los orses non fa gaire Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VI, p. 98 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29737. Sorribes La prononciacion es [sor'ribes]. Las fòrmas ancianas son : Surripas en 889, Soribes en 1084, villa Sorribes en 1093. Nom frequent de lòcs definits per la situacion, de sub rīpas, « dejós de ribas o de bòrns de tucs » Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VI, p. 385 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39552.

Fórnols La prononciacion es ['fɔrnols] o ['fornols]. Lo gentilici es fornolesos. Las fòrmas ancianas son : Furnols en 1175, Fornols cap a 1260 e en 1295, Fórnols en 1335. L'etime es Fŭrnŭlos, motivat, benlèu, per d'esplugas dobèrtas per l'avant, a la manièra dels forns Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. IV, p. 261 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=19381. Adraén La prononciacion es [adra'en], [dra'en], [dra'ien]. Las fòrmas ancianas son Atrasenne en 835, Addragigno en 839, Adragenne en 1007, Adraien en 1075, adraen en 1258, Adrahén en 1443. L'origina es probablament ibèrobasca. Coma l'evolucion normala de -age- es -a(i)é-, lo -s- de l'apax de 835 es probablement una ipercorreccion per ae. Benlèu se pòt pensar a una rasic coma la del basc adar, « branca, bana d'un animal, vena d'una mina ». Lo nom sembla d'aver la meteissa terminason que Bagenn > Baén. D'autres toponimes, coma Naens, Borén, Berén, Tuixén, Odèn (aqueste ambe è del catalan oriental) s'acaban en -én, mès l'etimologia pòt èsser diferenta. Signat X. T. Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. II, p. 13 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22. Sisquer Es format sul nom de la planta sisca, espècia de canavèra. La prononciacion es [sis'ke] e lo gentilici sisqueresos. Atestat en 1078 castro de Lavancia, qui voc. Sescher, vel ad ipsa Sorguera... castro de Sescher Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VII, p. 137 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39059. Sufixe -ariu. Lavansa Es pas lo nom d'un vilatge particular, mès d'una val. La prononciacion es [la'bansa] o [lə'bansə]. Las fòrmas ancianas son Labancia, en 839, valle Lavanciense en 849, Lauança en 968, Lavança en 1012, Lauancia en 1054, de Lavancis en 1073, Lavancia en 1078, Lavanza en 1081, Lauantia en 1132, Lavança en 1163, Lauansa en 1280, Lavança en 1359, etc. I a tanben una Baronia de La Vansa al nòrd d'Artesa, una autra en Solsonés e encara una autra en Conflent. Sembla venir d'un *Labantia prelatin, ambe la sillaba iniciala confonduda puèi ambe l'article. Ven del basc, precisament del gerondiu ancian e nom d'accion del vèrbe labandu « lisar, limpar, resquilhar, eslurrar », donc labanti(e), ambe l'article basc -a, aglutinat Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VII, p. 444-446 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22975. Coll d'Arnat Atestat Ipso Collo de Arnad en 1073. Sembla coïncidir ambe'l nom de la parròquia Eterrito de 839, que caldriá legir Ecerrito (Esdered dins lo Capbreu, Ezerred sus la copia del sègle XII). D'autra part, -rr- e -rn- alternan sovent dins aquels grops prelatins: gavarra / gavarna, sorr-/ sorna, Saderra / Sadernes. Esdered pòt far postular *Esdérned. En pensant al mot catalan esdernegar « copar, far perir, degalhar, endamatjar, gastar » e a sa parentat celtoïda Darna collecta, Darnicis (Darnius). Es temptant, alavetz, que i aja la possibilitat que al costat d'un celtoïde *eksderrĭto-, participi fòrt, d'un *eksdernáto-, participi de tipe feble; e que en Coll d'Arnat agèssem una refeccion colle darnatu, « còl esdernat, còl rot » Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. II, p. 246 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3845. Padrinàs La prononciacion es [padri'nas] e lo gentilici padrinasos. Es un nom que cal comparar ambe de paronimes catalans e occitans, Padrinàs e Pradinàs. Dins lo cas dels occitans, se i aviá agut un *Patr- a l'origina, serián vengut *Pairinàs. Cal donc pensar que Padrinàs ven d'una metatèsi (aisida, en situacion pretonica) a partir de Pradinàs, derivat de pratum e pus exactament de prata. I a un diminutiu de prata, pratina, ambe una finala qu'es un aumentatiu en -aceum o un collectiu plural en -ares, « un ensemble de pradinas » Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VI, p. 111-112 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29960. Montargull La prononciacion locala es [montre'buʎ]. Lo nom es format de mont e d'un mot germanic urgol, urgŏli, « egrègi, excellent », qu'a donat en catalan orgull, passat al castelhan orgullo [occitan orguèlh], benlèu utilizat coma nom de persona Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. V, p. 331 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27009.

Demografia

Lo primièr recensament es de 1975 après la fusion de la Vansa e Fòrnols de Cadí, que en 1857 aviá incorporat Adraén e Cornellana. Las donadas anterioras son la soma de las ancianas municipalitats.

Nòtas

Vansa i Fornols, la