Gabriel és un arcàngel amb el poder d'anunciar la voluntat de Déu a la humanitat com a missatger de Déu, en el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions abrahàmiques. És esmentat a la Bíblia hebrea, el Nou Testament i l'Alcorà.
Al Llibre de Daniel, Gabriel s'apareix al profeta Daniel per explicar-li les seves visions. Gabriel també apareix al Primer Llibre d'Henoc, un llibre apòcrif jueu (per exemple, 1 Henoc 20:7-8) i en altres escrits hebreus antics que s'han conservat incompletament o s'han perdut completament en hebreu. Juntament amb l'arcàngel Miquel, Gabriel és descrit com l'àngel de la guarda dels israelites, que els defensava contra els àngels dels altres pobles.
A l'Evangeli de Lluc del Nou Testament, Gabriel s'apareix a Zacaries predient el naixement de Joan Baptista . Més tard, Gabriel s'apareix a Maria, mare de Jesús, per anunciar que concebria i donaria a llum un fill (és a dir, Jesús) mitjançant un part verge . Moltes branques del cristianisme, inclosa l'ortodòxia oriental, l'Església catòlica, el luteranisme i l'anglicanisme, veneren Gabriel com a sant, amb el nom de sant Gabriel.
L'islam considera Gabriel com un arcàngel enviat per Déu a diversos profetes, inclòs Mahoma. Els musulmans creuen que els cinc primers versos de l'Al-Alaq, el capítol 96 de l'Alcorà, van ser els primers versos de les revelacions que Gabriel va donar a Mahoma. Se l'associa amb la comunicació sobre qualsevol cosa relacionada amb Déu.
Etimologia El nom Gabriel (en hebreu: גַּבְרִיאֵל, Gaḇrīʾēl) està compost per la forma possessiva en primera persona singular del substantiu hebreu gever (גֶּבֶר), que significa "home", i ʾĒl, que significa "Déu" o "totpoderós". Això traduiria el nom de l'arcàngel com a "home de Déu". Procle de Constantinoble, a la seva Homilia 1, va afirmar que el significat del nom de Gabriel prefigurava que Jesús, el naixement del qual va ser anunciat per Gabriel, seria home i Déu alhora.
En la seva obra, les quatre homilies sobre la Missus Est, Sant Bernat (1090–1153 dC) va interpretar el nom de Gabriel com "la força de Déu", i la seva funció simbòlica en la història de l'evangeli com a anunci de la força o virtut de Crist, tant com la força de Déu encarnat com la força donada per Déu al poble timorat que portaria al món un esdeveniment temible i problemàtic. "Per tant, va ser una elecció oportuna que va designar Gabriel per a l'obra que havia de dur a terme, o més aviat, perquè l'havia de dur a terme, per això va ser anomenat Gabriel."Saint Bernard, Four homilies on the Missus Est, first homily, paragraph 2.
Judaisme Bíblia hebrea L'únic llibre de la Bíblia hebrea que esmenta explícitament Gabriel és el Llibre de Daniel. Gabriel s'apareix al profeta Daniel per explicar-li les seves visions ( Daniel 8 :15-26, 9 :21-27). Més tard, a la visió final de Daniel, un àngel, sense nom però probablement Gabriel de nou, se li apareix i parla d'haver rebut ajuda de Miquel en la batalla contra el príncep de Pèrsia i també del paper de Miquel en temps futurs. El Llibre de Daniel conté els primers exemples d'àngels amb nom a la Bíblia hebrea. La funció principal de Gabriel al Llibre de Daniel és la de revelador, responsable d'interpretar les visions de Daniel, un paper que continua tenint en tradicions posteriors. A Daniel 10-12, tot i que Gabriel no s'anomena directament, molts estudiosos infereixen la seva presència contínua com el missatger que lliura les revelacions apocalíptiques finals de Daniel.
Tot i que no s'anomena específicament, l'"home vestit de lli" esmentat als capítols 9 i 10 del Llibre d'Ezequiel s'interpreta com Gabriel a Yoma 77a del Talmud babilònic.
Literatura intertestamentària Gabriel no és esmentat com a arcàngel a la Bíblia hebrea ni al Nou Testament. Tanmateix, durant el període del Segon Temple (516 aC-70 dC) es va escriure una gran quantitat de literatura jueva. Gran part de la literatura produïda durant aquest període intertestamentari va ser de gènere apocalíptic. Els noms i els rangs dels àngels i els dimonis es van ampliar molt en aquesta literatura, i cadascun tenia deures i estatus particulars davant Déu. Gabriel va ser esmentat per primera vegada com a arcàngel en aquests textos.
