El Roc de les Orenetes és un jaciment arqueològic prehistòric en cavitat natural, utilitzat com a necròpolis d'inhumació col·lectiva entre el Bronze final i la primera edat del ferro. Està ubicat al terme municipal de Queralbs (Ripollès), a una altitud de 1.870 metres sobre el nivell del mar.
Història La cavitat va ser descoberta a finals de la dècada del 1960 per un veí de Queralbs, Cisco Coll. No obstant això, la primera intervenció arqueològica no va tenir lloc fins a l'agost de 1973. Aquesta actuació d'urgència fou promoguda pel grup Grober Xaialsa —una entitat de la Vall de Ribes dedicada a la divulgació científica— i dirigida per l'arqueòleg Eudald Carbonell, sota la tutela del doctor Oliva i Prat. Aquestes primeres treballs es van centrar a recuperar i protegir les restes de la superfície, identificant una necròpolis amb aproximadament 50 individus i un aixovar de fa uns 3.000 anys. El descobriment i l'estudi posterior de les troballes van tenir un paper rellevant en la impulsió de la investigació del Paleolític i la Prehistòria a Catalunya durant els anys setanta. Les restes humanes i els materials extrets van ser posteriorment dipositats al Museu Etnogràfic de Ripoll. El 16 de setembre de 1979 es va decidir segellar l'accés a la cova per protegir el dipòsit arqueològic restant. La cavitat va romandre tancada durant quatre dècades fins al setembre de 2019, quan un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), codirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero, va reobrir el jaciment. Aquesta nova fase d'excavacions s'emmarcà en el projecte d'investigació Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès: projecte arqueològic 2018-2021, incorporant metodologies modernes com l'anàlisi arqueobiomolecular per estudiar la dinàmica d'ocupació de la zona. Paral·lelament, l'equip de l'IPHES va vincular aquests treballs a les excavacions de la propera Bauma dels Fadrins, un altre jaciment de Queralbs amb evidències d'ocupació humana de l'Holocè inicial.
El 2022 es va organitzar l'exposició «50 anys del Roc de les Orenetes», a la Sala Puigmal de Queralbs, amb la col·laboració del Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona.
Actualitat Les intervencions arqueològiques en curs a la cova s'emmarquen en el projecte d'investigació Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès, sota la direcció de l'arqueòleg Carles Tornero. La continuïtat dels treballs es troba programada, com a mínim, fins a l'any 2029. La iniciativa disposa del suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Queralbs i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
El jaciment es considera un referent per a l'estudi de les comunitats humanes de la prehistòria recent al Pirineu oriental. La recuperació i anàlisi de les seves restes materials aporta informació sobre els modes de vida, les estructures socials i les pràctiques funeràries dels grups prehistòrics que van ocupar la regió.
Descripció La cavitat presenta una morfogènesi de sorgència fossilitzada i disposa de dues obertures exteriors: Una condueix a una galeria que comunica mitjançant una obertura al sostre amb la secció central de la galeria superior, un espai de sostre més baix i pendent inclinat cap a l'interior que fou utilitzat per als enterraments. L'altra va ser bloquejada artificialment amb blocs de pedra i ciment per protegir-ne l'accés, tot i que l'accés inferior ha patit alteracions i intrusions al llarg del temps. L'acció de les aigües de la mateixa cavitat i alteracions humanes posteriors van provocar que les restes humanes i els materials arqueològics apareguessin en posició secundària, amb presència freqüent de concrecions calcàries sobre el material ossi. Fins al moment, el Roc de les Orenetes constitueix l'únic exemple documentat d'enterrament en cova corresponent al Bronze Final a la seva àrea geogràfica. Tanmateix, es desconeix la ubicació exacta de l'assentament o poblat on residia la comunitat que utilitzava aquesta necròpolis.
Troballes Les excavacions van determinar que el jaciment s'utilitzà com a sepultura col·lectiva per a un conjunt d'entre 40 i 50 individus. Estudis antropològics com els realitzats per Daniel Turbón (1981) suggereixen l'existència de dos grups diferenciats d'inhumacions cronològicament separat: un corresponent a l'edat del bronze inicial/mitjana i un altre al Bronze Final.
Juntament amb les restes antropomètriques, es van documentar diversos elements de cultura material i restes de fauna:
Ceràmica: Fragments d'olles (amb decoració cordonada i superfícies llises), una urna de dimensions grans amb coll estret, cordó imprès i un mugró de suspensió, així com un vas llis de perfil sinuós amb nansa. Metal·lúrgia: Elements d'adorn personal de bronze, entre els quals destaca un torques de secció ovalada amb els extrems replegats, una dena i fragments d'anells o espirals. Fauna: Restes òssies d'animals domèstics i salvatges com el gos, la cabra, el xai, el conill domèstic i la guilla.
Referències
Categoria:Queralbs Categoria:Jaciments arqueològics de Catalunya Categoria:Necròpolis de Catalunya