Otto Georg Schily (Bochum, 20 de juliol de 1932) és un advocat i polític alemany, que va exercir de ministre federal de l'Interior d'Alemanya entre 1998 i 2005, al gabinet del canceller Gerhard Schröder. És membre del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) i va ser membre fundador del Partit Verd d'Alemanya Occidental.

Orígens i educació Nascut a Bochum com a fill d'un director de ferratges, va créixer en una família d'antroposòfs. El seu germà petit va ser Konrad Schily, acadèmic i també polític. Durant la Segona Guerra Mundial, van passar la seva adolescència a Baviera. La seva família va ser opositora als postulats d'Adolf Hitler. El 1962 va aprovar el seu segon examen estatal després d'haver estudiat Dret i Política a Múnic, Hamburg i Berlín, sent així admès a l'advocacia. Un any més tard, va obrir el seu propi bufet d'advocats.

El 2 de juny de 1967 va anar a una manifestació a Berlín contra la violació dels drets humans a l'Iran. Un estudiant, Benno Ohnesorg, va ser assassinat a trets per la policia. Posteriorment, va decidir representar la família de l'estudiant.

A la dècada de 1970, es va convertir en una figura pública com a advocat litigador, defensant diversos activistes guerrillers de la Fracció de l'Exèrcit Roig. El 1971, va representar el seu amic Horst Mahler, que molt més tard es convertiria en defensor del Partit Nacional Democràtic feixista. Durant el judici de Stammheim (1975-1977), va ser l'únic advocat que quedava per defensar Gudrun Ensslin. Tot i que va guanyar popularitat i respecte per actuar segons els seus propis principis morals, alguns el van acusar de donar suport als objectius dels radicals.

Trajectòria política Membre fundador del Partit Verd miniatura|Petra Kelly i Otto Schily després de les eleccions federals de 1983. El 1980, va esdevenir membre fundador del Partit Verd. El 1982, es va unir a altres membres del Partit Verd per a una reunió amb el líder libi Moammar al-Gaddafi, qui va oferir ajuda als grups aliats amb el moviment antinuclear europeu per intentar tancar les bases militars dels Estats Units a Europa.

A les eleccions federals alemanyes de 1983, va ser elegit diputat al Bundestag i, en la primera legislatura electoral en què els Verds van estar representats al parlament, va ser un dels portaveus del grup parlamentari, juntament amb Petra Kelly i Marieluise Beck. Al parlament, es va convertir en un exponent destacat de l'ala realista del partit, que estava a favor de lluitar per una coalició de govern amb els socialdemòcrates després de les eleccions de 1987. El 1986, va ser l'únic representant dels Verds en una comissió del Bundestag que investigava l'anomenat afer Flick. A causa de la política de rotació dels representants del partit, va haver de deixar el parlament el 1986, però va ser reelegit el 1987.

Canvi als socialdemòcrates Cada cop més allunyat de l'ala fonamentalista dels Verds, sobretot pel que fa a les aliances amb partits més grans, Schily va abandonar el partit el 1989, va renunciar al seu escó al parlament i es va unir al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD); que va obtenir de nou representació al Bundestag el 1990. En els anys següents, va participar activament en afers de l'antiga Alemanya de l'Est i en la coordinació de diverses polítiques legals de l'SPD. Entre 1994 i 1998 va formar part del Comitè d'Elecció de Jutges (Wahlausschuss), que es va encarregar de nomenar jutges del Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya. També va ser membre de l'òrgan parlamentari encarregat de nomenar jutges dels Tribunals Superiors de Justícia, és a dir, el Tribunal Federal de Justícia (BGH), el Tribunal Federal Administratiu (BVerwG), el Tribunal Federal de Finances (BFH), el Tribunal Federal del Treball (BAG) i el Tribunal Federal Social (BSG).

Ministre Federal de l'Interior El 1998, després que Gerhard Schröder es convertís en canceller, va nomenar-lo com a nou ministre federal de l'Interior. En aquell govern va ser el membre més veterà del gabinet.

Durant el seu mandat, Schily va ser criticat amb freqüència per les seves polítiques conservadores, com ara l'aprovació de la legislació antiterrorista alemanya després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, que es consideraven contradictòries amb les seves creences anteriors. Segons la nova legislació, el seu ministeri va prendre mesures contra el grup islàmic radical de Metin Kaplan el desembre de 2001, prohibint-lo a aquest grup juntament amb 19 organitzacions associades i duent a terme més de 200 batudes en set ciutats.

