El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica des de la fi dels anys 1960. El terme reggae sovint és usat per designar la majoria dels ritmes jamaicans, com l'ska, el dub i el rocksteady. Tanmateix, el reggae pròpiament dit és un estil de música particular que s'origina a partir de l'evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady. Té un ritme binari sincopat de 4/4 amb desplaçament del temps fort com a principal característica. El reggae està estretament relacionat amb el rastafarisme i les seves lletres sovint tracten d'una temàtica entre política i mística.
El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment «vestit amb parracs». S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d'una cançó de The Maytals, titulada «Do the reggay», en la qual la paraula reggay voldria dir «regular», és a dir, gent normal i corrent.
Etimologia L'edició de 1977 del Diccionari d'anglès jamaicà incloïa «reggae» com «una expressió recentment establida per al rege», equivalent a rege-rege, una paraula que podia significar tant «draps, roba amb parracs» com «una baralla o renyina».Dictionary of Jamaican English (1967) El terme reggae amb un sentit musical aparegué per primer cop en el hit rocksteady de 1968 «Do the reggay» de The Maytals, però ja s'usava a Kingston, per a denominar una forma més lenta de ballar i tocar rocksteady.Historia de la música jamaicana 1953–1973 L'artista reggae Derrick Morgan ho expressa en aquest sentit: «No ens agradava el nom rock steady, així que vaig provar diferents versions de "Fat Man". Canvià el ritme i utilitzà els teclats per a sorprendre. A Bunny Lee, el productor, li agradava. Ell creà el so dels teclats i la guitarra rítmica. Sonava com "reggae, reggae" i aquest nom triomfà. Bunny Lee començà a utilitzar la paraula i poc després tots els músic estaven dient "reggae, reggae, reggae"».
L'historiador del reggae Steve Barrow atribueix a Clancy Eccles l'alteració del terme patuès streggae («dona fàcil»), convertint-lo en reggae. Tanmateix, segons Toots Hibbert:
«Hi ha una paraula que utilitzàvem sovint a Jamaica anomenada "streggae". Si una noia passa i els nois la miren i diuen "Ei, ella és streggae", això vol dir que no vesteix bé, que es veu raggedy («esparracada»). Les noies també dirien el mateix d'un home. Aquest matí, jo i uns amics estàvem jugant i jo vaig dir, "D'acord nois, fem el reggay". Va ser només una cosa que em va passar pel cap. Així que vam començar a cantar do the reggay, do the reggay i creàrem un ritme. La gent em va dir després que li havíem donat al so aquest nom. Abans d'això la gent l'anomenava blue-beat i tota mena de noms. Ara és al Llibre Guinness de Rècords».Sturges, Fiona (2004) "Frederick "Toots" Hibbert: The reggae king of Kingston ", The Independent, 4 junio 2004, accedido el 6 de diciembre de 2010.
Es diu que Bob Marley afirmà que el terme reggae provenia d'una paraula en castellà per referir-se a «la música del rei».Catch a Fire: The Life of Bob Marley, Timothy White, p. 16
Història Precursors Tot i que té una forta influència de la música tradicional d'Àfrica i el Carib, així com del rhythm and blues estatunidenc, el reggae deu els seus orígens directes al desenvolupament progressiu de l'ska i el rocksteady a la Jamaica de la dècada del 1960. Entre els pioners del nou gènere hi va destacar Count Ossie.Cut 'N' Mix: Culture, Identity, and Caribbean Music By Dick HebdigeReggae routes: the story of Jamaican music By Kevin O'Brien Chang, Wayne Chen miniatura|Alton Ellis La música ska nasqué als estudis de Jamaica entre els anys 1959 i 1961, essent una evolució de l'anterior gènere mento.History of Jamaican Music 1953–1973 L'ska es caracteritza per una línia de walking bass, ritmes de guitarra o piano accentuats al temps feble, i a vegades riffs de trompa que recorden el jazz. A part de la seva enorme popularitat entre l'estètica rude boy de Jamaica, trobà un gran seguiment entre els mods britànics cap al 1964. Segons Barrow, els rude boys començaren a reproduir els seus discos de ska a mitja velocitat expressament, preferint ballar més a poc a poc com a part de la seva imatge de «durs».
A mitjans de la dècada del 1960, molts músics havien començat a tocar el tempo de l'ska més lent, emfatitzant més el walking bass i els temps febles. El so lent va ser anomenat rocksteady, en referència a un senzill d'Alton Ellis. Aquesta fase de la música jamaicana només durà fins al 1968, quan els músics tornaren a començar a alentir el tempo de la música i hi afegiren encara més efectes.Barrow, Steve & Dalton, Peter (1997) Reggae: The Rough Guide, Rough Guides, , p. 83 Això conduí a la creació del reggae.
