El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia travessant la plana del Ganges fins a Bangladesh. El Ganges és el riu sagrat per excel·lència de tota l'Índia. D'acord amb la tradició teològica hindú, la seva aigua té virtuts salvífiques i purificadores. La ruta del Ganges, 2.510 quilòmetres des de l'Himàlaia fins al golf de Bengala, marca tot un país, una cultura, una religió.
Neix amb el nom de Bhagirathi des de la glacera Gangotri, a l'Himàlaia occidental, a l'estat indi d'Uttarakhand, i s'uneix al riu Alaknanda prop de Deoprayag per a formar el Ganges. El riu Yamuna és l'afluent més important del Ganges, i la seva unió queda prop de la ciutat sagrada hindú de Prayag, actualment coneguda com a Allahabad.
Desemboca formant, amb el riu Brahmaputra el delta més gran del món, el delta del Ganges, al golf de Bengala, on es divideix en molts rius menors. Un és el riu Hoogli, prop de Calcuta; un altre és el Padma, riu que entra a Bangladesh. La regió limitada pel delta del Ganges, prop de les costes del golf de Bengala, és coneguda com els Sunderbans (Boscos bells) – una regió de boscos espessos de gingebre, i l'hàbitat natural del tigre de Bengala. miniatura|esquerra|Mapa de la conca del riu Ganges i els seus afluents
La conca que formen el riu i els seus tributaris abraça enterament els estats indis d'Uttarakhand -antic Uttaranachal-, Delhi, Uttar Pradesh, Bihar i Bengala Occidental, part d'Haryana, Madhya Pradesh i Iharkhand, i una gran majoria dels territoris del Nepal i Bangladesh. La població estimada de la regió gangètica dona una xifra que ronda els 640 milions de persones; aproximadament, tantes com la Unió Europea i els Estats Units junts. O, dit d'una altra forma, un de cada deu habitants del món vivia en aquesta zona. Si des d'un punt de vista geogràfic i demogràfic no es pot dubtar que la vall conforma alguna cosa així com l'espina dorsal de l'Índia, també atenent qüestions històriques i culturals haurà de reconèixer-se la centralitat indiscutible de la regió.
Aquesta ha estat —i és— la terra del sànscrit o llengua "perfectament construïda" (samskrita), la lingua franca pan-índia per antonomàsia, la mare de l'hindi, del bengalí i de tants idiomes del nord de l'Índia; la llengua amb la qual es va compondre pràcticament tota la producció poètica, teatral, èpica, filosòfica, religiosa o contista de l'Índia anterior al .
Els bramans de fa tres mil anys ja designaven el curs alt i mig del riu amb apel·lacions de Ârya-varta (Terra dels nobles), Mâdhya-desha (País del mig o la Mediterrània) o Bharatavarsha (Continent dels descendents de Bharata). Aquests conceptes connoten un ordre social i ritual molt elevat. De fet, encara avui, l'Estat d'Uttarakhand acull la densitat més alta de bramans de tota l'Índia: un 20%. Fins i tot les mateixes divinitats lloen la sort dels que han nascut en aquesta regió tan especial, en la qual els ritus i els sacrificis condueixen al Cel i -pot ser que- a l'incondicionat (moksa, nirvâna).