Entre el 2001 i el 2004, Schily va liderar les negociacions del govern amb l'oposició conservadora sobre un projecte de llei que facilitava el trasllat de treballadors qualificats a Alemanya, però enduria els controls sobre els militants estrangers. El 2004, es va unir a Itàlia per proposar la creació dels camps, possiblement a Líbia, per processar possibles immigrants i repatriar les arribades il·legals a la Unió Europea.

El 2001, l'oposició parlamentària va demanar la dimissió de Schily a la llum de les revelacions que el seu ministeri no havia informat al Tribunal Constitucional Federal que un testimoni clau en la petició del govern per prohibir el Partit Nacional Democràtic (NPD) d'extrema dreta havia treballat com a agent encobert per al servei d'intel·ligència nacional; l'omissió de notificar-ho al tribunal va comportar posteriorment la suspensió del procediment.

El 2005, Schily va tornar a ser pressionat per autoritzar una batuda a la redacció de la revista Cicero després que aquesta hagués publicat informació d'un informe secret de l'Oficina Federal de Policia Criminal (BKA).

El 29 de març de 2007, Schily va assumir la responsabilitat de gestionar el cas del detingut de Guantánamo Murat Kurnaz, que va ser arrestat el 2001 al Pakistan, lliurat a les autoritats dels Estats Units i reclòs al camp de presoners estatunidenc de Cuba com a sospitós de terrorisme. Kurnaz va ser alliberat el 2006 i retornat a Alemanya.

Després de les eleccions de 2005 i la formació del nou govern de la cancellera alemanya Angela Merkel, Schily va ser succeït en el seu càrrec per Wolfgang Schäuble. Schily va romandre membre del parlament fins al 2009 i va formar part del Comitè d'Afers Exteriors. El 22 d'abril de 2008, va ser notícia quan el Bundestag alemany el va multar amb 22.000 euros per no haver revelat els noms dels clients del seu bufet d'advocats. Otto Schily es va oposar a la vacunació obligatòria per considerar-la inconstitucional en un article al diari Die Welt.

Vida posterior Després de servir com a ministre, va esdevenir membre del consell de supervisió de dues empreses de tecnologies biomètriques, cosa que va plantejar dubtes sobre si estava aprofitant o no la seva feina com a ministre pel que fa a la implementació dels passaports biomètrics.

Entre el 2006 i el 2007 va ser membre del grup Amato, un grup de polítics europeus d'alt nivell que van treballar extraoficialment en la reescriptura del Tractat pel qual s'establia una Constitució per a Europa, que es va conèixer com el Tractat de Lisboa després del seu rebuig pels votants francesos i neerlandesos.

El 2015, va ser acusat de rebre diners per fer pressió a favor del processament a Àustria de Rakhat Aliyev, un exfuncionari kazak opositor al seu govern.

A més, Schily ha ocupat diversos càrrecs remunerats i no remunerats, entre els quals hi ha els següents:

Deloitte Alemanya, membre del consell assessor Projecte de Llista Blanca de Schengen, membre del consell assessor Fundació Hertha BSC, membre del patronat Investcorp, membre del consell assessor europeu (des del 2006) Ziegert Bank- und Immobilienconsulting, membre del consell assessor Agència de notícies DAPD, membre del consell assessor (2011-2012) Comitè Organitzador de la Copa del Món de la FIFA 2006, membre del consell supervisor (2005-2006)

Reconeixements El 2005 va rebre la Medalla Leo Baeck per la seva tasca humanitària promovent la tolerància i la justícia social.

Referències

Categoria:Persones de Bochum Categoria:Membres del Bundestag pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Categoria:Membres de la catorzena legislatura del Bundestag Categoria:Membres de la quinzena legislatura del Bundestag Categoria:Membres de la setzena legislatura del Bundestag Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Militants de l'Aliança 90/Els Verds Categoria:Ministres alemanys Categoria:Polítics alemanys nascuts al segle XX Categoria:Polítics de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Advocats alemanys Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Alumnes de la Universitat Lliure de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat d'Hamburg Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Nascuts el 1932