Felip de Sabater i de Prat, marquès de Campmany i baró de Montesquieu (Girona, 1 de maig de 1844-Barcelona, 1 de juliol de 1918) va ser un noble i militar espanyol.
Biografia Era el fill menor dels Marquesos de Capmany, Comtes de Vallcabra, Barons de Montesquiu. Als 18 anys d'edat va ingressar com a Cavaller Cadet d'Artilleria a l'Alcázar de Segòvia, i va passar dos anys després a l'Arma d'Infanteria. Va ascendir a Sotstinent en 1867 i va ser destinat al Batalló de Caçadors d'Alba de Tormes, amb el qual va sortir en l'estiu d'aquell mateix any a operacions contra les tropes revoltades pel General Pierrad a Aragó.
En 1868 Felipe de Sabater va passar al Batalló de Caçadors de Barcelona, amb el qual es va batre en la batalla d'Alcolea en defensa d'Isabel II, per la qual cosa va obtenir el grau de Tinent; i va guanyar la Creu Roja de la Reial ordre del Mèrit Militar lluitant contra els republicans a Jerez de la Frontera, El Puerto de Santa María i Cadis.
En 1869 va oferir la seva espasa a don Carlos, qui li va nomenar Ajudant de Camp del General Díaz de Cevallos.
Tercera guerra carlina El 6 d'abril de 1872 va sortir Sabater de Girona amb set homes esforçats i es va dirigir al poble de Taialà on va fer el crit de «Visca Carles VII!», i havent aconseguit reunir 70 voluntaris a primers de maig, va atacar la vila de Santa Coloma de Farners.
A mitjan aquest mes va ser nomenat Cap d'Estat Major dels carlistes de Girona el Tinent Sabater, qui va assistir, amb tal motiu, als combats de Segaró, Llorà, Riudarenes, Sant Pere d'Osor, Sellera d'Anglès, Tavertet, Sant Pere de Torelló (on va ascendir a Capità), Sant Quirze de Besora, Ruprit, Pla de la Calma i Vidrà, on va guanyar el grau de Comandant amb la defensa de la casa anomenada Caballé grand i l'heroisme amb què (en unió del General Savalls) va rebutjar els repetits assalts del Regiment d'Infanteria de Navarra, que formava part de la Divisió del General republicà Hidalgo.
Es va distingir després el Comandant Sabater en les accions de Castellterçol, Anglès, Campdevànol (on va guanyar la Creu Llorejada de Sant Ferran), Vinyoles, Montesquiu, Sant Feliu de Guíxols, Sant Hilari Sacalm, Vidrà, Beuda, Olot i Viladrau.
Durant l'any de 1873 Sabater es va batre en l'acció de Sallent, en l'atac de Ripoll, en la retirada de Campdevànol, a Santa Pau, a Vidrà, en la retirada d'Alpens i a Sant Pere d'Osor.
El dia 21 de febrer va ser comissionat per a protegir l'entrada i rebre a Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este i a la seva esposa Maria de les Neus de Portugal.
Als dies 7, 8 i 9 de març li va confiar Alfons la direcció del setge de Conanglell, on tenia el Govern republicà la Remunta d'Artilleria; però va haver d'aixecar-lo el dia 10 per l'aproximació de molt superiors forces enemigues.
El dia 22 de març de 1873 es va conferir al Comandant Sabater el comandament dels Batallons 1r, 3r i 4t de Girona i el de Zuavos, amb les forces del qual va atacar i va rendir la vila de Ripoll, pel fet d'armes de la qual va ser promogut a l'ús de Tinent Coronel.
