El nervi musculocutani (del llatí nervus musculocutaneus) és un nervi perifèric mixt del membre superior que s'origina al fascicle lateral del plexe braquial. En l'ésser humà conté fibres procedents principalment de les arrels cervicals C5, C6 i C7, i innerva motorament els músculs del compartiment anterior del braç: el múscul coracobraquial, el múscul bíceps braquial i el múscul braquial. Després d'emetre les branques motores, continua distalment com a nervi cutani lateral de l'avantbraç, responsable de la sensibilitat de la cara lateral de l'avantbraç.Desai, Sohil S.; Arbor, Tafline C.; Varacallo, Matthew A. «Anatomy, Shoulder and Upper Limb, Musculocutaneous Nerve». StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, actualitzat el 4 de setembre de 2023.
El nom català normatiu és nervi musculocutani, equivalent al castellà nervio musculocutáneo, a l'anglès musculocutaneous nerve i al llatí anatòmic nervus musculocutaneus.TERMCAT, Centre de Terminologia. «nervi musculocutani». Diccionari d'anatomia, 2a ed. act. i ampl., 2014. No s'ha de confondre amb el terme històric o sinonímic nervi musculocutani de la cama, que en la terminologia catalana correspon al nervi fibular superficial o nervi peroneal superficial.TERMCAT, Centre de Terminologia. «nervi fibular superficial». Diccionari d'anatomia, 2a ed. act. i ampl., 2014.
Anatomia Origen El nervi musculocutani és una de les cinc branques terminals principals del plexe braquial. Neix del fascicle lateral, estructura formada per fibres procedents de les divisions anteriors dels troncs superior i mitjà del plexe. Per aquest motiu, el nervi transporta fibres de C5, C6 i, de manera variable, C7.
En la regió axil·lar, el nervi s'identifica habitualment prop del marge inferior del múscul pectoral menor. Des d'aquest punt abandona l'axil·la i es dirigeix inferolateralment cap al compartiment anterior del braç. La seva relació inicial amb el fascicle lateral i amb els vasos axil·lars és important en dissecció anatòmica, anestèsia regional i cirurgia de l'espatlla.
Trajecte Després de néixer del fascicle lateral, el nervi musculocutani penetra habitualment el múscul coracobraquial. Segons estudis anatòmics citats per StatPearls, el punt d'entrada al coracobraquial es troba, de mitjana, a uns 5,6 cm de l'origen del múscul a l'apòfisi coracoide de l'escàpula. Aquesta relació explica el nom clàssic de nervi perforant de Casserius, utilitzat en algunes tradicions anatòmiques per destacar el seu pas a través del coracobraquial.
Després de travessar el coracobraquial, el nervi continua distalment entre el bíceps braquial, situat superficialment, i el braquial, situat profundament. En aquest trajecte emet branques motores per als músculs del compartiment anterior del braç. En estudis anatòmics, els punts d'entrada de les branques destinades al bíceps i al braquial s'han descrit a distàncies mitjanes aproximades de 13,0 cm i 17,5 cm, respectivament, prenent com a referència l'acròmion.
A la part distal del braç, el tronc principal del nervi surt de l'espai entre el bíceps i el braquial, se situa lateralment al tendó del bíceps braquial i perfora la fàscia profunda prop de la fossa cubital. A partir d'aquest punt, ja sense funció motora principal, continua com a nervi cutani lateral de l'avantbraç.
Relacions En el seu segment proximal, el nervi musculocutani es relaciona amb l'artèria axil·lar, tot i que quan entra al coracobraquial adopta un trajecte propi i deixa de seguir un vas concret. El compartiment anterior del braç, on discorre, rep irrigació principalment de l'artèria braquial i de les seves branques.
A la fossa cubital i al terç distal del braç, el nervi cutani lateral de l'avantbraç manté una relació estreta amb la vena cefàlica. Aquesta proximitat anatòmica és clínicament rellevant, perquè el nervi pot lesionar-se durant procediments de punció venosa a la zona lateral de la fossa cubital.Rayegani, S. M.; Azadi, A. «Lateral Antebrachial Cutaneous Nerve injury induced by phlebotomy». Journal of Brachial Plexus and Peripheral Nerve Injury, 2, 6, 2007. DOI: 10.1186/1749-7221-2-6.
