El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach.
La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi travessa Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna).
Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Geografia miniatura|esquerra|L'alt Danubi prop de Donaueschingen (Alemanya)
Conca hidrogràfica El Danubi és l'únic dels grans rius d'Europa que va cap a l'est, recorrent 2.852 km fins a finalitzar el seu curs a la mar Negra, formant el delta del Danubi (4.300 km²) a Romania i Ucraïna. De manera curiosa, aquest riu es mesura a partir de la seva desembocadura (i no a partir de la font com és habitual), i n'és el punt inicial el far de Sulina.
És navegable per vaixells transoceànics fins a Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2.575 km; aproximadament, 60 dels seus 300 afluents són navegables. Els més importants són els rius Lech, Isar, Inn, Morava, Váh, Raab (Rába), Drava, Tisza, Sava, Siret i Prut. Hi ha canals que uneixen el Danubi amb els rius Main, Rin i Oder i un altre canal surt del Danubi per desembocar directament en el mar Negre al port de Constanța, abans d'arribar al delta.
El seu cabal és considerable (6.500 m³/s), com correspon a un riu amb una conca extensa. El Danubi ha causat inundacions desastroses en gairebé tots els països que travessa, especialment a Romania. La seva amplada és variable, com correspon a un riu que travessa diverses zones diferenciades pel que fa al relleu: Baviera, Àustria, plana hongaresa, congost de les portes de Ferro, Valàquia (plana meridional de Romania).
La seva amplada abans de dividir el delta és de gairebé 800 metres, dividint-se en tres braços (Braţul) principals: Braţul Chili, el més cabalós, al nord, amb 865 m d'amplada en la seva desembocadura, situat entre Romania al sud i Ucraïna al nord; Sulina al centre (canalitzat, amb 177 metres d'ample en la seva desembocadura) i Braţul Sfântul Gheorghe al sud, amb 465 metres d'amplada. El delta del Danubi és una zona molt important des del punt de vista ecològic, ja que constitueix un extens aiguamoll utilitzat per moltes aus migratòries des de finals de la primavera fins a començaments de la tardor. El delta del Danubi va ser declarat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera l'any 1990.
miniatura|esquerra|Canal principal del Danubi a Viena, al fons Donau City El Danubi passa per ciutats importants com: Ulm, Ingolstadt i Ratisbona a Alemanya; Linz i Viena a Àustria; Bratislava a Eslovàquia; Budapest, on el famós pont de les Cadenes travessa el riu unint Buda i Pest, a Hongria; Vukovar a Croàcia; Novi Sad i Belgrad a Sèrbia: Galati a Romania. És una via molt important per a l'Europa central i oriental, encara que el seu trànsit és, en el context europeu, d'una menor importància relativa en comparació a la del Rin. Això es deu a la menor densitat de població de la conca, a la seva menor industrialització, i sobretot, a l'heterogeneïtat social, econòmica, cultural, política i lingüística dels països que travessa. Tanmateix, és probable que la integració europea serveixi per a enderrocar tots els obstacles creats per aquesta heterogeneïtat i faci augmentar considerablement la seva importància econòmica com a ruta natural. Per això, serà fonamental disminuir el problema de les inundacions de primavera amb obres de canalització, dragatge de la llera i drenatge de les zones inundables, així com l'establiment d'acords que facilitin la lliure comercialització de les matèries primeres més pesants i de menor valor específic per tona entre els diferents països danubians (minerals i materials de construcció, etc.). miniatura|El Danubi a les portes de Ferro, a la frontera entre Romania i Sèrbia L'agricultura dels països danubians és, en general, extensiva, basada en l'explotació de propietats mitjanes i grans, en gran part col·lectivitzacions a partir de la Segona Guerra Mundial, sobretot en els països socialistes sota la influència soviètica. Té molta importància el conreu de cereals (especialment blat i blat de moro), patates, remolatxa sucrera, raïm, així com la ramaderia, tant intensiva com extensiva, i l'agroindústria. És famós el vi tokay, i la paprika o pebre vermell com a condiment, ambdós productes d'Hongria, així com la cervesa a Baviera i la República Txeca. A Ucraïna i Romania, és molt important la pesca que es fa vora la desembocadura i en el riu mateix.
La indústria és l'activitat econòmica més important en gairebé tots els països danubians. Les matèries primeres per a aquesta indústria utilitzen el Danubi com a via de transport principal (100 milions de tones anuals el 1989, abans del conflicte serbio-bosnià). Entre les principals branques de la producció industrial, es poden esmentar les relacionades amb material de transport: automòbils Audi a Ingolstadt i BMW (Bayrischer Motors Werke) a Múnic (Baviera, Alemanya); Skoda, del Grup Volkswagen, a la República Txeca; Ikarus (camions i autobusos, amb llicència de la Volvo de Suècia) a Hongria; Sava i Yugo a Iugoslàvia, Dacia a Romania (amb llicència Renault) i altres empreses, així com la indústria ferroviària (construcció de vagons i locomotores, etc.). La indústria pesant (indústria química i siderúrgica en tots els països danubians; petroliera i petroquímica a Romania), així com la producció de maquinària de precisió a Alemanya i Àustria, també són molt importants.
El comerç mai no va ser tan actiu com en l'Europa occidental. Aquest fet es va deure a l'heterogeneïtat cultural, socioeconòmica i política dels països danubians. El renaixement del comerç serà molt més factible amb la recent ampliació de la Comunitat Europea.
