va ser un jove dependent de comerç català, combatent antifeixista, exiliat a França i capturat pels nazis. Va morir al Camp de concentració de Mauthausen Gusen.
Biografia Bernat Toran va ser el fill petit de Daniel Toran Salvador, de Rubielos de Mora, i Maria Martínez Vives, de Manzanera, tots dos de la Província de Terol, emigrats a Fígols. Tenia dos germans, Daniel i Ramir. Va fer els estudis elementals a Berga i després la família es va traslladar a Manresa. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola treballava de dependent a la secció de teixits dels Magatzems de Can Jorba i era membre del Sindicat de l'Associació de Dependents del Comerç i la Industria de Manresa, vinculat al CADCI, on exercia de secretari de la venda al detall.
Durant la guerra va formar part del Comité d'Ajuda al Front. El 1938 va ser mobilitzat i, només entrar en combat, la metralla d'una granada el va ferir en un ull, però va continuar al front en una companyia de transmissions.
Amb la derrota del Bàndol republicà, entre gener i febrer de 1939, va formar part de l'èxode massiu de la retirada. Va ser internat en els Camps de Barcarès i Sant Cebrià i a l'agost de 1939, al Camp d'Agde. A finals d'any va ser enrolat en la 115 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), que es va formar entre Morhange i Grostequin (Mosel·la) on va coincidir amb els manresans Josep Pons Pérez, Francesc Playà Traserra, Pere Parés Sans, Maurici Ribas Pujol, Enric Cunill Marfà i Jacint Carrió Vilaseca.
El 22 de juny de 1940, l'exèrcit de la Werhtmacht, després de flanquejar la línia Maginot i derrotar les tropes franceses, va ocupar el país. El batalló de treballadors extrangers d'en Toran va ser localitzat i capturat al bosc de Saint-Dié-des-Vosgues. Traslladats a Sélestat (Baix Rin) van ser internats al Stalag V-D, i després a Estrasbourg (Caserna Grand d'Esnon)on Toran va ser registrat amb el núm. 2623. El 12 de desembre de 1940, juntament amb 846 espanyols més, va ser deportat al Camp de Concentració de Mauthausen, inscrit amb el núm. 4615, ingressat en els blocks 6 i 19 i destinat a treballs forçats en una pedrera.
El 20 d'octubre de 1941, en un comboi de 1277 presoners, va ser enviat al sub camp de Gusen, registrat amb el núm. 14476, internat en els Blocks 4 i 12 i enviat a treballar en la construcció de la via del tren. El desembre d'aquell mateix any, va ingressar a la infermeria amb una septicèmia i completament esgotat. Segons el registre va morir el 6 de gener de 1942 a tres quarts de sis del matí i va ser portat al crematori el 9 de gener.
Mentrestant, Daniel, el germà gran, que també havia lluitat al front republicà, en acabar la guerra, va estar internat en un camp de presoners d'Andalusia i, en tornar a Manresa, va ser considerat un desafecte al règim i va perdre la feina. Ramir Toran, l'altre germà, membre del POUM, i tinent de l'exèrcit republicà, el 1941 va ser sotmès a un Consell de Guerra i condemnat a 12 anys de presó. En ser indultat el 1945 va ser desterrat i es va establir definitivament a Madrid.
Memòria històrica Després de ser alliberat de Mauthausen Gusen (1945) el deportat manresà Josep Pons Pérez, va comunicar la mort d'en Bernat a la família Toran, que va celebrar un funeral, indicant que havia mort a Àustria, sense especificar les circumstàncies. El 1949, quan Jacint Carrió, va tornar a Manresa, els va explicar com havien estat els últims dies de Toran a l'infermeria del camp. En el seu llibre de memòries, Carrió va deixar escrit: «Toran era un home de creences fermes, hauria pogut abandonar el front quan la metralla li va ferir l'ull, però sempre va lluitar per uns ideals que considerava superiors a la pròpia vida.»
No va ser fins a mitjans dels anys cinquanta, quan després de moltes pressions, sobre tot de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), el govern alemany va acceptar fer-se càrrec de les indemnitzacions als familiars dels espanyols morts en els camps nazis (Rotspanier). El setembre de 1958, la família Toran va rebre el certificat oficial de defunció i va poder tramitar la indemnització.
La neboda d'en Bernat Toran, Rosa Toran Belver, que no havia nascut quan va morir el seu oncle, en un viatge a París, en acabar el batxillerat, va visitar el company del seu oncle, Josep Pons Pèrez i, en prendre consciència de la magnitud de la tragèdia, va decidir estudiar la carrera d'història. Es va doctorar el 1983 a la Universitat autònoma de Barcelona. Va exercir de professora i va fer pedagogia de la memòria històrica, amb investigacions, conferències i exposicions itinerants com Mauthausen l'univers de l'horror, que encara circula des del 1987-88. També va ser presidenta de l'Amical de Mauthausen, des del 2005 al 2011, i va rebre el premi «Bages Cultura 2015»
A inicis del 2017, l'Ajuntament de Manresa va voler honorar les víctimes del feixisme, el nazisme i la deportació amb diverses accions, Els dies 24 i 25 de gener es va procedir a la col·locació de les llambordes Stolpersteine davant de les cases dels deportats. Hi va assistir el seu creador, l'artista alemany Gunter Demnig, que va col·locar la primera, al carrer del Joc de la Pilota nº18, domicili de Bernat Toran Martínez, el més jove dels deportats manresans. Al migdia, a l'Auditori de la Plana de l'Om, va tenir lloc un acte sobre la memòria de l'Holocaust, destinat als estudiants dels instituts de secundaria que havien participat en el projecte i a continuació l'acte institucional, presidit per l'alcalde Valenti Junyent, que va inaugurar una placa commemorativa a la plaça de Sant Domènec, amb l'assistència d'autoritats polítiques, acadèmiques i socials.El 27 de gener «Dia Internacional de Memòria de les Víctimes de l'Holocaust» es va celebrar a l'Ajuntament de Manresa, un gran acte d'homenatge solemne, en honor dels deportats i llurs familiars, presidit per l'honorable Raül Romeva.
Rosa Toran va morir al Masnou el 30 de juny de 2023.
Referències
Bibliografia Carrió i Guell Jacint. Manresa-Mauthausen-Gusen; Memòries d'un deportat. Centre d'Estudis del Bages, (2001) Roquè, Joan. Manresans als camps nazis. Ajuntament de Manresa:Centre d'Estudis del Bages (2001) Associació Memòria i Història de Manresa. Memoria.cat Daniel Montaña i Josep Rafart. Sota les botes de Hitler, berguedans als camps de concentració nazis. Centre d'Estudis d'Avià. Editorial Cossetània (2022)
Categoria:Sindicalistes catalans del sud Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Morts al camp de concentració de Mauthausen-Gusen Categoria:Republicans catalans Categoria:Berguedans del Berguedà