Branques i distribució Branques motores El nervi musculocutani innerva els tres músculs principals del compartiment anterior del braç. El primer múscul que rep branques motores és el coracobraquial, que participa en la flexió i adducció del braç a l'articulació glenohumeral, però no travessa el colze i per tant no actua directament sobre aquesta articulació.
El bíceps braquial rep branques del nervi musculocutani, sobretot amb fibres de C5 i C6. Aquest múscul flexiona el colze i és un supinador important de l'avantbraç quan el colze és flexionat. La seva innervació ajuda a explicar per què una lesió del nervi musculocutani pot reduir la força de flexió del colze i de supinació, encara que altres músculs, com el múscul braquioradial i el múscul supinador, també participen en aquests moviments.
El múscul braquial també rep branques del nervi musculocutani. És un flexor profund i potent del colze i pot actuar tant amb l'avantbraç en pronació com en supinació. En algunes persones, el braquial pot rebre també contribucions del nervi radial, fet que pot modular la presentació clínica d'una lesió parcial del musculocutani.
Branques sensitives Després de donar les branques motores, el nervi musculocutani continua com a nervi cutani lateral de l'avantbraç. Aquesta branca terminal travessa la fàscia profunda i es distribueix a la pell de la part lateral de l'avantbraç, des del colze fins a prop del canell. Habitualment es divideix en una branca anterior o volar i una branca posterior o dorsal.
La sensibilitat de la cara medial de l'avantbraç depèn del nervi cutani medial de l'avantbraç, mentre que la sensibilitat de la regió posterior de l'avantbraç és aportada pel nervi radial a través del nervi cutani posterior de l'avantbraç. Aquesta distribució és útil per diferenciar una neuropatia del nervi musculocutani d'altres lesions del plexe braquial o de nervis perifèrics veïns.
Branques articulars i vasculars Les descripcions anatòmiques clàssiques inclouen petites branques articulars destinades al colze i branques per l'húmer o per estructures vasculars veïnes. Aquestes branques són menys destacades que la distribució motora i cutània, però tenen interès en dissecció anatòmica i en la interpretació del dolor local o de lesions traumàtiques del braç.Gray, Henry. «The musculocutaneous nerve». Anatomy of the Human Body. 20a ed., 1918, p. 935.
Funció El nervi musculocutani és el nervi motor principal del compartiment anterior del braç. Per mitjà del coracobraquial, participa en moviments del braç a l'espatlla; per mitjà del bíceps i el braquial, participa en la flexió del colze. El bíceps, a més, contribueix a la supinació de l'avantbraç gràcies a la seva inserció a la tuberositat radial.
La funció sensitiva del nervi es manifesta sobretot a través del nervi cutani lateral de l'avantbraç. Aquesta branca recull la sensibilitat cutània de la regió lateral de l'avantbraç. Per això, les lesions del nervi musculocutani o de la seva branca terminal poden causar hipoestèsia, parestèsies o dolor neuropàtic en aquesta zona.
Des del punt de vista clínic, una lesió proximal del nervi pot produir debilitat de flexió del colze, disminució del reflex bicipital i alteracions sensitives laterals de l'avantbraç. Una lesió distal, limitada al nervi cutani lateral de l'avantbraç, pot donar símptomes purament sensitius sense pèrdua de força.
Variants anatòmiques El nervi musculocutani presenta variants anatòmiques relativament freqüents, especialment comunicacions amb el nervi medià. Aquestes comunicacions poden fer que fibres que habitualment circularien per un nervi ho facin temporalment per l'altre, amb implicacions en cirurgia, anestèsia regional i interpretació d'estudis electrodiagnòstics.Choi, David; Rodríguez-Niedenführ, Marc; Vázquez, Teresa; Parkin, Ian; Sañudo, José R. «Patterns of connections between the musculocutaneous and median nerves in the axilla and arm». Clinical Anatomy, 15(1), 11-17, 2002. DOI: 10.1002/ca.1085.
