miniatura|La Font de Gefjon, Copenhaguen miniatura|La Font de Gefjon i església d'Alban al fons, Copenhaguen La Font de Gefjon (en danés: Gefionspringvandet) és una gran font situada en un extrem del port de Copenhaguen, Dinamarca, molt propera a la famosa estàtua de La Sireneta. Conté un gran grup de figures d'animals inspirats en la llegendària dea Gefjon de la mitologia nòrdica. És al Parc Langelinie, al costat de la fortalesa de Kastellet i és un dels monuments més grans de Copenhaguen.
Història La Fundació Carlsberg la va donar a la ciutat de Copenhaguen en l'ocasió del 50é aniversari de la cerveseria. Al principi se suposava que se situaria en la plaça principal fora de l'Ajuntament, però en el seu lloc, es va decidir construir-la a prop d'Øresund en la seua actual ubicació, a prop del Kastellet ('La ciutadella').
La va dissenyar l'artista danés Anders Bundgaard, que va esculpir les figures naturalistes entre els anys 1897 i 1899. S'acabaren les piles i decoracions el 1908. Es posà en marxa el 14 de juliol del 1908.
La font va patir renovacions a partir del 1999, estigué fora de servei durant molts anys i la van reinaugurar al setembre del 2004.
Iconografia La font representa la història mítica de la creació de l'illa de Selàndia, on es troba Copenhaguen. La llegenda apareix a Ragnarsdrápa, un poema escàldic del segle IX gravat en l'Edda prosaica del segle XIII i en la Ynglingsaga, compilat per Snorri Sturluson en Heimskringla també en el segle IX.
D'acord amb la Ynglingasaga, el rei suec Gylfi va prometre a Gefjon el territori que ella pogués llaurar en una nit. Llavors, per a aconseguir el màxim de la terra promesa, ella va convertir els seus quatre fills en bous, i així, el territori llaurat fou llançat a la mar danesa situada entre Escània i l'illa de Fiònia. El forat originari esdevingué un llac anomenat Lögrinn i Leginum. Snorri identifica el llac Löginn com el llac suec de Fornsigtuna a l'oest d'Estocolm, és a dir, el llac Mälaren, una identificació que torna més tard en la Saga d'Olaf el Sant. La mateixa identificació de Löginn o Leginum com a llac Mälaren apareix en Ásmundar saga kappabana, en què se situa el llac Agnafit (a la moderna Estocolm) i també en la Saga Knýtlinga.
Tot i la identificació de Snorri, altra informació sobre la font identifica el llac resultant com el Vänern, el més gran de Suècia, i diu que els mapes moderns mostren que l'illa de Selàndia i el llac Vänern s'assemblen en grandària i forma.Carrers i parcs de Copenhaguen, informació sobre la font de Gefjon, en danés.
Snorri, però, coneixia bé el llac Vänern, ja que havia visitat Västergötland al 1219. Quan es va referir a aquest llac l'anomenà Vænir.
Hilda Ellis Davidson comenta que "la potència de la història antiga de Gefjon, creadora de les illes, magníficament expressada en la gran font a la vora de l'aigua a Copenhaguen, representa el seu conreu de la mar amb un núvol polvoritzat amb les bèsties gegants".
Referències
Categoria:Dinamarca Categoria:Escultures