El Voló (, estàndard , en francès: Le Boulou) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 5.547 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Etimologia L'origen etimològic del topònim el Voló ha estat al llarg dels anys motiu d'hipòtesis diverses i de força controvèrsia. Joan Coromines descartaCoromines 1997 que tingui el seu origen en un nom propi germànic, Bolo, o en un ètim preromà bodina o bodilla, amb el significat de fita o en un de germànic, ball. Postula, en canvi, l'origen en el germànic upelo, derivat de l'indoeuropeu upo, que significava sota o inferior. A diversos indrets del Rosselló es documenten llocs denominats voló, tots en un lloc on un curs d'aigua passa per sota un riu, habitualment separat de la població per un tallat considerable, com és el cas del Voló.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna del Voló en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El municipi del Voló, d'una extensió de 144.200 hectàrees d'extensió, és a l'extrem sud-oest de la comarca del Rosselló, al límit amb el Vallespir i entre les subcomarques rosselloneses de la Plana del Rosselló i l'Albera. És un important nucli de comunicacions, encreuament de carreteres, amb l'autopista La Catalana, i el pas del ferrocarril d'Arles a Argelers. A més, per sota de l'extrem sud-est del terme passa el túnel del TGV. El Tec migparteix el terme comunal de sud-oest a nord-est traçant diversos meandres, tot i que la vila del Voló queda a la riba esquerra del riu.
Nucli de comunicacions des de, almenys, l'època romana, el Voló és l'accés a la plana després que les vies de comunicació hagin travessat el Pirineu venint de la Catalunya del Sud, així com de la carretera que ve de l'alta vall del Tec, al Vallespir. Inclou l'antic vilar de Molars.
El terme comunal del Voló està format per territoris diferenciats que tenen el seu punt de contacte a la vila del Voló: dues valls que davallen de la Serra de l'Albera, la ribera de Roma, més al sud, i la Vallmorena, més al nord, que formen tot el sector sud-est de la comuna, la vall del Tec, que és la franja central, de sud-oest a nord-est del terme, i tota la part septentrional, més muntanyosa (és, de fet, els contraforts de la cua sud-oriental dels Aspres.
Termes municipals limítrofs:
La vila del Voló miniatura|esquerra|Plaça de l'Antiga Casa del Comú Situada a l'esquerra del Tec a 85 m alt. El nucli vell de la població, fortificat a l'edat mitjana, situat a l'extrem de llevant del nucli urbà actual, ran de riu, té el seu origen en una cellera centrada en l'església parroquial de Santa Maria, situada a ponent del lloc on la Ribera de la Vallmanya aflueix en el Tec. Formava una recinte fortificat encara avui dia recognoscible en el traçat urbanístic, a part de les restes de muralles que hi romanen. Dins del nucli vell també es troba la capella de Sant Antoni, en el Cementiri Vell, documentada d'ençà del .
miniatura|Lloc on hi hagué el castell A l'extrem occidental de la cellera, a la Plaça de l'Antiga Casa del Comú, podria haver-hi les restes del castell del Voló. S'hi conserva un carrer anomenat del Castell, així com un conjunt d'edificis que podrien respondre a la planta de l'antic castell, tot i que les construccions actuals són modernes. Caldria una campanya arqueològica per a treure'n l'entrellat.
A partir d'aquest nucli primigeni, la vila s'eixamplà en forma de ravals, seguint sobretot el camí de Ceret i el carrer del Forn, amb els barris del Carrer de la Jonquera, del Carrer del Forn i del Carrer de Perpinyà. Més endavant, es formaren els barris del Marroc, el Mas Blanc i les Portes de França. Ja en els darrers vint-i-cinc anys s'han format urbanitzacions modernes com les Chartreuses du Boulou, el Mas d'en Lion i el Neret. En els voltants immediats de la vila actual hi ha el Cementiri Nou.
Els Banys del Voló Situats al sud del terme, aprofiten unes fonts mineromedicinals d'aigües acidulades, ferruginoses i alcalines, molt recomanades per a tractaments del fetge i de la vesícula biliar. Des del 1859 existeix el balneari anomenat Establiment Termal, i una empresa que en comercialitza l'aigua. Hi ha tres fonts: la del Voló, la de Sant Martí i la Clementina, i s'hi ha fet un parc natural, resseguitn el Còrrec de Sant Martí, on hi ha l'Hotel Restaurant de les Fonts. Modernament, al nord del balneari s'hi ha creat el Casino de joc del Voló.