En particular, hi ha moltes referències a Gabriel al Llibre d'Henoc. Segons el llibre, Miquel, Uriel, Rafael i Gabriel es queixen a Déu dels molts errors perpetrats per Azazel i Samyaza (especialment el fet que van revelar "secrets eterns" i pecats a la humanitat i es van contaminar amb dones que més tard van donar a llum descendència gegant). Com a resultat, Déu decideix destruir la Terra (que ha estat corrompuda pels àngels caiguts, liderats per Azazel i Samyaza) i tots els seus habitants excepte Noè. Envia Gabriel i els altres arcàngels a perseguir els àngels caiguts i llançar-los a la foscor fins al dia del seu judici. Al capítol 20, Gabriel apareix com un dels set àngels sants (Uriel, Rafael, Ragüel, Miquel, Saraqâêl, Gabriel i Remiel) que vigilen. Al capítol 40, Gabriel apareix com una de les quatre presències (Miquel, Rafael, Gabriel i Fanuel) que es troben als quatre costats de Déu. Aquests quatre arcàngels seran els que llançaran els àngels caiguts a l'abisme de la condemna el Dia del Judici. La darrera referència a Gabriel al Llibre d'Henoc es troba al capítol 71: "I aquell Cap dels Dies va venir amb Miquel i Gabriel, Rafael i Fanuel, milers i desenes de milers d'àngels sense nombre".
El Llibre d'Henoc no és considerat com a escriptura canònica per la majoria d'organismes eclesiàstics jueus o cristians, tot i que forma part del cànon bíblic utilitzat per la comunitat jueva etíop, així com per les esglésies ortodoxes tewahedo d'Etiòpia i Eritrea.
Judaisme rabínic Segons el judaisme rabínic, Gabriel —juntament amb Miquel, Uriel i Rafael— és un dels quatre àngels que es troben als quatre costats del tron de Déu i serveixen com a àngels guardians de les quatre parts de la Terra. Miquel es troba a la dreta de Déu, mentre que Gabriel (que ocupa un lloc per sota de Miquel) es troba a l'esquerra. Miquel i Gabriel sovint treballen junts, però Miquel s'ocupa principalment al cel, mentre que Gabriel (com a missatger de Déu) normalment executa la voluntat de Déu a la terra. Com tots els àngels, Gabriel té ales, però per altra banda pren la forma d'un home. Gabriel també s'associa amb el metall or (el color del foc).
Shimon ben Lakish (un amora del segle III) va concloure que els noms angelicals de Miquel, Rafael i Gabriel provenien de l'exili babilònic (Gènesi Rab. 48:9). Juntament amb l'arcàngel Miquel, Gabriel és descrit com l'àngel de la guarda d'Israel, que defensa els israelites contra els àngels de les altres nacions.
Cristianisme miniatura|L'anunciació a una de les claus de volta de Santa Maria del Mar, Barcelona miniatura|Anunciació per Mariotto Albertinelli, s. XV miniatura|Anunciació, 1644, de Philippe de Champaigne. L'arcàngel porta el lliri a la mà.
Nou Testament La primera aparició de Gabriel al Nou Testament es troba a la primera part del capítol 1 de l'Evangeli de Lluc, en què relata l'anunciació del naixement de Joan Baptista . El pare de Joan , Zacaries, no tenia fills perquè la seva dona, Elisabet, era estèril. Un àngel s'apareix a Zacaries per anunciar el naixement del seu fill. Quan Zacaries interroga l'àngel, l'àngel s'identifica com a Gabriel ( ).
Gabriel apareix de nou a la segona part del capítol 1 de l'Evangeli de Lluc, aquesta vegada per anunciar el naixement de Jesús a Maria ( ). Mentre que al primer passatge l'àngel s'identifica com a Gabriel, al segon passatge és l'autor de Lluc qui identifica l'àngel com a Gabriel.
Els únics altres àngels amb nom al Nou Testament són Miquel (a i ) i Abaddon (a ).
