El moviment carismàtic és un corrent espiritual cristià nascut l'any 1967 a la costa del Pacífic als Estats Units. El terme carismàtic descriu als cristians que creuen en les manifestacions de l'Esperit Sant, i en la vigència dels dons miraculosos espirituals, com el do de llengües, la sanitat física, la profecia i els miracles, que van ser comuns durant el temps dels apòstols. La paraula "carismàtic" prové del grec charis, que vol dir "gràcia" o "do", i és el terme utilitzat en la Bíblia per a fer referència a les experiències sobrenaturals (especialment en 1 Corintis 12-14). Tots els cristians carismàtics creuen que la presència de Déu pot ser experimentada de manera sobrenatural per tots els creients, sovint durant períodes de reflexió de la Bíblia o en temps d'adoració. De fet, els càntics de lloança i adoració a Déu són un element important de les reunions carismàtiques i de la seva devoció.
Usualment considerats pentecostals (ja que es van inspirar en la seva doctrina), els carismàtics difereixen dels pentecostals en tres aspectes principals: creuen, però no posen una forta èmfasi a l'experiència de la glossolalia (parlar en llengües). rebutgen les pràctiques tradicionals i que consideren "legalistes" de les esglésies pentecostals. sovint romanen dintre de les seves denominacions (com és el cas dels carismàtics catòlics).
El moviment carismàtic, però, també ha produït la creació de diverses esglésies independents trans-denominacionals. En aquestes no hi ha una litúrgia tradicional, sinó que expressen la seva devoció amb cançons i instruments musicals contemporanis.
Referències
Categoria:Pentecostalisme Categoria:Corrents i moviments teològics cristians