La conca continua sent un dels focus espirituals i religiosos més dinàmics del planeta. No en va, al voltant del riu es va teixir aquesta família de religions que anomenem hinduisme, i a la seva riba van néixer les tradicions germanes del budisme i del jainisme. A la vall es troben alguns dels llocs més sants del món, com la ciutat de Varanasi (Benarés), la no menys sagrada Haridwar o Allahabad, que periòdicament reuneix a la congregació més multitudinària humana del planeta, la Kumbha Emla. També cal citar els llocs associats a les vides de Buda i dels omniscients del jainisme. Tan poderoses van ser aquestes tradicions, que l'estat de Bihar deriva el seu nom dels monestirs budistes: vihara. Sense oblidar els santuaris de les muntanyes a Garhwal, on neix la deessa, la mare Ganga. miniatura|Home resant al Ganges, a Varanasi Curs miniatura|Les font de l'Himàlaia del riu de Ganges a l'estat Uttarakhand de l'Índia. Les fonts i rius s'etiqueten en itàliques; les alçades de les muntanyes, llacs, i ciutats es mostren en parèntesis en metres El Ganges s'obre camí com si fos una verdosa llengua serpentejant que propicia les collites i fa que la gent pugui rentar les seves robes i els seus pecats. Segons l'hinduisme, el Ganges neteja fins a tal punt que produeix la moksa, l'alliberament del cicle de les reencarnacions. Per la qual cosa convé morir a les vores del Ganges i que després algú tiri les cendres a aquest sant riu. miniatura|esquerra|La glacera Gangotri
Naixement El Ganges neix en una sèrie de coves, glaceres i cims de la serralada de l'Himàlaia, concretament a la glacera Gangotri, en una font anomenada Gomukh, a uns 7.700 metres d'altitud, en alguns dels llocs més elevats i alhora sagrats del planeta. Alguns santons van a aquest paratge a meditar i transcendir. A mesura que descendeix de la regió de Garhwal, un lloc ideal per a muntanyencs i per a pelegrins, l'amplitud de la vall oscil·la entre 300 i 650 quilòmetres.
Com un torrent de gel, el riu baixa de l'Himàlaia amb rumb a Rishikesh i Haridwar, les primeres ciutats d'importància, a uns 200 quilòmetres del seu naixement. Són els centres massius de peregrinació de l'Alt Ganges. A Rishikesh hi ha més santons per metre quadrat que en cap altre lloc de l'Índia i des dels anys seixanta ha esdevingut una espècie de capital del ioga. Per als hindús, un viatge fins al naixement del riu sagrat equival a una superació de la mort, un retorn a l'origen. Les seves aigües són com la llet que emana de la terra fertilitzant-la, per això el lloc on comença el seu recorregut s'anomena Gomukh, "boca de vaca" en hindi. miniatura|Torre del rellotge a Har-ki-Pauri, Haridwar
El Ganges brolla en un lloc poderós, als estreps de l'Himàlaia, just on van xocar els primitius continents de Gondwana i Lauràsia milions d'anys enrere. En el seu primer tram corre desbocat amb el nom de Bhagirathi, fins que es troba amb l'Alaknanda als colls de Deoprayang i és contingut a la presa de Tehri: el Ganges pot ser sagrat i venerat, però també necessari per produir electricitat. Quan arriba a la ciutat de Rishikesh, la capital mundial del ioga, l'aigua ja ha perdut tota la seva fúria.
Rishikesh El 1968 els Beatles van viure una temporada a l'àixram de Maharishi Mahesh, quan el seu ioga transcendental estava de moda. A les vores del riu Ganges a l’altura de Rishikesh encara es veuen joves occidentals que toquen la guitarra i canten cançons dels Beatles. Ja de vesprejada, milers de pelegrins van al Triveni Ghat a fer les seves ofrenes, o aartis, llançant al riu barquetes vegetals que porten flors i una espelma. L'atractiu de Rishikesh continua alimentant-se amb cops d'efecte com la recent publicació de les fotografies inèdites que Paul Saltzman va prendre a la ciutat als quatre de Liverpool o als retirs d'estrelles de la pantalla com Kate Winslet. En conseqüència, la desfilada de joves amb barba de diversos dies i noies rosses amb sari pot arribar a cansar, fins que el Ganges s'il·lumina amb la flama de centenars de làmpades flotants després de les licitacions o cerimònies del vespre.
Haridwar Haridwar, 13 quilòmetres més avall, és una ciutat coneguda com La porta dels déus. Destaca per ser el lloc triat per Vixnu (Hari) per posar els seus peus. Però a Haridwar, una de les set ciutats sagrades de l'Índia, també hi ha una piscina, anomenada Brahmakunda, on es creu que el déu creador, Brahma, va pregar en contemplar la caiguda del Ganges del cel. Haridwar abunda en temples i evocacions de Xiva, pare del riu, i de Ganga Ma, la Mare Ganges. Aquesta té el seu temple a Gangadwara, la mateixa porta del Ganges, en el centre del moll més visitat del municipi.
