Joan Puigbert i Busquets (La Bisbal d'Empordá, 1944 - Girona, 16 d'octubre de 1997), fou un historiador, pedagog i politic.
Biografia Es formà al Seminari de Girona i es va llicenciar en teologia per la Universitat Pontifícia de Comillas el 1967 i en història de l'Església a la Universitat Gregoriana de Roma, el 1970, però no prosseguí els seus estudis eclesiàstics. Cursà estudis d'història a la Universitat de Barcelona on es llicencià el 1975. Deu anys després es doctorà a la mateixa universitat amb una tesi sobre l'Escola Normal de Magisteri de Girona i el seu context de renovació pedagògica en el primer terç del segle XX. Fou un destacat professor de l'Escola Universitària de Magisteri de Girona i posteriorment de la Facultat de Lletres de la restaurada Universitat de Girona,
La seva formació seglar i eclesiàstica va conferir a Joan Puigbert una especial dotació per abordar la història del complex esdevenir social i polític de la Catalunya dels segles XIX i XX. Un dels seus primers treballs d'investigació fou l'estudi de les actituds religioses durant la Revolució de 1868 a Girona fonamentant-se en fonts eclesiàstiques, però també en les publicacions i premsa obreres.
El seu treball sobre la Primera Internacional a les comarques gironines entre 1868 i 1873, fou guardonat amb el Premi Joan Reglà de 1974. També s'interessà per la primera Restauració borbònica en l'àmbit de les terres gironines analitzant les idees i les actituds en el món agrari. El llarg període de la Restauració, en què s'inscriu una part fonamental de la seva aportació historiogràfica, el portà a fer una anàlisi i radiografia social, política i econòmica de la Girona d'aquells anys. També estudià la política municipal gironina com reflex de la política i les contradiccions de la Restauració a escala local.
En la tesi doctoral, Joan Puigbert, en la línia dels treballs de Josep Pallach es proposà desfer el tòpic de què el moviment de renovació pedagògica català del primer terç del segle XX tenia els seus orígens en iniciatives privades. Destacà la important contribució renovadora d'un sector del magisteri públic. Tot remarcant el paper en aquest sentit de la Normal gironina en la formació de bons mestres. El 1994 en publica una versió molt resumida de la seva tesi doctoral, sota el títol de La Normal de Girona i el Magisteri public (1914-1936).
Els darrers anys de la seva vida foren dedicats a aprofundir en el coneixement d'aquella complexa època que fou la Restauració.
Sobre l'educació Joan Puigbert entenia que l'educació era una eina fonamental de canvi social i considerava que l'escola pública de qualitat era un element per fer una societat més igualitària i justa. D'aquí la seva preocupació per la formació, el paper i el futur dels mestres. Treballa com a professor de l'Escola Normal gironina per a la millora dels estudis de magisteri per tal de dotar-los de coneixements teòrics que ajudessin a preparar homes i dones que volien ser mestres. Una tasca de millora de la qualitat educativa que realitzà especialment des de la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Girona.
Un dels objectius socials de Puigbert durant la dictadura franquista i la democràcia sorgida en la Transició democràtica era enfortir i dignificar la llengua pròpia i ser sensibles a la riquesa del llenguatge. Tot descobrint que és una eina que hem rebut, un patrimoni que és al nostre servei i que hem d'usar amb plena llibertat, però a la vegada amb cura. Perquè és un patrimoni col·lectiu.“Introducció” de Joan Puigbert a Poesia i escola. Jocs Florals escolars de Girona. 1985-1990. Girona: Ajuntament de Girona, 1991. esquerra|miniatura|Escola Annexa - Joan Puigbert a Girona En restablir-se la democràcia després de la dictadura franquista, Puigbert participà activament en la política municipal gironina com a membre del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Entre 1987 i 1991 fou regidor de Cultura i Educació i entre 1983 i 1987 a més fou tinent d'alcalde.
Joaquim Nadal remarca el compromís polític de Joan Puigbert inspirat en els valors socialistes i en promoció de la llengua i la cultura catalanes i defensor de “Catalunya com a nació i de la justícia, la igualtat i la llibertat com a principis inspiradors bàsics del socialisme”. En front de la situació política general sentia “una gran desconfiança quasi sempre justificada cap a les ideologies híbrides o cap a les interferències territorials. Intuïa una hipoteca excessiva en les relacions federals entre el socialisme català i el socialisme espanyol. Hi patia, sense participar-hi directament, perquè ho considerava un obstacle, un entrebanc, per a la plena eclosió del socialisme català.”
Com a regidor de Cultura i Educació Puigbert participà en empreses destacades de la ciutat com la valoració de la Girona medieval, la recuperació i dignificació del llegat modernista i noucentista, la revifalla de l'herència jueva, les guies sobre art, jardins o geografia urbana entre altres accions, Així com impulsà un bon nombre de publicacions de diversos camps editades des de l'Ajuntament gironí.
L'escola annexa dels estudis de magisteri de Girona porta el nom de Joan Puigbert en reconeixement a la seva tasca a favor de la cultura i l'escola pública a Girona..
Selecció d'obres La Normal de Girona: 150 anys d'història : 1844-1994. (amb Josep Clara Resplandis i Pere Cornellà Roca) Girona: Universitat de Girona, 1995. La Normal de Girona i el magisteri public (1914-1936). Girona: Universitat de Girona, 1994. "La formació inicial i permanent dels mestres" a Actes de les XIII Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans, Vic, p. 465-474. "L'escola rural: l'escola unitària i l'agrupament d'escoles" amb Irene Rigau i Oliver a Perspectiva escolar, núm 36, 1979 p. 26-30. "L'Església gironina: de l'integrisme al restauracionisme regionalista (1640-1653)" a Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 34, 1994, p. 473-486. "Cap a una nova escola: l'escola democràtica (1977...)" a Educació i història: Revista d'història de l'educació, núm 1, 1994 págs. 153-159. "Política i moviment obrer. De la constitució de la CNT a la segona República" amb Josep Clara Resplandis dins Sobrequés i Callicó, Jaume (dir.) Història contemporània de Catalunya Vol. 1, 1997, p. 441-486 "Girona, la Levítica i la I Internacional", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm 35, 1995,p. 373-386. "Cassià Costal, pedagog modern i ciutadà compromès", Revista de Girona, núm. 123, 1987, p.. 71-76.
Referències
Categoria:Polítics bisbalencs Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1997 Categoria:Pedagogs baix-empordanesos Categoria:Morts a Girona Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1944