Teodor (; , Theódoros; fl. 610-636) fou un germà (o germanastre) de l'emperador romà d'Orient Heracli (r. 610-641), així com curopalata i destacat general en les guerres d'Heracli contra els perses i contra la conquesta musulmana del Llevant.
Biografia miniatura|Sòlid d'or d'Heracli amb el seu fill Heracli Constantí (Heraclones) Era fill del general i exarca d'Àfrica Heracli el Vell i generalment és considerat el germà (o, segons Joan de Niciu, germanastre) d'Heracli.Martindale, John R.; Jones, A. H. M.; Morris, John (1992), The Prosopography of the Later Roman Empire - Volume III, AD 527–641, Cambridge University Press, . Poc després del derrocament de Focas (r. 602-610) per Heracli, Teodor fou promogut a l'alt càrrec de curopalata, cosa que el posava en control de l'administració palatina, que en aquell moment era la dignitat més alta després de l'emperador.
El 612, després de la caiguda i empresonament del mestre dels soldats d'Orient Prisc, Teodor i Filípic assumiren el comandament de les seves tropes. A finals del 613, Teodor sortí en campanya contra els sassànides a la vora d'Antioquia. A despit del seu èxit inicial, les coses es torceren i bona part de Cilícia fou conquerida pels perses.
Teodor torna a ser esmentat el 626, quan li fou confiada part de l'exèrcit d'Heracli per combatre les forces del general persa Saïn. Li infligí una dura derrota al Licos, al nord-est d'Anatòlia, i seguidament posà rumb a Constantinoble, aleshores sota setge per l'aliança avarosassànida. Quan hi arribà, el setge ja estava pràcticament acabat, però entaulà negociacions amb el gran kan dels àvars. Un cop negociada la pau amb Cavades II el 628, Teodor fou elegit pel seu germà per supervisar la retirada persa de Síria i el nord de Mesopotàmia. Segons els cronistes, li costà vèncer les reticències de les guarnicions perses malgrat que portava cartes de Cavades. Un exemple particular és el cas d'Edessa el 629/630, on la comunitat jueva hauria pregat als perses que no se n'anessin. Els romans hagueren de construir ginys de guerra i començar a bombardejar la ciutat per obligar els perses a retirar-se. En entrar a la ciutat, les tropes de Teodor començaren a atacar i massacrar els jueus fins que Heracli, mogut per les súpliques d'un jueu que havia reeixit a escapar-se, manà aturar la matança.
Teodor es convertí en la veu d'Heracli a Orient, on li fou encomanat el comandament de les forces romanes i la missió de restablir-hi l'autoritat imperial. Així doncs, Teodor patí els primers atacs musulmans contra les províncies romanes. Pel que es veu, en subestimà l'amenaça (s'hauria referit despectivament als àrabs com a «gossos morts») i no fou capaç de contrarestar-ne les ràtzies. Probablement fou el comandant romà en la batalla de Muta el 629, la primera gran topada entre romans i musulmans. El 634, conduí les seves forces de Mesopotàmia a Síria, on sembla que patí una derrota sense pal·liatius en una batalla prop de Jabiyah (tal vegada la batalla d'Ajnadayn el 30 de juliol, encara que altres fonts indiquen que fou derrotat a l'octubre). Seguidament es replegà a Edessa o Antioquia per reunir-se amb Heracli. En el contraatac romà del 636 reprengué Èmesa i Damasc, que havien estat abandonades pels musulmans. A diferència del que diuen les fonts musulmanes, que afirmen que hi perdé la vida, probablement no participà en la batalla definitiva, lliurada al Yarmuk el 20 d'agost del 636.
La seva incapacitat d'aturar les ofensives musulmanes tensà les seves relacions amb Heracli. Teodor hauria criticat el polèmic matrimoni entre Heracli i la seva neboda Martina. La resposta d'Heracli fou cridar Teodor a Constantinoble i ordenar al seu propi fill, Heraclones, que l'humiliés en públic i l'engarjolés. Aquesta humiliació incità el fill homònim de Teodor a afegir-se a la conspiració fallida de Joan Atalaric per derrocar Heracli el 637. L'altre fill de Teodor, Gregori, només és mencionat el 649, en les fonts que beuen de Teòfil d'Edessa, com ara Teòfanes el Confessor. Teòfanes relata que Gregori fou un ostatge a la cort de Muàwiya I (r. 661-680), conformement a les disposicions del tractat negociat entre Constant II (r. 641-668) i el califa, però el tractat perdé vigència quan Gregori morí a Heliòpolis el 651.
Referències
Bibliografia
Categoria:Generals romans d'Orient Categoria:Curopalates Categoria:Romans d'Orient del segle VII Categoria:Morts el 636