En un estudi de 276 extremitats superiors, Choi i col·laboradors van descriure variants de connexió entre el nervi musculocutani i el nervi medià en 73 braços, és a dir, en un 26,4% de les extremitats estudiades. Les variants es van classificar en patrons principals segons si hi havia fusió dels nervis, una branca comunicant o dues branques comunicants.
Guerri-Guttenberg i Ingolotti van proposar una classificació integrada de les variants del nervi musculocutani després de revisar classificacions prèvies i dissecar extremitats fetals i adultes. En el seu estudi, les comunicacions entre el nervi musculocutani i el medià van aparèixer en més de la meitat de les disseccions en què el nervi era present, i també es van descriure casos en què el nervi no perforava el coracobraquial o fins i tot era absent.Guerri-Guttenberg, Roberto A.; Ingolotti, Mariana. «Classifying musculocutaneous nerve variations». Clinical Anatomy, 22(6), 671-683, 2009. DOI: 10.1002/ca.20828.
Altres variants descrites inclouen un trajecte sota el coracobraquial en lloc de travessar-lo, el pas a través del bíceps braquial, l'emissió de rams atípics cap a músculs de l'avantbraç o la substitució parcial de territoris habitualment atribuïts a altres nervis. Aquestes variants no solen tenir conseqüències funcionals en persones sanes, però poden modificar els signes esperats d'una lesió nerviosa.
Importància clínica Lesió del nervi musculocutani La lesió aïllada del nervi musculocutani és poc freqüent en comparació amb lesions d'altres nervis del membre superior. Pot produir-se per traumatismes directes, ferides penetrants, fractures de l'húmer, luxacions d'espatlla, compressió dins del coracobraquial o lesions iatrogèniques durant procediments quirúrgics.
La clínica depèn del nivell de la lesió. Les lesions proximals poden causar debilitat del bíceps i del braquial, atròfia muscular i alteració sensitiva a la cara lateral de l'avantbraç. Les lesions més distals, un cop el nervi ja ha emès les branques motores, poden afectar només la sensibilitat cutània.
L'atrapament del nervi dins del coracobraquial s'ha descrit en persones joves i actives que realitzen moviments repetits de flexió de l'espatlla i del colze amb l'avantbraç en pronació. En aquest context, la hipertròfia o la tensió del coracobraquial pot contribuir a la compressió del nervi. Els símptomes poden incloure dolor, formigueig, pèrdua de sensibilitat lateral de l'avantbraç i debilitat de flexió del colze.
Diagnòstic diferencial Els símptomes d'una neuropatia musculocutània poden confondre's amb una radiculopatia C5-C6, una lesió del tronc superior del plexe braquial, una tendinopatia del cap llarg del bíceps o una ruptura del bíceps. La presència de dèficit sensitiu lateral a l'avantbraç orienta cap a una lesió del musculocutani o de la seva branca terminal, mentre que una ruptura tendinosa del bíceps pot reduir la força sense alterar la sensibilitat.
Els estudis electrodiagnòstics, com l'electromiografia i els estudis de conducció nerviosa, poden ajudar a localitzar la lesió, estimar-ne la gravetat i diferenciar-la d'una radiculopatia o d'una lesió més extensa del plexe braquial. La interpretació pot ser més complexa quan hi ha variants anatòmiques o comunicacions amb el nervi medià.
Lesions del nervi cutani lateral de l'avantbraç La branca terminal sensitiva, el nervi cutani lateral de l'avantbraç, pot lesionar-se de manera independent. Un context descrit és la punció venosa a la zona lateral de la fossa cubital, on el nervi pot estar pròxim a la vena cefàlica. Rayegani i Azadi van descriure un cas de dolor irradiat i disestèsia anterolateral de l'avantbraç després d'una flebotomia, confirmat amb estudis electrodiagnòstics.