alt=Véhicule léger routier de transport collectif. Il est non vitré et sur son flanc sont peints des représentations des principaux sites du parc.|miniatura|Vehicle per al transport al recinte del parc històric El Parc Històric de Sri Thep (en tailandés: อุทยานประวัติศาสตร์ ศรีเทพ; RTGS: Utthayan Prawattisat Si Thep; API: [ʔùttʰáʔjaːn pràwàttìsàt sǐː tʰêːp]) és un parc que engloba la ciutat històrica de Sri Thep (o Si Thep, en tailandés: ศรีเทพ), i és a la província de Phetchabun, a la conca de Pa Sak, a 240 quilòmetres al nord de Bangkok, a Tailàndia.

Protecció El nucli antic de Si Thep — amb Khao Klang Nok i la Cova de Thamorrat, dos altres jaciments, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 19 de setembre del 2023, durant la 45a sessió del Comité del Patrimoni Mundial, realitzada a Riad.

Són un testimoni de la coexistència de les cultures budista i hindú a Tailàndia.

La ciutat històrica de Sri Thep La ciutat històrica de Sri Thep constava de dues parts unides que cobrien uns .

La zona més interior de la ciutat (Muang Nai), que cobria , estava envoltada de muralles i fossats en cercles quasi concèntrics, amb un diàmetre d'uns 1,5 km. La banda interior de la ciutat conté 70 estanys. Aquesta àrea té tres monuments importants (Prang Sithep, Prang Song Phi Nong i Khao Khlang Nai) i uns 45 jaciments arqueològics, tots restaurats pel Departament de Belles Arts de Tailàndia.

La zona exterior de la ciutat (Muang Nok) és rectangular, amb xamfrans arredonits, i té una àrea de 2,54 km², està envoltada de muralles i fossats, i engloba monuments en ruïnes resultat de saqueigs successius i reutilització de materials. Aquesta zona té 7 entrades, 54 jaciments arqueològics menors i 30 estanys. miniatura|Mapa del Parc Històric de Sri Thep Fora de la ciutat històrica, hi ha uns 50 jaciments arqueològics, els més importants dels quals són Khao Khlang Nok i Prang Reussi (o Ruesi), tots dos al nord de la ciutat, i la Cova de Khao Thamorat, a l'oest.

La ciutat històrica de Sri Thep estava coberta de vegetació. Segons un monjo, els vilatans l'anomenaven Muang Apai Sali. El 1904, el nom de Sri Thep fou esmentat en un relat de la visita del príncep Damrong a la província de Phetchabun. Va cercar el nom i el trobà als arxius d'Ayutthaya i Rattanakosin.

Prehistòria El 1988, el Departament de Belles Arts de Tailàndia feu una excavació en un pujolet a 400 m al nord-oest de Prang Si Thep, dins dels límits de la ciutat de Si Thep. A una fondària d'un metre, aparegué l'esquelet d'un elefant, a la mateixa profunditat que la base d'un monument del pujol. També es van trobar a una profunditat de tres metres cinc esquelets humans, el més sencer dels quals és el d'una dona estirada amb el cap girat cap al nord. A prop n'hi havia l'aixovar funerari, amb adorns, armes metàl·liques i vaixella. Dos esquelets estaven fragmentats; els ossos restants es trobaven en gerres lleugerament per damunt del primer esquelet. Aquests esquelets donen testimoni de rituals funeraris prehistòrics, anteriors a l'adopció del budisme, fa uns 2.000 anys.

Era Dvâravatî Khao Khlang Nai Khao Khlang Nai (en tai: เขาคลังใน) era un santuari budista. L'stupa central, de forma rectangular i orientada cap a l'est, és característica de l'estil arquitectònic de Dvaravati. La base de laterita, coberta de guix, fa uns 12 m d'alçada. Està decorada amb estuc, que representa nans gana, titis, lleons, búfals i elefants. Aquestes figures són cariàtides que protegeixen i sostenen el monument. Segons l'estil, daten del segle IX.