Va assistir després Sabater al combat sostingut victoriosament contra el General Martínez Campos a Campdevànol; a l'atac i presa de Berga pels carlistes (agraciat, amb la Medalla commemorativa d'aquesta victòria); a l'infructuós atac de Puigcerdà, a l'acció de Viladrau, a la retirada de casa Jarrés d'Arbúcies, a la retirada d'Alpens a Borredà (en la qual va ser ferit) i a la de Santa Maria d'Oló.
miniatura|Felip de Sabater (assegut a la dreta) al costat de Francesc Savalls i la resta dels seus oficials. El dia 31 de maig de 1873 es va conferir al Tinent Coronel Sabater el comandament d'una columna composta dels Batallons 1r, 3r i 4t de Girona i l'Esquadró de la mateixa província, amb les forces de la qual va assistir a les accions de Sellent i de Santa Pau. El mes de juliol va prendre activa part en l'atac i presa de Sant Quirze de Besora, en la victòria d'Alpens, en la presa de Bagà, en la d'Igualada i en l'acció de Vilanovera. A l'agost següent es va trobar en l'atac de Berga, en la sorpresa de Balsareny en l'acció de Caserres, en l'atac de Tortellà i en l'acció d'Argelaguer.
Després de l'acció de Vic va ser enverinat el Tinent Coronel Sabater, i va estar malalt tres mesos. El dia 20 de novembre de 1873 va tornar a operacions amb el càrrec de Cap d'Estat Major de la primera Divisió de Catalunya. Va assistir a la presa de Banyoles i a les operacions sobre Olot, manant les forces que van assetjar aquesta vila des de mitjan desembre fins a la seva rendició, que va tenir lloc el dia 16 de març de 1874.
Durant el setge d'Olot el tinent coronel Sabater es va veure obligat a lluitar amb amics i adversaris polítics, ja que havent emprès el setge amb tres batallons, a vegades el van deixar només amb dues o tres Companyies, i fins va arribar a donar-se el cas de retirar-li un Batalló sense avís, per la qual cosa, i en vista de la inutilitat de les reclamacions i queixes que va formular, va organitzar el paisanatge del partit d'Olot, formant amb ell Companyies soltes de primera, segona i tercera Reserva.
Amb aquestes Companyies, admirablement secundat pel tinent coronel Jaume Casademunt, va sostenir Sabater el setge i va donar diverses accions a les columnes liberals que van intentar protegir els assetjats, qui, a la fi, es van rendir després de la victòria carlista de la serra de Toix. Els principals fets d'armes que van tenir lloc durant el setge d'Olot van ser: l'assalt del dia 19 de gener de 1874; l'acció de Castellfollit de la Roca, el 3 de febrer; les accions de Riudaura, Sant Joan les Fonts, Riudellots de la Creu i els combats del mateix Olot, lliurats els dies 9, 10 i 11 de març de 1874.
El dia 16 d'aquell mateix mes el Tinent Coronel Sabater va ser un dels comissionats pel General Savalls per a acordar les bases de la capitulació de la guarnició d'Olot, i pels mèrits que va contreure durant el lloc d'aquesta plaça va ser agraciat amb la Creu Roja de segona classe de la Reial ordre del Mèrit Militar.
El Tinent Coronel Sabater que a més dels fets d'armes ja citats, va assistir al desarmament de moltes poblacions que van rendir les seves armes als carlistes (entre elles Sant Feliu de Pallerols, Sellera d'Anglés, Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, Breda, Darnius i Sant Joan de Fonts) es va batre de nou en l'acció de Tordera, i a causa dels disgustos que va sofrir durant el setge d'Olot, i d'altres disgustos que va experimentar després de l'acció de Tordera, va sol·licitar i va obtenir passar a l'Exèrcit carlista del Nord.
A mitjan agost de 1874 va ser destinat el tinent coronel Sabater a les ordres del comandant general carlí de Biscaia Elido de Berriz, qui li va conferir el comandament del Batalló de Bilbao, amb el qual va operar per l'esquerra del Nervión, per Encartaciones i per les valls de Karrantza i Mena, assistint a l'acció de Bortedo i a l'atac de Ramales.