A partir d'Haridwar, el Ganges entra en les planes i el seu viatge es fa fins a cert punt assossegat i agrícola. En aquest trajecte una part del Ganges és desviat per un canal fins al seu afluent Yamuna. Entretant circula entre majestuós i menestral per 500 quilòmetres fins a Kanpur, una ciutat d'Uttar Pradesh plena d'indústries i comerços.
Allahabad miniatura|Fort d'Akbar, a Allahabad, al voltant de 1850 miniatura|esquerra|El Kumbha Mela del 2001 Poc després de Kanpur entra a la gran ciutat d'Allahabad, refundada per l'emperador mogol Akbar el 1583, encara que als hinduistes els agrada més anomenar-la amb el seu antic nom de Prayag. Hi ha qui considera aquest lloc com el més sant per la confluència del Ganges, el Yamuna i el Saraswati, el riu invisible que pot haver existit o no, o continuar fluint subterràniament com creuen els fidels. El cas és que aquesta confluència s'anomena Triveni, i marca el lloc exacte on banyar-se i per a molts és el lloc que millor produeix l'alliberament del continu renéixer. Aquí se celebra cada sis anys la festa d'Ard Kumbha Mela, a diferència de la Maha Kumbha Mela, que és cada dotze anys. L'any 2007 hi van acudir 12 milions de persones a banyar-se a Prayag. Però, fora de les festes, qualsevol dia hi ha molta gent i ningú no es queixa d'aglomeració, brutícia, contaminació. Una ona humana té posades les seves esperances projectades cap a un més enllà al que esperen anar com més aviat millor.
Benarés miniatura|Ritual hinduista a primera hora del matí El riu llisca després cap a la ciutat més il·lustre del recorregut, Kashi, la ciutat de Xiva, també coneguda com a Varanasi o Benarés. Varanasi ja floria quan Babilònia tenia jardins penjants i Jerusalem s'ufanejava del temple de Salomó. Amb el temps la idea que Kashi era el millor lloc del Ganges per obtenir la salvació va prendre apogeu. Així va anar formant-se una espècie d'article de fe dins de l'hinduisme segons el qual res hi ha més meritori que morir a Benarés, ser cremat en una pira funerària de les que posen a les riberes i que escampin les cendres al riu. És per aquest motiu que Benarés sempre està ple de pelegrins. A la bellesa estètica dels ghats o escalinates que descendeixen cap al riu sota la llum de l'alba s'uneix l'ofensiva olor de foguera i carn cremada. Els pelegrins es banyen en les mateixes aigües a les quals es llancen els cossos després de la cremació, sense que ningú s'incomodi.
Morir a l'urbs de la Llum Suprema, llar del déu Xiva, garanteix el paradís. D'aquí també l'abundància de palaus d'antics maharajàs vorejant el riu i la quantitat d'ancians que prenen el sol a les seves portes, en espera d'exhalar l'últim sospir, moment en el qual el mateix Xiva els recitarà a l'orella el mantra del pas i els alliberarà per sempre de la roda de les reencarnacions. Benarés és un gran empori de riqueses i misèries, és el dipòsit dels majors horrors i la seu d'universitats que conreen la llengua sànscrita i la teologia hinduista. Els llocs de culte són innombrables. Alguns gaudeixen de gran esplendor, com Viswanath, el temple consagrat a Xiva, amb una cúpula folrada amb plaques d'or.
Benarés, a 700 quilòmetres a l'est de Delhi, és la gran ciutat santa de l'hinduisme i sol estar plena de pelegrins que visiten els seus temples i es banyen a les aigües del riu Ganges, que recorre la ciutat. També és la ciutat on els hindús moriran. Ancians i malalts acudeixen a aquesta ciutat santa en massa per passar els seus últims dies i s'allotgen en les nombroses residències que allotgen als moribunds a les vores del Ganges, el que de vegades dona un aire intimidatori a l'urbs. A la vora del riu també es troben incomptables centres crematoris, on s'incineren en pires els cossos dels devots abans d'assolir la nirvana, deslliurant-se d'aquesta manera de l'únic lligament a la vida terrenal. miniatura|esquerra|Crematori a Benarés Per a un hindú practicant és preceptiu banyar-se en els cinc principals ghats (escalinates