Anton Pàvlovitx Txékhov (, Taganrog, 1860 – Badenweiler, 1904), fou un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia. Va nàixer a Taganrog, a la Rússia meridional, el , i va morir de tuberculosi al balneari de Badenweiler, Alemanya, el . La seua carrera com a dramaturg va donar quatre obres clàssiques del teatre, mentre que els seus millors contes són molt estimats per escriptors i crítics."Greatest short story writer who ever lived." Raymond Carver (en la introducció de Rosamund Bartlett a About Love and Other Stories, XX); "Bastant probablement el millor escriptor de contes de tots els temps." A Chekhov Lexicon, per William Boyd, The Guardian, 3 de juliol de 2004. Accés el 16 de febrer de 2007."Històries... que es troben entre les fites supremes de la narrativa." Vodka miniatures, belching and angry cats, comentari de George Steiner a The Undiscovered Chekhov, a The Observer, 13 de maig de 2001. Accés el 16 de febrer de 2007. Va practicar la medicina durant gran part de la seua carrera literària: «La medicina és la meua legítima esposa», va dir, «i la literatura la meua amant».Carta a Aleksei Suvórin, 11 de setembre de 1888. Letters of Anton Chekhov.
Va renunciar al teatre després de la desastrosa acollida de La gavina l'any 1896; però l'obra va ser reestrenada amb èxit per Konstantín Stanislavski al Teatre d'Art de Moscou. A conseqüència d'això, va produir L'oncle Vània i va estrenar les dues darreres obres de teatre de Txékhov, Les tres germanes i L'hort dels cirerers. Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral«Els actors escalen Txékhov com una muntanya, nugats a la mateixa corda, i comparteixen la glòria si són capaços d'atènyer el cim». L'actor Ian McKellen, citat a Miles, 9. com per al públic, perquè en lloc d'una acció convencional Txékhov ofereix un «teatre dels estats d'ànim» i una «vida submergida en el text».«L'art de Txékhov requereix un teatre de l'estat d'ànim». Vsévolod Meyerhold, citat a Allen, 13; «Una vida més rica submergida en el text és característica d'un drama més profund del realisme, un que depèn menys dels factors externs de la representació». Styan, 84. No tothom va apreciar el repte: se sap que Lev Tolstoi va dir a Txékhov: «Saps, no puc tolerar Shakespeare, però els teus drames són encara pitjors».Malcolm, 121.Simmons, 495.
No obstant això, Tolstoi admirava els contes de Txékhov.Tolstoi considerava Txékhov "el Puixkin de la prosa". Simmons, 322. Al principi, Txékhov escrivia històries només per diners, però a mesura que la seua ambició artística va anar creixent, va fer innovacions formals que han influït en l'evolució del conte modern.«Hom diu que Txékhov és el pare del conte modern». Malcolm, 87.«Va aportar quelcom nou a la literatura». James Joyce, a l'obra d'Arthur Power, Conversations with James Joyce, Usborne Publishing Ltd, 1974, , 57.«La ruptura de Txékhov amb la tradició clàssica és l'esdeveniment més important de la literatura moderna», John Middleton Murry, a Athenaeum, 8 d'abril de 1922, citat a la introducció de Bartlett a About Love, XX. La seua originalitat consisteix en un primerenc ús de la tècnica del corrent de consciència, posteriorment emprada per Virginia Woolf i altres modernistes, combinada amb el rebuig de la finalitat moral de l'estructura tradicional de la narració.«Aquest ús del corrent de consciència seria, en anys posteriors, la base de la innovació de Txékhov en el teatre; com també ho va ser en la narrativa». Wood, 81.«L'artista no ha de ser el jutge dels seus personatges ni de les seues converses, sinó un testimoni imparcial». Carta a Suvórin, 30 de maig de 1888; en resposta a una objecció respecte al fet que ell escrivia sobre lladres de cavalls (The Horse-Stealers, Accés el 16 de febrer de 2007) sense condemnar-los, Txékhov digué que els lectors havien d'aportar ells mateixos els elements subjectius que no recollia la història. Carta a Suvórin, 1 d'abril de 1890. Letters of Anton Chekhov. No va excusar-se per les dificultats a què sotmetia els lectors, insistint que el paper d'un artista era plantejar preguntes, no contestar-les.«Teniu raó en demanar que un artista ha de tenir una actitud intel·ligent davant de la seua obra, però confoneu dues coses: resoldre el problema i plantejar-lo correctament. És només aquesta segona qüestió l'obligatòria per a l'artista». Carta a Suvórin, 27 d'octubre de 1888. Letters of Anton Chekhov.