A l'octubre de 1874 va cedir el Marquès de Capmany els seus drets al títol de Baró de Montesquiu a favor del seu fill menor el Tinent Coronel carlista Felip de Sabater, qui a fins de gener de 1875 va sostenir l'acció de Meagas i Indamendi, amb el Batalló del seu comandament! dues Companyies del Batalló 2n de Guipúscoa i els obrers de la Mestrança d'Artilleria.
Pocs dies després va ser ascendit a Coronel i va sostenir a mitjan febrer una altra acció als alts d'Orio, tornant després a Biscaia, on amb el Batalló del seu comandament, 8è de Biscaia, va cobrir la línia d'Alonsotegi per Santa Águeda i Regata al fort de Gallarta, i havent estat destinat després a la línia de Balmaseda va sostenir l'acció de Celadilla, per la qual se li va concedir l'Encomana del Real i Distingit Orde de Carles III.
El dia 15 de setembre de 1875 va ser nomenat Cap interí de la mitja Brigada biscaïna formada pels Batallons de Durango i d'Orduña. El 6 de novembre del mateix any va ser agraciat amb la Medalla de Plata de Carles VII i el dia 4 del següent desembre li va ser concedida al seu ús de Coronel l'antiguitat del dia 28 de maig de 1873, en recompensa de la ferida que va rebre en la retirada d'Alpens a Borredà.
A principis de gener de 1876 es va conferir al coronel Sabater el comandament del Batalló 1r d'Àlaba, al capdavant del qual es va batre en l'acció de Villatuerta. Va formar, després, part de la Divisió que va operar a les ordres del General Lizárraga, fins que es van dissoldre les forces carlistes de Navarra, Guipúscoa, Biscaia i Àlaba. Llavors va passar a les ordres del Comte de Caserta i va emigrar a França amb Don Carlos, que li va concedir la faixa de Brigadier el 28 de febrer de 1876.
Delegació de Don Carlos a Catalunya A fins de 1878 el General Felipe de Sabater va tornar a Espanya i al desembre de 1885 Don Carlos el va nomenar delegat general seu a Catalunya, amb la missió de sol·licitar instruccions seves per a tot el que esdevingués en la seva circumscripció, transmetre les seves ordres i assabentar-li de tot el que succeís a la regió que pogués interessar a la causa.
En l'exercici del seu càrrec, al gener de 1888 va encarir als carlistes que anessin a participar en la peregrinació a Roma projectada pel bisbe de Barcelona, al fet que s'abstinguessin d'intervenir en la mateixa amb el caràcter de carlistes, declarant que es tractava d'una peregrinació purament religiosa.
L'any 1888 va tenir un desacord amb Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, director de El Correo Catalán, que es va negar a inserir en el seu diari una nota seva que incloïa una carta del marquès de Valde-Espina i en la qual Sabater prohibia als subdelegats, comissionats, etc., fer manifestacions públiques en la premsa sense prèvia autorització per part seva.Al juliol va haver de fer front a la rebel·lió nocedalista i va desautoritzar a alguns periòdics tradicionalistes que no seguien la política de Don Carlos, com el Diario de Lérida, als redactors del qual va titllar de liberals. Finalment va expulsar del partit carlista a vuit d'ells, mitjançant trasllat d'un ofici de Melgar (secretari de Don Carlos) que declarava aquestes publicacions excloses com a «indignes de servir a la nostra santa causa, com a pertorbadores, rebels i excitadores, amb males arts, a la desobediència».
Va exercir la representació de Don Carlos a Catalunya fins que a fins de novembre de 1888 va passar a viure en la província de Toledo. En 1905 va ser elegit President del Cercle Tradicionalista de Madrid i a l'any següent va tornar a fixar la seva residència a Barcelona.
Va estar casat amb Jesusa Gaytán de Ayala y Jusué, amb la qual va tenir per fills a José María, Ignacio (comte de Vallcabra), Blanca i Carlos de Sabater y Gaytán de Ayala.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Militars gironins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Militars carlins catalans Categoria:Gironins contemporanis