Vivers (, en francès Vivès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 174 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Situat al sud dels Aspres, de vegades se'l situa a la comarca del Vallespir, ja que geogràficament és a cavall de les dues comarques.
Etimologia Explica Joan Coromines que el terme Vivers prové del mot llatí vivarios, plural de vivarium, amb el significat de indret destinat a criar animals com conills i, especialment, peixos. És un topònim que es presenta amb certa freqüència, als Països Catalans.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Vivers en el Rosselló miniatura|esquerra|Vista general des de llevant
La comuna de Vivers, de 110.700 hectàrees d'extensió, és a l'extrem sud-oest de la comarca del Rosselló, comarca dels Aspres, al límit amb el Vallespir, amb el qual està molt vinculat històricament.
És un terme típic dels Aspres, tot i que no arriba a tenir muntanyes tan altes com les seves comunes veïnes pel nord i nord-oest. Les màximes elevacions del terme de Vivers no arriben als 300 m alt, però el terme està trencat per la capçalera de tres valls importants, que marquen un territori amb força desnivells.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Vivers miniatura|esquerra|L'església de Sant Miquel miniatura|Murs de la cellera de Vivers El petit poble de Vivers és arraïmat gairebé en forma de mitja lluna en un petit turó situat a l'esquerra de la Ribera de Vivers, en un lloc on fa un meandre, cosa que donava al lloc una defensa natural. És ben bé al centre del terme comunal. El Castell de Vivers, i al costat seu l'església de Sant Miquel de Vivers, centraven la cellera originària del poble. Tot i que no es conserva cap torre ni portal del vell recinte murat, en diversos llocs del perímetre de la cellera es poden veure encara alguns fragments de panys de mur, sovint atalussats a la base.
Els masos del terme Els masos que es conserven en el terme de Vivers són el Casot del Petit Blad, el Mas de la Carola, el Mas d'en Costa, el Mas d'en Fonts, el Mas d'en Gau, el Mas d'en Janet, o d'en Janet Panna, abans Mas d'en Costa, el Mas d'en Pi, abans Mas d'en Bosc d'Olius, el Mas Deprada, o Can Peiret, el Mas Santa Teresa, el Mas de Sant Miquel, abans Mas de l'Oliver, i la Teuleria, abans Teuleria d'en Noé. Noms antics, ja en desús, són Can Peirot, el Cortal d'en Noé, el Cortal d'en Quintà i els Olius.
A part, cal esmentar el desaparegut Castell de Vivers, i dues tombes situades en indrets propers al poble: la de la família Noé i la de la família Sales, una al nord-oest del cementiri i l'altra a l'est.
Hidrografia Formen el terme de Vivers diverses valls. Al límit nord-est, el Rec de les Figueredes, o de les Teixoneres, i el Còrrec de Mallavella constitueixen una petita vall que davalla cap al sud-oest terme de Paçà. Paral·lela al sud seu hi ha la vall del Còrrec de l'Estanyol, que en sortir del terme entra també en el terme veí de Paçà formant la Ribera de la Vallmanya. Aquesta vall, a part del Còrrec de l'Estanyol, recull els còrrecs de la Guàrdia, el de l'Ardit, el de la Creu de Fusta, el d'en Fonts, el del Camp de l'Aigua, el dels Llops i el de l'Ullastre.
La Ribera de Vivers forma la vall central del terme. Diferentment de les dues anteriors, encarades de sud-oest a nord-est, la de la Ribera de Vivers està decantada de nord-oest a sud-est. La formen el Còrrec del Pas del Bou, el del Mener, o de les Fonts, el de Sant Miquel, el de la Museta, el de la Ferradella, el del Raig, el de Pomereda, el de Garrigó, el del Forn, el del Quintà del Pubill, el de les Gantes, el de les Passeres, el de Matalloberes, el de la Creu Blanca i el de Coma Mata. Aquesta vall continua en el terme de Sant Joan Pla de Corts.