Textos no canònics Gabriel s'esmenta amb més freqüència en els primers textos pseudoepigràfics cristians que en qualsevol dels textos bíblics canònics . Per exemple, Gabriel s'esmenta en alguns dels evangelis de la infància (per exemple, el capítol 7 de l' Evangeli de la Nativitat de Maria, el capítol 9 del Protevangeli de Jaume, i el capítol 1 del Primer Evangeli de la Infància de Jesucrist ). Gabriel també s'esmenta en alguns dels primers textos apocalíptics cristians, com ara l'Apocalipsi grec d'Esdres i el Segon Llibre d'Henoc (per exemple, el capítol 21 i el capítol 24 ).
En el gnosticisme, els àngels són representats com a pertanyents a un panteó d'éssers espirituals implicats en la creació del món. Segons un antic manuscrit gnòstic, el Llibre Sagrat del Gran Esperit Invisible, Gabriel és un ésser diví i habitant del pleroma que existia abans del demiürg . També hi ha una referència a Gabriel al capítol 17 de l'Evangeli de Judes, un text gnòstic datat l'any 280 dC.
Festivitat La festa de Sant Gabriel Arcàngel se celebrava exclusivament el 18 de març segons moltes fonts que daten d'entre 1588 i 1921; inusualment, una font publicada el 1856 indica que la festa se celebra el 7 d'abril per raons desconegudes (una nota entre parèntesis indica que el dia normalment se celebra el 18 de març). L'escriptora Elizabeth Drayson esmenta que la festa se celebra el 18 de març de 1588 al seu llibre del 2013 "The Lead Books of Granada".
Una de les fonts descatalogades més antigues que situa la festa el 18 de març, publicada per primera vegada el 1608, és un llibre de l'escriptor espanyol Alonso de Villegas del qual se'n va publicar una edició el 1794. Una altra font publicada a Irlanda el 1886, l'* Irish Ecclesiastical Record*, també esmenta el 18 de març.
La festa de Sant Gabriel va ser inclosa pel Papa Benet XV al Calendari Romà General el 1921, per celebrar-la el 24 de març.Butler's Lives of the Saints, vol. El 1969, el dia es va transferir oficialment al 29 de setembre per celebrar-lo conjuntament amb la festa dels arcàngels Sants Miquel i Rafael.Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 1969), p. 119. Avui dia, la data del 29 de setembre (coneguda com a Sant Miquel) ha estat adoptada no només per l'Església Catòlica, sinó també per l'Església d'Anglaterra, les esglésies luteranes, la Comunió Anglicana i les esglésies ortodoxes occidentals.
L' Església Ortodoxa Oriental i les Esglésies Catòliques Orientals que segueixen el ritu bizantí celebren la Festa dels Arcàngels (Sinaxi de l'Arcàngel Miquel i les Altres Potències Incorpòries) el 8 de novembre. Per a les esglésies que segueixen el calendari julià tradicional, el 8 de novembre cau actualment el 21 de novembre del calendari gregorià modern, una diferència de 13 dies. Els ortodoxos orientals commemoren Gabriel no només a la Festa dels Arcàngels, sinó també en dos dies més. Per una banda el 26 de març, la " Sinaxi de l'Arcàngel Gabriel" i celebra el seu paper en l'Anunciació. També el celebren el 13 de juliol, també conegut com la "Sinaxi de l'Arcàngel Gabriel", que celebra totes les aparicions i miracles atribuïts a Gabriel al llarg de la història. La festa es va establir per primera vegada al Mont Athos quan, al , durant el regnat de l'emperador Basili II i l'emperadriu Constantí Porfirogènit i mentre Nicolau Crisoverg era patriarca de Constantinoble, Gabriel va aparèixer en una cel·la prop de Karyes, on va escriure amb el dit sobre una tauleta de pedra l'himne a la Theotokos, " És veritablement digne... ".
Sant Gabriel Arcàngel és commemorat la vigília de la Festa de l'Anunciació pel Vicariat de Ritu Occidental Antioquià i el Ritu Occidental a la ROCOR .
L' Església Ortodoxa Copta celebra la festa de Gabriel el 13 de Paoni, el 22 de Koiak i el 26 de Paoni. Una obra copta medieval, la Investidura de l'Arcàngel Gabriel, atribueix la festa del 22 de Koiak al dia en què Gabriel va rebre el rang d'arcàngel al cel.
L' Església etíop celebra la festa de Gabriel el 18 de desembre (segons el calendari etíop), i un nombre considerable dels seus creients fan un pelegrinatge a una església dedicada a "Sant Gabriel" a Kulubi i Wonkshet aquell dia.Nega Mezlekia, Notes from the Hyena's Belly: An Ethiopian Childhood (New York: Picador, 2000), p. 266.