Molars L'antic vilar de Molars es troba en la zona de muntanyes, contraforts de la Serra de l'Albera, al sud-est del terme. Hi ha l'església romànica, antiga parròquia del lloc, de Santa Margarida.
Sant Felip del Voló A l'extrem sud del terme, molt a prop del límit amb Morellàs i les Illes es troba la capella de Sant Felip. Té a prop al sud seu la Font de Sant Martí.
L'Autoport del Voló L'Autoport del Voló és una peça fonamental entre les instal·lacions del complex de transport relacionats amb el transport internacional. Està situat a ponent del nucli urbà del Voló, a l'espai entre l'autopista La Catalana i la D - 900, la carretera de circumval·lació del Voló. És al costat mateix del peatge de l'autopista. Un trosset petit de l'autoport s'endinsa en el veí terme de Sant Joan Pla de Corts.
Els masos del terme Les construccions aïllades del terme voloní són les segûents: la Casa de la Resclosa, o del Rescloser, el Casal d'en Quirc, el Cortal Molars, l'Estació Vinícola experimental de Trasserra (en terme del Voló), la Gara (en desús per a passatgers), el Mas de la Barca, el Mas de l'Aucell, el Mas Courtois, el Mas del Tirrit, abans d'en Millós, el Mas d'en Baptista, el Mas d'en Descalç, el Mas d'en Montagut, el Mas d'en Noell, el Mas d'en Pasqual, el Mas d'en Roer, el Mas d'en Rossinyol, el Mas d'en Vilar, el Mas Llinars, el Mas Molars i Sant Felip, o Capella de Sant Felip. Algunes són ja noms antics, en desús, com el Barracot del Puig de l'Estella, el Cortal d'en Bangals, el Mas Arquer i la Teuleria d'en Descalç. D'altres, com el Cortal d'en Grill, o d'en Dolla, el Cortal d'en Nogueres i el Molí Nou, o Naut, són desapareguts. A part, cal considerar el Dolmen de la Creu del Senyal.
Els cursos d'aigua El curs d'aigua més rellevant del Voló és el Tec, que vertebra el terme dividint-lo en dues meitats molt semblants, d'extensió. Pel sud hi aflueix la Roma, o de Morellàs, que recull els recs del Conte, o Còrrec del Conte, de la Carrerassa, del Carbassal, o Còrrec del Carbassal, o de la Collada de la Barra, de Coma Dolla i d'en Gardell; baixant des de l'est hi arriba primer el Rec o Còrrec del Neret, amb el Rec del Pic d'Estella, i poc després el Còrrec del Mallol, i a l'extrem nord-est, fent de termenal amb Montesquiu d'Albera el darrer tram, es troba la Ribera dels Molars, tots aquests per la dreta. Per l'esquerra del Tec, a la zona nord del terme arriba de ponent la Ribera de la Vallmanya, el Còrrec d'en Serra i el Còrrec d'en Montagut.
La Ribera del Molars configura la conca de l'extrem sud-est del terme del Voló. S'hi troben el Còrrec de Vallmorena, el del Salt de l'Aigua, o de la Jaça de l'Alzina, el d'en Rossinyol, el de la Mongetera, el de la Siureda, el del Roure Negre, el d'en Carboner i el de la Figuerassa.
La Vallmanya forma una conca que vertebra tota la part nord del terme. Té un curs de nord-oest a sud-est, i compta amb nombrosos còrrecs que hi aporten les aigües quan plou: per la seva dreta, el Còrrec de Puig Senglí, el del Llagot, el de les Parets, el de Vilallonga, el d'en Just, que ha recollit abans les aportacions del Còrrec d'en Just, el d'en Xambon i el del Cap Donat, i per l'esquerra, el Còrrec de les Teixoneres, el de la Madraguera, el d'en Noell, el del Pla del Rei, o de la Guilla, que abans ha recollit el Còrrec de la Redubta, el Còrrec Dirlan, el d'en Pomarola, el d'en Resta, el de l'Estevenot i el de la Blaus.
El Còrrec d'en Montagut, a l'extrem nord del terme, es forma, prop de la desembocadura en el Tec, per la unió del Còrrec de la Canavera i el de Brugues, o de les Brugues, que és termenal amb Trasserra i porta l'afluència del Còrrec de la Serra. El Còrrec de la Canavera duu les aigües dels còrrecs de Puig Rodonell, de la Guilla, de la Rectoria, el Còrrec Fondo, el del Puig i el de la Serra dels Gascons, o dels Gascons.
