Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta, Volpelleres i les Planes.
Ha crescut molt en els últims anys a causa de la seva alta taxa de natalitat —la més alta d'Espanya l'any 2004— i de l'arribada de persones nouvingudes.
El seu monument més important i conegut és el monestir de Sant Cugat, una antiga abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV, la qual destaca pel seu impressionant claustre i per la seva rosassa. Va ser el monestir de més importància de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat Bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
El patró de Sant Cugat és Sant Medir i se celebra el 3 de març, festa local del municipi. El 29 de juny, Sant Pere, també és un festiu del municipi.
Geografia Llista de topònims de Sant Cugat del Vallès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història miniatura|esquerra|Ermita de Sant Adjutori Els primers pobladors Al jaciment de la Cova de la Torre Negra, situada a Collserola, s'ha trobat un recinte funerari o sepulcral que va pertànyer a aquest període. La presència de vasos campaniformes amb enterraments individuals i ossos col·lectives així ho corrobora. El jaciment de Can Fatjó dels Aurons, situat al límit del terme municipal de Sant Cugat amb Cerdanyola, ens situa a l'edat de bronze, amb restes segurament relacionades amb la presència d'un poblat a l'aire lliure, que data amb posterioritat a l'any 1100 aC. Les restes de construccions de sitges al carrer Elisenda, les restes de ceràmica trobades a prop de l'anomenat "Forn ibèric", al costat de l'ermita de Sant Adjutori, més amunt de la Torre Negra i les de Santa Maria de Campanyà, ens parlen de la presència de la cultura ibèrica al terme municipal. Aquesta cal datar-la entre el i l'arribada dels romans a la Península Ibèrica any 218 aC. Pertanyien demogràficament al grup íber dels laietans. Respecte al "Forn ibèric", tot i la seva denominació popular, no hi ha certesa absoluta sobre la seva datació.
Als voltants del , al lloc on avui es troba el monestir de Sant Cugat, ja hi havia una fortalesa romana –més tard coneguda com a Castrum Octavianum– per protegir la cruïlla propera de la Via Augusta amb la via d'Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). Amb la intenció de constituir un punt estratègic de control de pas, aquesta fortalesa podia haver estat un centre de protecció militar de les vil·les o colònies agrícoles que es trobaven en el terme de Sant Cugat. Algunes de les antigues masies del municipi es podien haver construït sobre aquestes vil·les que es dedicaven al cultiu de l'oli, els cereals i el vi i a la criança de bestiar. En aquest sentit, s'han trobat restes d'una vil·la romana important al costat de Can Cabassa.
Romans, visigots i musulmans miniatura|Restes de l'església visigòtica L'origen del municipi el trobem en el lloc d'Octavià, petita vila que va néixer a redós del monestir i al voltant de la parròquia anomenada de Sant Pere (situada on actualment hi ha el mercat municipal de Sant Pere). El monestir de Sant Cugat, abadia benedictina de la qual consta l'existència des del , va ser un dels més importants i influents del comtat de Barcelona al llarg de l'edat mitjana i va tenir un paper decisiu en el procés de repoblació de la Catalunya Nova, on tingué moltes possessions. La llegenda explica que la construcció del monestir es va fer en el mateix lloc on va ser martiritzat l'any 313 Cucuphas o Cucufate (Cugat), vingut del nord d'Àfrica per predicar la fe cristiana a terres de l'Imperi Romà. Aquesta circumstància va fer que, amb el pas del temps, aquest indret esdevingués un lloc de culte i veneració cristiana. Al ja existia una petita església per retre culte a les relíquies del sant, les restes de les quals es poden observar al claustre del monestir.
La conquesta musulmana no va implicar massa canvis a la població, però l'església visigòtica de Sant Cugat sembla que va ser destruïda pels musulmans l'any 717. La població vallesana, malgrat les ràtzies moresques del , no abandonà del tot la comarca, ja que sols afectaren les classes més representatives. La majoria dels cultivadors es refugiaren a les muntanyes més properes de Sant Llorenç del Munt, al Montseny i a la vall de l'Alt Tordera, ja que aquestes ràtzies tenien poca durada en la seva permanència. Quant a la repoblació, reberen gent de les comarques del nord i de les valls pirinenques; una de les més abundants fou la de la vall de Sant Joan de les Abadesses.GRAU GARRIGA, Tomàs. Poblament i repoblament del Vallès al segle X. Tot Sant Cugat núm 1.195
El monestir, centre de poder i cultura
Els primers anys del , ja havent-se'n anat els àrabs, es va reconstruir l'antic cenobi de Sant Cugat al mateix lloc que l'anterior. Inicialment, l'abadia va estar sota el domini del bisbe de Barcelona. Els monestirs van tenir un important paper en la colonització del país. Van rebre terres dels comtes i centenars de donacions per tal d'establir famílies en les noves terres. El monestir de Sant Cugat va estendre els seus dominis al per les terres del Penedès i el Vallès. miniatura|esquerra|Sepultura de l'abat Odó al monestir de Sant Cugat En un dels saquejos d'Almansor, l'abadia de Sant Cugat fou destruïda l'any 985. L'abat Odó el reconstrueix amb unes noves dimensions. Va aconseguir una butlla papal que els feia independents del bisbe de Barcelona; va obtenir la confirmació de tots els béns monacals per part dels reis francs i va incrementar els dominis i la riquesa del monestir, que va passar de 10 a 36 monjos. Una de les accions que es pot atribuir a l'acció restauradora de l'abat Odó, fou la construcció de la primitiva església Sant Pere d'Octavià, que deuria ser una reduïda construcció preromànica, de tres absis, amb altars dedicats a Sant Pere, Sant Pau i Sant Joan. La fundació pels monjos santcugatencs fou per atendre el servei religiós de la població rural, principalment, en aquell temps, masies. S'estava gestant en el pujol immediat al monestir, al llarg de l'antic camí que, cap a ponent, es dirigia al Llobregat i al Penedès.GRAU GARRIGA, Tomàs. Història de l'església de Sant Pere d'Octavià. Tot Sant Cugat núm 1.125