Davant del santuari, hi ha una escala que duu a un nivell superior. D'aquest pis superior en queden restes, fetes de laterita i recolzades sobre una base de rajoles menudes. Pot haver estat un viharn o una stupa. Al voltant d'aquesta important estructura, fora del mur que envolta l'edifici principal, hi ha viharns, stupes i altres edificis destinats a cerimònies.

És un santuari semblant a Wat Khlong Suwannakhiri (que és en el jaciment arqueològic de Khu Bua, en la província de Ratchaburi).Segons els habitans, el lloc era un pujol (khao en tai) cobert d'arbustos i arbres. La paraula tai khlang (tresor) suggereix que el lloc feia antigament de graner o magatzem. Pel que fa a la paraula nai, significa que el monument es troba dins la ciutat, a diferència de Khao Khlang Nok.

Khao Khlang Nok El Khao Khlang Nok (en tai: เขาคลังนอก), sobreanomenat "la piràmide tailandesa", és el vestigi d'una stupa gegant d'estil Dvaravati que pretenia representar el mont Meru. És a Ban Sra Phue, a 1,3 quilòmetres de l'antiga ciutat de Si Thep. És un "gran turó" fet de maó i laterita, que fa 64 m de llarg, 64 m d'ample i 20 metres d'altura. Al mig de l'estructura hi ha un pou (probablement excavat per saquejadors). L'estat del monument fa impossible determinar-ne l'estil originari.

Khao Thamorat El Khao Thamorat (en tai: เขาถมอรัตน์) és una muntanya a l'oest de la ciutat de Si Thep. Una cova dins la muntanya conté escultures de pedra dedicades al budisme mahayana (imatges de Buda, bodhisattves, stupes i <i>dharmachakres</i>). La majoria són típiques de l'estil de Dvaravati. Van robar-ne els caps de Buda, i els van recuperar; ara s'exposen al Museu Nacional de Bangkok.

període de l'Imperi khmer El Regne Dvâravatî va decaure al voltant del segle XI. En aquell moment, l'Imperi khmer s'havia tornat més poderós i es va expandir cap al Regne de Dvaravati. Sri Thep caigué així sota la influència khmer, que es pot veure en el canvi en la disposició de la ciutat de circular a rectangular, cap a l'est. Aquesta extensió s'anomena Muang Nok (literalment, 'ciutat exterior'). Conté dos santuaris hindús, Prang Sithep i Prang Song Phi Nong, tots dos del segle XII. Més tard, aquests dos santuaris van ser modificats i utilitzats per al culte budista mahayana, durant el regnat de Jayavarman VII, al voltant del segle XIII. Les raons del declivi de Sri Thep encara són desconegudes. La hipòtesi més freqüent n'és que fou a causa d'una greu epidèmia.

Prang Si Thep miniatura|La torre de Prang Si Thep El Prang Si Thep (tai: ปรางค์ศรีเทพ) és un santuari d'estil khmer. És una gran torre situada rere de Prang Song Phi Nong.

L'estil de Prang Si Thep és idèntic al de Prang Song Phi Nong, i consta d'una base de laterita i quatre pòrtics.

Prang Song Phi Nong miniatura|Una vista de Prang Song Phi Nong The Prang Song Phi Nong (en tai: ปรางค์สองพี่น้อง) és un gran santuari situat dins del conjunt de Si Thep. És d'estil khmer i data aproximadament del segle XII. Els habitans anomenen la torre gran phi, que significa 'germà gran' o 'germana gran' en tai, i la torre més petita nong, que significa 'germanet' o 'germaneta'.

Prang Reussi miniatura|Vista de Prang Reussi El Prang Ruesi (en tai: ปรางค์ฤๅษี) (15° 29′ 30,5″ N, 101° 09′ 42,1″ E) és dins del recinte de Wat Pa Sa Khwae, a la part nord de la secció est de la ciutat històrica de Si Thep, a uns 2 quilòmetres del centre de la ciutat. És un edifici d'estil khmer construït amb rajola. Deu ser contemporani del Prang Si Thep, però ha estat modificat moltes vegades, tant en el passat com més recentment.

Notes i referències

Vegeu també Nakhon Pathom Categoria:Jaciments arqueològics de Tailàndia Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Tailàndia