D'altra banda, a la zona plana del centre i nord-est del terme hi ha uns quants canals d'irrigació o drenatge: l'Agulla, l'Agulla d'en Pradells, l'Agulla de la Serra, l'Agulla de les Escomelles, totes de drenatge, llevat de la primera, que també és d'irrigació. Els desapareguts Rec del Molí i Rec del Molí Naut eren també d'irrigació, com el Rec de Nidoleres, o del Molí de Nidoleres, el Rec de Sant Genís, o de les Alberes, la Resclosa, la Resclosa del Rec de Nidoleres.
A part, cal tenir en compte el Botàs, al sud del terme, i nombroses fonts, com la Clementina, la Colette, la Jeannette, la de les Alzines, la del Mas d'en Rossinyol, la del Voló, la de Sala (nom antic) i la de Sant Martí. També hi ha el Pou del Mas Llinars i la Ribalta, nom antic il·localitzat.
El relleu Alguns dels topònims del Voló denoten accidents de relleu: muntanyes en general, com el Cim del Pla, el Pic Estella, o Puig de l'Estella, el Puig Rodonell i el Puig Senglí; colls, com el Coll o Collada de la Barra; comes, com la Coma de Canavera, i la de Vilallonga (nom antic); plans, com el Pla, el Pla de les Vinyes, el Pla del Mas Blanc, el Pla de Molars; serres i serrats, com la Serra de la Josepa, la Serra de Molars, la Serra d'en Duran, la Serra de Siurers, o dels Siures, o de Santa Margarida i Serrat dels Gascons.
El terme comunal Els topònims del Voló referits a partides cadastrals o a indrets concrets són els segûents: els Bufadors, Camí de Trasserra, els Camps de la Bassa, els Camps de la Pedra, els Camps de l'Era, els Camps de l'Oliu Tort, els Camps del Pla, Cartallac, la Caseta, les Claperes, les Colomines, el Cortal d'en Quirc, la Costa d'Agleus, la Costa de Reixac, la Cova, abans la Cauna, els Eixarts, la Font de la Corba, Forn Teuler, el Gorg de l'Om, l'Hort de la Resclosa, les Hortes del Bosc, les Hortes d'en Vives, els Horts de les Parets, el Mas d'en Roer, el Mas d'en Rossinyol, Molars, el Molí Nou, el Neret, les Olivedes del Pilar, o el Pilar, el Palau, Pradells, el Regatiu de Dalt, el Reposador dels Cerdans, la Roureda, Sant Martí, el Sicret, el Siure de la Magina, la Vallmanya, Vallmorena i les Vinyes d'en Cavallers. Alguns són noms antics, ja en desús, com la Cabrassa, o Carabasses, Cagalauca, el Camp de Perablanca, la Canavera, Cantallops, els Castanyers, o la Castanya, l'Estanyol, l'Estrada, Frederes, les Moleres, o la Molera, Perafita, Picamoles, Reixac, el Sant i la Tartera. Alguns són indrets ja desapareguts pel creixement de les zones urbanitzades, com les Hortes del Molí. També hi ha diversos senyals termenals, com el Camp de la Curta, la Creu del Senyal, les Creus de la Serra de Molars, el Piló de la Creu del Cim del Pla, el Piló de la Font de la Corba, el Piló de la Serra, el Piló de la Serra dels Gascons, el Piló del Camí de Ceret, el Piló de les Teixoneres, el Piló de l'Hort del Bosc, el Piló dels Quatre Termes, o del Pic d'Estella, el Piló del Reposador dels Cerdans, el Piló de Puig Senglí i el Siure (uns quants d'ells són ja noms antics, en desús).
Transports i comunicacions Vies antigues de comunicació Carreteres Diverses carreteres travessen el terme del Voló. Són les següents:
L'autopista A-9/E-15, anomenada la Catalana, travessa el terme del Voló de nord-est a sud-oest, formant un arc pel nord i l'oest de la vila. Té un peatge dins del terme, a prop al nord-oest de la població, on hi ha també una entrada i sortida de l'autopista.
La D - 115 (Coll d'Ares - D - 900, a Sant Joan Pla de Corts), que uneix el Coll d'Ares, al límit amb el Ripollès, amb el Voló passant per Prats de Molló, el Tec, Arles, l'Alzina Rodona, els Banys d'Arles, el Pont de Reiners, la Cabanassa, Ceret i Sant Joan Pla de Corts.