La part meridional del terme conté la vall de la Ribera de les Aigües, paral·lela a l'anterior i que, de la mateixa manera, davalla cap al terme comunal de Sant Joan Pla de Corts. La formen sobretot dos cursos d'aigua: el de la mateixa Ribera de les Aigües i el Còrrec del Brugat. En el cas de la primera, està formada pels còrrecs de Galuert, anomenat de les Eroles a Llauró, de la Jaça d'Oms, el de les Mandres, el de les Baranes, o del Solà del Cavaller, el d'en Boixeda, el del Mas d'en Peire, el d'en Gil i el de la Teuleria. Pel que fa al Còrrec del Brugat, està constituït pels còrrecs del Mas de l'Oliver, d'en Janet, del Bosc, del Mas d'en Pi, el Comall, el d'en Patllari, el d'en Ceris, el d'en Xamberga i el d'en Planes.
Entre la Ribera de Vivers i la de les Aigües es troben les capçaleres de tres còrrecs que davallen cap a Sant Joan Pla de Corts: el Còrrec de la Serra del Gordo, el de l'Armada i el de la Parra; aquestes dues s'uneixen en el punt on surten del terme de Vivers.
Finalment, una darrera vall fa de termenal entre Vivers i Ceret; es tracta de la del Còrrec dels Moros, amb l'afluència del Còrrec de la Redubta. Esment a part mereix el Pou de Bardó.
Orografia Diversos dels topònims de Vivers reflecteixen unitats de relleu del seu territori, com ara bacs: Bac de la Vinya, Bac de les Illes, Bac del Trèmol, Bac d'en Calcina, Bac d'en Janet Panna, Bac d'en Pere Vila; clots: Clot del Mener; comes: Coma de Galderans; costes: Costa de Forques; puigs i altres muntanyes: el Puig, el Puig de les Gantes; serres i serrats: Serra de les Eres, Serra del Gordo, Serra, o Serrat, d'en Calcina, Serra d'en Cavaller, Serrat de la Trilla, Serrat del Mas d'en Janet, Serrat del Muntanyenc, Serrat d'en Xamberga, i solanes: Solà de Galderans (nom antic), Solà de Galuert, Solà de l'Armada, Solà del Pou d'en Jolí, Solà d'en Cavaller, Solà d'en Joan Pere i Solà de Sant Miquel.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Vivers són: les Baranes, el Brugat, el Camí de la Serra d'en Cavaller, el Camí de Perpinyà, el Camí de Sant Joan, el Camí d'Oms, el Canyer, el Còrrec de l'Estanyol; el Còrrec dels Moros; la Creu Blanca, la Creu de Fusta, la Font d'en Gibert, Galuert, la Garriga Llarga, el Mas de l'Oliver, avui Mas de Sant Miquel Est, el Mas d'en Brugat, avui Mas de Sant Miquel Oest, el Mas d'en Calcina, el Mas d'en Forns, el Mas d'en Gau, el Mas d'en Pi, el Mas de Santa Teresa, el Mas de Sant Miquel, Mata Lloberes, el Mener, els Olius d'Amunt, els Olius d'Avall, el Pelat del Mener, els Pontells, el Quintà del Pubill, la Ribera de les Aigües. la Siureda d'en Rodor, les Siuredes. Alguns són senyals termenals, com el Piló del Camí de Perpinyà, el Roc Blanc de Galderans, el Roc de les Teixoneres, el Roc del Pelat del Mener.
Transports i comunicacions Carreteres Una única carretera travessa el terme de Vivers, que travessa el terme de biaix de nord-oest, venint de Llauró, a sud-est, en direcció a Sant Joan Pla de Corts.
La carretera D - 13 (Morellàs - D-618, al Coll d'en Fortó, terme de Prunet i Bellpuig) travessa el terme de Vivers de nord-oest a sud-est. Per aquesta carretera, Llauró es comunica amb Sant Joan Pla de Corts (4) i Morellàs (8,5), cap a l'est i sud-est, i Llauró (4 km), Oms (7,7), Calmella (9,5), i el Coll d'en Fortó, a Prunet i Bellpuig (13,5), cap a l'oest i nord-oest.
Transport públic col·lectiu Per Vivers no passa cap línia pública de transport col·lectiu. Cal anar a Llauró o a Sant Joan Pla de Corts per poder-ne utilitzar algun.
