La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, (els) llibres, plural de βιβλιον, biblion, llibre, originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa papir, de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.
Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.
El català esdevingué, l'any 1478, la quarta llengua del món a tenir una bíblia impresa, amb la Bíblia Valenciana. La Santa Inquisició, però, n'encetà un procés de persecució i hom arribà a dubtar de la seva existència, fins al .
Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 451 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.185 idiomes més, i porcions del text traduïdes en prop de 848 altres. En total 2.479 llengües disposen de traduccions completes o parcials del llibre. Fou també el primer llibre imprès per Gutenberg.
Etimologia El terme Bíblia pot referir-se a la Bíblia hebrea, que correspon a l'Antic Testament cristià, o a la Bíblia cristiana, que a més de l'Antic Testament conté el Nou Testament.
La paraula Biblia deriva del , que significa 'els llibres' (singular ). [ 2 ] La paraula en si mateix significa literalment pergamí i va arribar a ser utilitzat com la paraula ordinària per a llibre. És el diminutiu de byblos, 'papir egipci', possiblement anomenat així pel nom del port marítim fenici Biblos (també conegut com a Gebal), des d'on s'exportaven els papirs egipcis a Grècia.
La grega ta biblia era «una expressió que els jueus hel·lenístics utilitzaven per descriure els seus llibres sagrats». L'erudit bíblic F. F. Bruce assenyala que Joan Crisòstom sembla ser el primer escriptor (a les seves Homilies sobre Mateu, pronunciades entre el 386 i el 388 dC) que utilitza la frase grega ta biblia («els llibres») per descriure l'Antic i el Nou Testament junts.
El llatí biblia sacra ('llibres sagrats') és una traducció del grec (tà bibliía tà hágia), que també significa 'els llibres sagrats'. llatina medieval és l'abreviatura de biblia sacra, 'llibre sagrat'. Gradualment va arribar a ser considerat com un substantiu femení singular (, genèriques) en llatí medieval, i per això la paraula va ser manllevada com a singular a les llengües vernacles de l'Europa occidental.
Desenvolupament i història miniatura|El Llibre del Gènesi en un Bíblia hebrea del 1300 miniatura|El Gran Rotlle d'Isaïes (1QIsa a), un dels manuscrits de la mar Morta, és la còpia completa més antiga del Llibre d'Isaïes. La Bíblia no és un sol llibre; és una col·lecció de llibres o textos el desenvolupament complex dels quals no s'entén completament. Els llibres més antics van començar com a cançons i històries transmeses oralment de generació en generació. Els estudiosos del només es troben en les etapes inicials d'exploració de la interfície entre l'escriptura, la interpretació, la memorització i la dimensió auditiva dels textos. Els indicis actuals són que l'escriptura i l'oralitat no estaven tan separades com que l'escriptura antiga s'aprenia en la interpretació oral comunitària. La Bíblia va ser escrita i compilada per moltes persones, que molts estudiosos diuen que són majoritàriament desconegudes, d'una varietat de cultures i orígens dispars.
L'erudit bíblic britànic John K. Riches va escriure:
Els llibres de la Bíblia van ser inicialment escrits i copiats a mà en rotlles de papir. No se n'ha conservat cap original. Per tant, l'edat de la composició original dels textos és difícil de determinar i molt debatuda. Utilitzant un enfocament lingüístic i historiogràfic combinat, Hendel i Joosten daten les parts més antigues de la Bíblia hebrea (el Càntic de Dèbora a Jutges 5 i la història de Samsó de Jutges 16 i 1 Samuel) com a compostes a principis de l'Edat del ferro premonàrquica (c. 1200 aC). Els manuscrits de la mar Morta, descoberts a les coves de Qumran el 1947, són còpies que es poden datar entre el 250 aC i el 100 dC. Són les còpies més antigues existents dels llibres de la Bíblia hebrea de qualsevol extensió que no siguin fragments.
Els primers manuscrits probablement estaven escrits en paleohebreu, una mena de pictograma cuneïforme similar a altres pictogrames del mateix període. L'exili a Babilònia probablement va impulsar el canvi a l'escriptura quadrada (arameu) entre els segles V i III aC. Des de l'època dels manuscrits del Mar Mort, la Bíblia hebrea es va escriure amb espais entre les paraules per ajudar a la lectura. Al segle VIII dC, els massoretes van afegir signes vocàlics. Els levites o escribes mantenien els textos, i alguns textos sempre es tractaven com a més autoritzats que d'altres. Els escribes conservaven i canviaven els textos canviant l'escriptura, actualitzant formes arcaiques i fent correccions. Aquests textos hebreus es copiaven amb molta cura.