Emergència a Jamaica El reggae es va desenvolupar a partir del rocksteady a la dècada de 1960. El pas del rocksteady al reggae es veu il·lustrat en l'ús del shuffle en els teclats. Bunny Lee en va ser el pioner. Aquest tret ja era present en alguns senzills de transició com «Say What You're Saying» (1967) de Clancy Eccles o «People Funny Boy» (1968) de Lee «Scratch» Perry. El tema «Long Shot Bus 'Em Bet» editat pel grup The Pioneers el 1967 es considera l'exemple més primerenc del nou so que posteriorment seria reconegut com a reggae. miniatura|Bob Marley el 1980|esquerraA principis de 1968 es publicaren els primers discos genuïns de reggae, com Nanny Goat de Larry Marshall i No More Heartache de The Beltones. El 1968, l'estatunidenc Johnny Nash amb «Hold Me Tight» va ser el primer cantant que feu entrar en les llistes d'èxits dels Estats Units una cançó de reggae."A brief summary of Jamaican music" tomado de A History of Popular Music de Piero Scaruffi (2002) En aquesta època, la influència del reggae va començar a ser present en la música rock. «Ob-La-Di, Ob-La-Da» de 1968 dels The Beatles és un exemple de rock amb ritmes reggae. The Wailers, banda formada per Bob Marley, Peter Tosh i Bunny Wailer el 1963, són possiblement el grup més conegut que va fer la transició a través de les tres etapes de la primera música popular jamaicana: ska, rocksteady i reggae. Altres pioners del reggae van ser Prince Buster, Desmond Dekker i Jackie Mittoo.
La contribució de diversos productors jamaicans va ser essencial en el desenvolupament del reggae, primer de l'ska cap al rocksteady i posteriorment cap al reggae. Entre els més rellevants hi ha Coxsone Dodd, Lee «Scratch» Perry, Leslie Kong, Duke Reid, Joe Gibbs i King Tubby. Chris Blackwell, creador del segell Island Records a Jamaica el 1960, es va mudar a Anglaterra el 1962, on va continuar promocionant la música jamaicana. Es va aliar amb Trojan Records, fundat per Lee Gopthal el 1968. Trojan va editar nombrosos discs d'artistes reggae al Regne Unit fins al 1974.
Popularitat internacional miniatura|Jimmy Cliff actuant en un concert El 1973, la pel·lícula Harder They Come, en la que actuà Jimmy Cliff, va generar un interès considerable i popularitat pel reggae als Estats Units, i la versió d'Eric Clapton el 1974 del tema de Bob Marley «I Shot the Sheriff» va ajudar a introduir el reggae al mainstream.Història de la música jamaicana 1953-1973 Cap a mitjans de la dècada de 1970, el reggae gaudia d'un espai considerable a la ràdio anglesa, especialment gràcies al programa de John Peel. El que es va conèixer després com l'«Edat Daurada del Reggae» correspon aproximadament a l'apogeu del roots reggae.
En la segona meitat de la dècada de 1970, el panorama punk rock del Regne Unit començava a formar-se i el reggae hi va tenir un paper d'influència important. Alguns discjòqueis de punk feien sonar cançons de reggae durant les seves sessions i nombroses bandes de punk, com The Clash, s'impregnaren de reggae en la seva música. A Anglaterra s'estengué gràcies a la nova inclusió del gènere a la música de The Rolling Stones amb més influència des de 1974. Alhora, el reggae va iniciar una certa recuperació a Anglaterra en la dècada de 1980 abanderada per grups com Steel Pulse, Aswad, UB40 i Musical Youth. Altres grups que gaudiren d'un reconeixement internacional a començaments dels 1980 van ser Third World, Black Uhuru i Sugar Minott. Els Premis Grammy introduïren la categoria al Millor Àlbum Reggae el 1985.
Patrimoni del reggae El primer ministre de Jamaica, Bruce Golding, va convertir el febrer de 2008 en el primer mes del reggae a Jamaica, amb la intenció de repetir la celebració cada any. Per celebrar-ho, la Recording Industry Association of Jamaica (RIAJam) va celebrar els seus primers Reggae Academy Awards el 24 de febrer de 2008. A més, el mes del reggae va incloure una conferència de reggae global de sis dies, un festival de cinema reggae, dues funcions de premis d'estacions de ràdio i un concert homenatge al difunt Dennis Brown, que Bob Marley va citar com el seu cantant favorit. Pel que fa als negocis, RIAJam va organitzar esdeveniments centrats en les oportunitats laborals del reggae i els potencials ingressos internacionals.Meschino, P. (15 March 2008). Music: Reggae – reclaiming reggae revenue. Billboard – the International Newsweekly of Music, Video and Home Entertainment, 120, 36. El Reggae Month 2019 a Jamaica va ser rebut amb múltiples esdeveniments que van des de funcions de reggae corporatives fins a grans celebracions en honor a l'aniversari de Bob Marley el 6 de febrer fins a un concert d'homenatge en honor a Dennis Brown el 24 de febrer, juntament amb un concert exhaurit per al Reggae Grammy 2019. l'artista nominat Protoje pel seu A Matter of Time Live celebrat als Hope Gardens de Kingston el 23 de febrer.
El novembre de 2018, la "música reggae de Jamaica" es va afegir a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, la decisió va reconèixer la "contribució del reggae al discurs internacional sobre temes d'injustícia, resistència, amor i humanitat subratlla la dinàmica de l'element" com a ser alhora cerebral, sociopolític, sensual i espiritual".
Característiques El reggae es basa en un estil rítmic que es caracteritza per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a beat, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com l'ska i el rocksteady.
Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 1970 i anys 1980. Al començament la seva utilització es limitava a les cerimònies rasta, més endavant esdevingué un vehicle d'expressió musical als guetos de Jamaica.
La primera aparició de la música reggae s'atribueix a la cançó «Fat man» del cantant Derrick Morgan.The History of Jamaican Music 1959-1973 Encara que n'hi ha qui sosté que «Do the reggay», del grup The Maytals liderat per Toots Hibbert, en fou la primera cançó.
Temàtica de les lletres