Biografia Primers anys miniatura|La casa a Taganrog on va nàixer Txékhov Anton Pàvlovitx Txékhov va nàixer el 29 de gener del 1860, el tercer de sis germans que van sobreviure, a Taganrog, un port de la mar d'Azov a la Rússia meridional, on son pare, Pàvel Iegórovitx Txékhov, fill al seu torn d'un serf, regentava una botiga de queviures. Mestre de cor, fanàtic religiós i brutal maltractador dels seus fills, Pàvel Txékhov ha estat considerat el model per als nombrosos personatges hipòcrites del seu fill.Wood, 78. La mare de Txékhov, Ievguénia Iàkovlevna Morózova, fou una excel·lent contacontes que entretenia els fills amb històries dels seus viatges, amb son pare venedor ambulant de roba, arreu de Rússia.Payne, XVII.Simmons, 18. «Vam heretar el talent del pare», recordava Txékhov, «però l'ànima de la mare.»De l'esbós biogràfic, adaptat a partir d'una memòria del germà de Txékhov, Mikhaïl, que serveix de prefaci a la traducció a l'anglès de les cartes de Txékhov feta per Constance Garnett, 1920.
En la seua maduresa, Txékhov criticà el tractament a què el seu germà Aleksandr sotmetia la seua muller i els seus fills, recordant la tirania de Pàvel:
miniatura|La catedral de l'Assumpció a Taganrog, Rússia, on Anton Pàvlovitx Txékhov va ser batejat el 10 de febrer del 1860
Txékhov va assistir a una escola per a nois grecs, i després va passar a l'Institut de Taganrog, actualment amb el nom d'Institut Txékhov, del qual va ser expulsat durant un any per haver suspès un examen de grec.Bartlett, 4–5. Va cantar al monestir ortodox grec de Taganrog i als cors de son pare. En una carta del 1892, utilitzava el mot «patiment» per a referir-se a la seua infantesa i deia:
L'any 1876, son pare va fer fallida en haver invertit massa diners per a construir una nova casa,Va ser estafat per un constructor anomenat Mirónov. Rayfield, 31. i per evitar la presó va fugir a Moscou, on els seus fills majors, Aleksandr i Nikolai, estaven estudiant a la universitat. La família va viure en la pobresa a Moscou, amb la mare de Txékhov destrossada físicament i psicològica.Carta al seu cosí Mikhaïl, 10 de maig de 1877. Letters of Anton Chekhov. Txékhov es va quedar enrere per ocupar-se de la venda de les propietats familiars i acabar la seua educació.
miniatura|esquerra|L'institut masculí de Taganrog a les acaballes del
Txékhov va romandre a Taganrog durant tres anys més, com a hoste d'un home anomenat Selivànov, que, com Lopakhin en El jardí dels cirerers, havia avalat la família a canvi de la casa.Malcolm, 25. Txékhov va haver de pagar-se la seua pròpia educació, cosa que va aconseguir amb diferents feines, com ara classes particulars, caçant i venent caderneres i fent petites contribucions en els periòdics.Payne, XX. Enviava a Moscou cada ruble que podia estalviar, junt amb alegres cartes per animar la seua família. Durant aquesta època, va llegir molt amb deteniment i anàlisi, incloent-hi Cervantes, Turguénev, Gontxarov i Schopenhauer;Carta al seu germà Mikhaïl, 1 de juliol de 1876. Letters of Anton Chekhov.Simmons, 26. i va escriure un drama complet, Orfe, que el seu germà Aleksandr va menysprear com «una imperdonable i innocent elucubració».Simmons, 33. També es va involucrar en una sèrie de relacions amoroses, una d'aquestes amb la muller d'un mestre.
L'any 1879, va finalitzar els estudis i es va reunir amb la seua família a Moscou, havent estat admès a la Facultat de Medicina de la Universitat de Moscou.Rayfield, 69.