+Països que travessaComissió del Danubi, Budapest, Gener de 2000-Març de 2004.Corrent enquilòmetresVora dretaAmbdues voresVora esquerraPaískm%km%km%Alemanya687,00658,623658,636687,024Àustria357,50357,512321,518321,511Eslovàquia172,0622,5122,51172,16Hongria417,20417,214275,215275,210Croàcia137,50137,550,000,00Sèrbia587,35449,916220,512358,012Romania1075,00374,113319,6181020,535Bulgària471,55471,6160,000,00Moldàvia0,570,000,000,60Ucraïna53,940,000,0053,92
Afluents Els afluents del Danubi provenen principalment dels Alps i, per tant, els més importants arriben per la riba dreta. Molts dels afluents són rius molt importants: aproximadament uns 60 són navegables. Els més importants des del seu naixement fins a la desembocadura són:
Iller (desemboca a Ulm) Lech Naab (desemboca a Regensburg) Regen (desemboca a Regensburg) Isar Inn (desemboca a Passau) Enns Morava (desemboca prop de Devínsky hrad) Leitha Váh (desemboca a Komárno) Hron Ipel Sió Dráva Vuka Tisza Sava (desemboca a Belgrad) Timiş Gran Morava Caraş Jiu Iskar Olt Vedea Argeş Ialomiţa Siret Prut
El delta del Danubi El delta del Danubi és Patrimoni de la Humanitat des del 1991. Els seus aiguamolls acullen bona part d'aus migratòries, incloent-hi el corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmaeus), en perill d'extinció. La canalització fluvial i els projectes de drenatge poden posar en perill el delta.
Història La conca del Danubi és una regió molt àmplia, la seva peculiaritat es va iniciar des de temps molt remots de la prehistòria.
La seva gran importància estratègica es deu al fet que, en formar la major part de l'Europa central, sempre va servir de sortida natural entre l'Europa del Nord, l'Europa de l'Est, l'Europa occidental i l'Europa mediterrània o del sud. Però el mateix fet d'estar en el centre, va fer de la conca danubiana una terra d'invasions, de coexistència (no sempre pacífica) de nombrosos grups humans, cultures i pobles diferents, de superposició o juxtaposició de sistemes polítics diferents, i del desenvolupament de diversos modes de vida.
Aquesta heterogeneïtat va donar origen que el francès Jean Gottmann, professor de geografia d'Europa en la Universitat d'Oxford, identifiqués el capítol dedicat a l'Europa central com The Tidal Lands of Europe ('les terres de marea d'Europa').
En qualsevol cas, és indubtable que nombroses onades de pobles tant nòmades com sedentaris, així com les campanyes de molts exèrcits, des dels més petits de caràcter feudal fins als imperials; les invasions, guerres i batalles; el sorgiment de països petits i grans; la integració de diversos estats diferents i el seu desmembrament posterior, juntament amb molts altres processos turbulents de la història, han estat molt freqüents, al llarg i ample de la conca del Danubi.
Per donar un exemple d'aquesta enorme diversitat o heterogeneïtat de la conca danubiana, que es deu principalment a la història turbulenta d'aquesta regió, es pot assenyalar l'existència de diversos grups lingüístics: magiars, eslaus, alemanys, llatins, turcs i d'altres de menor importància. Això sense comptar amb les llengües parlades per les tribus nòmades que van poblar la regió des de temps prehistòrics, com és el cas dels celtes i altres pobles indoeuropeus primitius.
Alguns topònims d'origen celta, com és el cas del riu Isar, poden servir per corroborar aquesta idea. Molts altres topònims són d'origen llatí, com Ratisbona (Regensburg), Pannònia o Romania. I la majoria són alemanys, eslaus o magiars (segons els països).
Encara que el riu Danubi va servir de límit natural per a definir el territori de l'Imperi Romà durant l'edat antiga (el Limes romà), no va poder evitar la interpenetració de grups diferents a banda i banda del riu: llatins d'origen romà al nord (romanesos) i eslaus al sud (iugoslaus significa 'eslaus del sud' en les llengües eslaves), encara que aquests últims ja es van establir al sud del Danubi a l'edat mitjana.
En aquest sentit, els visigots es van establir a la conca del Danubi i es van veure, al seu torn, pressionats pels huns. En altres ocasions, els mateixos grups d'origen germànic van travessar el Danubi per establir-se en zones fèrtils per tal de defensar-se de noves invasions: és el cas, per exemple, de Mèsia. També els magiars, d'origen asiàtic, es van establir a la plana de Pannònia (actual Hongria), en una regió natural formada per una conca sedimentària envoltada per relleus muntanyosos i creuada de nord a sud, òbviament, pel Danubi.
Encara que els conflictes bèl·lics no van parar a la conca del Danubi, es pot dir que, en quedar les terres danubianes en mans de l'Imperi Romà d'Orient, després de la divisió de l'Imperi Romà al , la situació es va estabilitzar durant tota l'edat mitjana. Com a conseqüència d'aquest fet, la influència de la cultura romana d'Orient (alfabet grec, arquitectura, religió, etc.) es va estendre per tot el Danubi i l'Europa oriental (Ucraïna, Moldàvia, Rússia, etc.) durant tota l'edat mitjana: encara avui es poden trobar manifestacions de l'arquitectura romana d'Orient en tots els països de l'Europa danubiana, a més dels altres països de l'Europa oriental.