Considerats com a escriptures (textos religiosos sagrats i autoritzats), els llibres van ser compilats per diferents comunitats religioses en diversos cànons bíblics (col·leccions oficials d'escriptures). La primera compilació, que contenia els primers cinc llibres de la Bíblia i anomenada Torà (que significa llei, instrucció o ensenyament) o Pentateuc (cinc llibres), va ser acceptada com a cànon jueu al segle V aC. Una segona col·lecció d'històries narratives i profecies, anomenada Neviïm ('profetes'), va ser canonitzada al segle III aC. Una tercera col·lecció anomenada Ketuvim ('escrits'), que contenia salms, proverbis i històries narratives, va ser canonitzada en algun moment entre el segle II aC i el segle II dC. Aquestes tres col·leccions van ser escrites principalment en hebreu bíblic, amb algunes parts en arameu, que juntes formen la Bíblia hebrea o TaNaKh (una abreviatura de Torà, Nevi'im i Ketuvim).
Redacció miniatura|Pàgina de l'Apocalipsi de la Bíblia Valenciana, la primera Bíblia impresa en català, entre el 1477 i el 1478 Segons la tradició, la Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de seixanta generacions, per més de quaranta autors diferents, en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengües: hebreu, grec i arameu (en alguns passatges molt concrets de la Bíblia hebrea original).
Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels quals es té constància són els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles i aC. Amb tot, hi ha relats com el del Diluvi Universal que també són presents en cultures molt més antigues com la mesopotàmica, les primeres versions del qual daten del 2700 aC.
En el cas del Nou Testament, els principals autors són els dels evangelis atribuïts a Sant Marc, Lluc Evangelista, Sant Mateu, Joan l'Apòstol i Sant Pau de Tars.
Contingut El contingut de la Bíblia, conegut com a Cànon, va ser establert per les autoritats de l'Església el i es compon de dues parts:
Antic Testament
Les autoritats van acceptar el Tanakh jueu, que és el que van anomenar Antic Testament, en referència a l'antic pacte entre Déu i la humanitat, principalment amb la nació d'Israel, de la qual vindria el Salvador de la Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del Tanakh. Aquest va ser escrit sobretot en hebreu, però hi ha certes seccions en arameu. Els estudiosos anomenats masoretes van intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traient moltes addicions que la versió dels Setanta havia afegit (probablement per interpretar que comentaris al marge eren línies de text).
Després de la Reforma Protestant del , els catòlics i els ortodoxos a més d'aquests 39 llibres hi van afegir altres llibres coneguts com a deuterocanònics, paraula grega que vol dir Segon Cànon.
Nou Testament
Les autoritats van acceptar alguns escrits judeocristians que van fer referència a Jesucrist, a qui consideraven el Salvador profetitzat a l'Antic Testament. Aquests escrits van ser anomenats Nou Testament, fent referència al nou pacte entre Déu i la humanitat, per mitjà del sacrifici de Jesucrist per a redimir la humanitat dels seus pecats.
El Nou Testament està format per 27 llibres que van ser escrits en grec, llavors la lingua franca del continent europeu i de l'Orient Mitjà. No es conserven els textos originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: l'alexandrina (la més minimalista), la bizantina (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en compte aquest aparell crític daten del Renaixement.
Altres llibres Els llibres que versen sobre la mateixa història però que no han estat acceptats per les autoritats cristianes s'anomenen llibres apòcrifs (en contrast amb els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha estat declarada heretgia. Els mormons també afegeixen a la Bíblia d'altres llibres com el Llibre del Mormó, anomenat Un altre evangeli de Jesucrist. Aquests llibres no són acceptats per cap altra confessió cristiana.
Bíblia de família
Una Bíblia de família és una bíblia transmesa per una família, amb cada generació successiva registrant informació sobre la història de la família en el seu interior. En general, aquesta informació inclou naixements, defuncions, baptismes, confirmacions i matrimonis. Altres coses, com cartes, retalls de premsa, i fotografies, també es poden trobar en una bíblia familiar. En el Regne Unit van ser comuns durant l'època victoriana, i també ho van ser en els Estats Units, Austràlia, i Nova Zelanda. Sovint es fan servir com a fonts de recerca genealògica.www.exploregenealogy.co.uk /
Divisions en capítols i versicles Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja feia servir la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya. La puntuació també és obra d'escribes posteriors.
Gèneres literaris en la Bíblia Les diferents maneres d'escriure que tenien els autors que van escriure la Bíblia:Aula de Biblia Narratiu: Gènesi, Llibre de Job, Jutges… Apocalíptic: Llibre d'Isaïes · Llibre de Daniel · Apocalipsi. Sapiencial: Llibre de Job, Salms, Proverbis, Eclesiastès. Jurídic: Levític. Líric: Càntic dels Càntics. Evangèlic: Mateu, Marc, Lluc, Joan. Profètic: Isaïes JeremiesLamentacionsBarucEzequielDanielOsees Joel Amós Abdies Jonàs Miquees Nahum Habacuc Sofonies Ageu Zacaries Malaquies Epistolar: Les cartes del Nou Testament
Traduccions miniatura|Bíblia Antiga Com que els textos estaven escrits en hebreu i molts creients parlaven arameu, de seguida es van difondre traduccions orals i de fragments concrets per al seu ús a la sinagoga, a través dels meturgeman o intèrprets especialitzats.