Rurici Pompeià (en llatí: Ruricius Pompeianus), va ser un prefecte del pretori i comandant de l'Exèrcit romà, que va viure entre els segles i . Va servir a l'Imperi romà durant la tetrarquia, durant el regnat dels emperadors Galeri (r. 293-311), Constantí el Gran (r. 306-337), Maxenci (r. 306-312) i Licini I (r. 308-324). Va participar a la guerra civil per Occident entre Constantí I i Maxenci, comandant l'exèrcit d'aquest últim emperador. Va morir l'estiu de 312, durant la batalla de Verona.
Biografia miniatura|Cap del Colós de Constantí, a l'esquerra: A la dreta, bust de Maxenci. Rurici Pompeià és esmentat als Panegírics Llatins, de Nazari, en dos relats de la campanya de Constantí contra Maxenci: Al primer se'n diu «Pompeianus», mentre que en un altre esment se'l coneix com «Ruricius». Com es tractaria de la mateixa persona, el conflicte sol resoldre's mitjançant la combinació dels noms «Ruricius Pompeianus».Jones, 1971, p. 713.
Durant la guerra civil de Constantí I i Maxenci, lluitada entre el 311 i el 312, Rurici va ser prefecte del pretori i comandant de la cavalleria i infanteria de Maxenci a Itàlia. Li fou encarregat el comandament d'un fort exèrcit ubicat a la Venetia,Gibbon, Edward. The Decline And Fall Of The Roman Empire per tal de contenir els possibles atacs de Licini I, august oriental, que no reconeixia la usurpació de Maxenci.
El 312, Constantí va entrar a Itàlia per Susa i va ser rebut a Milà que es va passar al seu bàndol. A l'estiu d'aquell any, Rurici va rebre notícies de la proximitat de Constantí, qui venia de Mediolanum (avui Milà). Ràpidament va enviar un contingent de cavalleria pesada als voltants de Brixia (actual Brescia) amb la finalitat de bloquejar el pas a l'exèrcit invasor. No obstant això, un atac de la cavalleria de Constantí va desarticular les seves forces contràries, d'aquesta manera l'emperador va obtenir una ràpida victòria a la batalla de Brescia. Les tropes restants de Rurici van haver de replegar-se cap a Verona.Odahl, 2004, p. 103.
Constantí no va deixar passar l'oportunitat d'esclafar el rival i va dirigir-se cap a Verona, on Rurici havia agrupat un nombrós exèrcit provinent de Venetia. Les tropes constantinianes van començar a assetjar la ciutat. Pompeià va aconseguir escapar abans del setge, fugint a l'est per a aconseguir reforços. Aviat va tornar amb un considerable exèrcit, col·locant a l'emperador en la difícil situació de lluitar en dos fronts. Constantí va deixar una part de les seves tropes per a contenir a la guarnició de la ciutat, mentre que amb la resta va atacar als reforços a la batalla de Verona. Pompeià va morir durant el combat i les seves hosts es van desintegrar. Els defensors de Verona es van desmoralitzar i van capitular immediatament.Odahl, 2004, p. 103-104.
Referències
Bibliografia Jones, A.H.M.; J. R. Martindale, J. Morris (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire (en inglés) 1. Cambridge University Press. p. 713. . Odahl, Charles Matson (2004). Constantine and the Christian Empire (en inglés). Nueva York: Routledge. . Timothy D. Barnes, Constantine and Eusebius. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981. (p. 42) A.H.M. Jones Constantine and the Conversion of Europe. Buffalo: University of Toronto Press, 1978 . (p. 71) Edward Gibbon, Declino e caduta dell'impero romano. Edward Lewes Cutts, Constantine the Great. The union of the state and the church. London: Society for promoting Christian knowledge.
Categoria:Morts a Verona Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Morts el 312 Categoria:Romans del segle III Categoria:Romans del segle IV