En el , ja era un dels més importants en la colonització de les terres i un dels que millor rendiment obtenia. Era un centre molt important de poder i cultura sota les regles benedictines. La biblioteca del monestir va reunir un fons important de manuscrits jurídics que formen el famós Cartulari de Sant Cugat. miniatura|Els campanars del monestir durant la nevada del 2010 Al final del , els dominis del monestir s'havien estès tant que fou necessària una reforma important de l'administració interna. Es crearen quatre divisions -Vallès, Llobregat, Penedès i Palau- per tal de racionalitzar l'administració dels dominis monacals. Els abats provenien de la noblesa, i el món polític i eclesiàstic hi mantenia una estreta vinculació. Arran del procés de feudalització, els abats de Sant Cugat es converteixen en senyors feudals. El va marcar el punt culminant de l'expansió del monestir. Durant aquesta època es va construir el claustre inferior i la part romànica de l'església. La resta del temple es va aixecar al llarg dels segles i , adoptant-se el nou estil de l'època: el gòtic. També al final del es va emmurallar el recinte monàstic, es va procedir a edificar el palau abacial i fer el retaule de Tots Sants. miniatura|Degollació de Sant Cugat (1504-1507) d'Aine Bru. Tremp i oli sobre taula, 164,5 x 135,5 cm. Procedent de l'antic retaule major del monestir de Sant Cugat. Es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. Aquest quadre és molt rellevant per veure l'estat del monestir a principis del Al final del ja podem parlar d'un nucli permanent de població a Sant Cugat. És en aquest moment que, al voltant de la parròquia de Sant Pere -l'actual plaça del Mercat Vell-, es disposen un conjunt de cases que seguien el camí que es dirigia al monestir, actual carrer Major. El poble es trobava, per tant, separat del recinte monacal. És en aquest segle que la vila va obtenir la concessió real per poder celebrar una fira i un mercat setmanal.
Durant la Guerra Civil catalana, el monestir es posiciona al bàndol contrari al rei. Quan l'any 1471 les forces reials s'apoderen de Sant Cugat, el rei Joan el Gran es va allotjar en el monestir. L'abadia va perdre la seva autonomia i a partir de llavors els abats seran socis i, sovint, no viuran ni a l'abadia.
L'estabilitat del permetrà un cert dinamisme dels gremis i el comerç a Sant Cugat. S'inicia el desenvolupament del nucli urbà i apareixen nous ravals seguint el camins de Sabadell i Terrassa. Són d'aquesta època algunes cases que encara perduren a Sant Domènec (Can Matas). El monestir també s'amplia: es fan les galeries superiors del claustre, es finalitza el campanar i es pinta el retaule d'Aine Bru. L'any 1585, el rei Felip II de Castella va visitar el monestir.
Després de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, el Decret de Nova Planta abolia la Generalitat, la institució que durant segles havia regit el país. L'abat de Sant Cugat, partidari de Felip V, es va retirar a Castella. Llavors l'abadia va allotjar les tropes espanyoles: les de cavalleria al claustre inferior, les d'infanteria, al superior, i els generals al palau abacial. El monestir va resultar força afectat per aquesta estada.
Malgrat tot, el aporta una certa prosperitat. Sant Cugat inicia el segle amb 400 habitants i l'acaba amb 1.000. L'abat Gaiolà va fer canalitzar l'aigua de la font del monestir fins a l'actual plaça d'Octavià per tal de proveir d'aigua el poble i va implantar una manufactura tèxtil. Al Monestir es van fer les últimes obres importants com ara la construcció d'un nou palau abacial.
Durant la Guerra del Francès, els francesos, igual que havien fet durant la revolució, van decretar la supressió de tots els convents. El monestir, i el mateix poble de Sant Cugat, va ser saquejat per les tropes napoleòniques. L'octubre de 1808 va tenir lloc una batalla al voltant de l'ermita de Sant Domènec, on es van reunir 3.000 homes amb cavalls i peces d'artilleria que van derrotar a 4.000 francesos. El monestir va ajudar econòmicament a finançar la guerra contra els francesos i la seva situació va esdevenir molt precària.
Fi del monestir i crisi de l'agricultura miniatura|El monestir durant la nevada del 2010 El 26 de juliol de 1835, després que arribessin notícies de la crema de convents a Barcelona, el monestir de Sant Cugat va ser assaltat i saquejat. Es varen cremar molts documents per tal de fer desaparèixer els contractes o censos que lligaven els pagesos a l'abadia. Amb l'espoliació, algunes dependències, com les cases dels monjos, van desaparèixer per sempre més. Els objectes de culte que no havien estat robats o destruïts van ser recuperats pel bisbat de Barcelona. Poc temps després, amb la llei de desamortització, es liquidaven els béns del monestir. A partir de llavors, l'edifici el recinte monacal es va destinar a usos civils municipals i el temple va passar a ser l'església parroquial del poble. La majoria de les terres del municipi, pertanyents a l'abadia, van passar a mans dels pagesos que les treballaven. A partir de l'abandó del monestir, les dependències monacals passen a ser de propietat episcopal i municipal, situació que es manté avui dia.