Els camins del terme La major part de camins del terme de Vivers s'adrecen als pobles veïns de Vivers: Camí de Ceret, de Llauró, de Llauró a Ceret, de Llauró a Perpinyà, de Llauró a Sant Joan Pla de Corts, de Perpinyà, de Sant Ferriol, des de Sant Joan Pla de Corts, de Tuïr, d'Oms, la Ruta de Llauró i la Ruta de Sant Joan.
Interns del terme de Vivers són el Camí de la Creu Blanca, o del Mas d'en Gau, el de la Serra del Gordo, abans Carrerada de la Serra del Gordo, el de la Siureda d'en Rodor i el del Serrat d'en Calcina.
Activitats econòmiques El de Vivers era un terme antigament molt boscós, però els incendis forestals, especialment un de l'any 1976, han afectat greument tot el territori, cosa que, a més, ha comportat un cert estancament de la població de la comuna. Menys de 100 ha, totes situades en els costers de l'oest del terme, es dediquen a la producció agrícola, amb clar predomini de la vinya, principalment dedicada a la producció de vins de qualitat, de denominació d'origen controlada. Al sud, ja a prop de la plana, hi ha alguns arbres fruiters (cirerers, sobretot) i hortalisses. També a migdia hi ha activitat d'extracció d'argila per a teuleries de Sant Joan Pla de Corts.
Història La història de Vivers apareix molt lligada a la de Sant Joan Pla de Corts i, per tant, a la del Vallespir. Vivers és esmentat des del 987, quan dos germans, Arnau, prevere, i Heribert Servusdei donaren al monestir d'Arles el seu alou de Planicurtis, del territori de Vivers. Pel que es desprèn del document per les termenacions que descriu, es tracta de la meitat meridional de l'actual terme de Vivers.
Més tard, però, una família sorgida del poble, que n'adopta el cognom, es feu forta al Rosselló, i això va vincular aquest territori amb el d'altres pobles rossellonesos, amb la forma ben documentada de dez Vivers. Guillem de Vivers prestà vassallatge a Jaume II de Mallorca i a Sanç, vinculant-hi totes les seves possessions, entre les quals el Castell de Vivers.
Tanmateix, el 1440 era senyor de Vivers Bernat Ferrer, sens dubte avantpassat dels Ferrer de Viladomar que tingueren aquesta possessió tota l'Edat Moderna.
El 1667 era senyora de Vivers Maria Anna Ferrer, vídua de Vicenç de Viladomar. La succeïren els Pagès, senyors de Sant Joan Pla de Corts (que durant molt de temps s'anomenà Sant Joan de Pagès), atès que se'n proclamaren senyors el 1743, però ja hi tenien nombrosos alous des de feia segles. Encara, ja el 1773, s'intitulava senyor de Vivers Joan Francesc de Coll, governador de Tuïr.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica de Vivers entre 1365 i 17891365137814701515155317201730175517671774178917 f12 f7 f8 f10 f10 f15 f34 f110 h10 f16 f Font: Pélissier 1986
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 104 98 107 110 139 148 124 141 147 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 136 123 120 99 95 84 74 80 76 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 83 77 85 86 93 77 70 71 72 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2008 2013 78 73 58 60 75 128 168 174 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política miniatura|esquerra|La Casa del Comú de Vivers BatllesMaires, en francès. + Batlles de Vivers Període Nom Opció política Comentaris 1852 - 1871 Jacques Olive 1871 - 1877 Coste 1877 - 1881 Jean Malé 1881 - 1884 Jean Olive 1884 - 1902 Joseph Noé 1902 - 1908 Henri Quinta 1908 - 1919 Sébastien Coste 1919 - 1921 Jacques Noé 1921 - 1925 Joseph Sales 1925 - 1929 Pierre Oms 1929 - 1935 Pierre Llobères 1935 - 1977 Pierre Oms 1977 - Moment actual Jacques Arnaudiès
Legislatura 2014 - 2020 Batlle Jacques Arnaudiès.
Adjunts al batlleAdjoints au maire, en francès. 1r: Michelle Payret 2n: Jean-Michel Lombardot 3r: Christian Bottein.
Consellers municipals Elisabeth Alejski Christian Fernandez Amar Ghilaci Pierre Dalou Pierre Vilaceca Nathalie Cals Caroline Arnaudiès.
Adscripció cantonal miniatura|esquerra|Mapa del Cantó de Vallespir - Albera