Primeres obres Txékhov va assumir a partir d'ara la responsabilitat de tota la família.Wood, 79. Per ajudar a casa i pagar-se la matrícula de la universitat, diàriament escrivia petits articles humorístics sobre la vida russa contemporània, molts d'aquests sota pseudònims com «Antoixa Txekhonté» (Антоша Чехонте) o l'«Home sense melsa» (Человек без селезенки). La seua prodigiosa producció aviat va guanyar-li una reputació com a cronista satíric de la vida quotidiana russa, i cap al 1882 ja es trobava treballant per a l'Oskolki (Fragments), propietat de Nikolai Leikin, un dels més importants editors de l'època.Rayfield, 91. El to de Txékhov en aquests anys és més sever que el que va desenvolupar en la seua narrativa de maduresa.«En aquestes miniatures hi ha una poció paralitzant de crueltat… El meravellosament compassiu Txékhov encara havia d'esperar a madurar.» Vodka miniatures, belching and angry cats, article de George Steiner sobre The Undiscovered Chekhov a The Observer, 13 de maig de 2001. Accés: 16 de febrer de 2007.
L'any 1884, Txékhov havia obtingut el títol de metge, professió que ell considerava la seua principal ocupació, tot i que li va proporcionar pocs diners —cal dir que atenia els pobres gratuïtament.Malcolm, 26. Entre 1884 i 1885, va començar a tossir sang, i l'any 1886 els atacs van empitjorar; però ell no va declarar la seua tuberculosi a la família i amics,De l'esbós biogràfic, adaptat a partir d'una memòria del germà de Txékhov, Mikhaïl, que serveix de prefaci a la traducció a l'anglès de les cartes de Txékhov feta per Constance Garnett, 1920. i confessà a Leikin: «Tinc por de sotmetre'm a reconeixement pels meus col·legues».Carta a N.A. Leikin, 6 d'abril de 1886. Letters of Anton Chekhov. Va continuar escrivint per a setmanaris, guanyant prou diners per a traslladar progressivament la seua família a uns millors habitatges. A principis del 1886, va ser invitat a escriure per a un dels més respectats periòdics de Sant Petersburg, Nóvoie Vrémia (Nou Temps), propietat del milionari editor Aleksei Suvorin, que li pagava per cada línia una tarifa que doblava la quantitat de Leikin, i li proporcionava a més a més el triple d'espai.Rayfield, 128. Suvorin havia d'esdevenir amic de Txékhov durant tota la seua vida, potser el més íntim de l'escriptor.Només van discutir una vegada, quan Txékhov va objectar els atacs antisemites del Nous Temps contra Dreyfus i Zola l'any 1898. Rayfield, 448–50.En molts sentits, el conservador Suvórin, a qui posteriorment Lenin va acusar de ser «El gos de presa del Tsar» (Payne, XXXV), era l'oposat de Txékhov; «Txékhov devia funcionar com el renyó de Suvórin, extraent-ne els verins de l'home de negocis.» Wood, 79.
Aviat, Txékhov va atraure l'atenció de la crítica i del públic. Dmitri Grigoróvitx, un famós escriptor rus de l'època, amb seixanta-quatre anys, va escriure a Txékhov després de llegir el seu conte El caçador:The Huntsman. Accés: 16 de febrer de 2007. «Teniu "vertader" talent —un talent que us situa al capdavant dels escriptors de la nova generació». També va aconsellar a Txékhov que escriguera menys, més lentament i que es concentrara en la qualitat literària.
Txékhov li va contestar que la carta li havia impactat «com un llampec» i confessà: «He escrit els meus contes a la manera en què els repòrters escriuen les seues cròniques sobre incendis —mecànicament, poc conscient, sense tenir en compte ni els lectors ni a mi mateix».Malcolm, 32–3. Aquesta confessió va poder ser contraproduent, perquè els seus primerencs manuscrits revelen que sovint escrivia amb una cura extrema, revisant contínuament.Payne, XXIV. No obstant això, el consell de Grigoróvitx li va inspirar una ambició artística més seriosa als seus vint-i-sis anys. El 1887, en una petita contesa contra Grigoróvitx, va guanyar el cobejat Premi Puixkin «a la millor obra literària distingida pel seu valor artístic», amb el recull de contes En el capvespre (V Sumérkakh).Simmons, 160.
Punts d'inflexió