L'Orella de Dionís (en italià, Orecchio di Dionisio) és una cova artificial excavada en la roca calcària situada a la Latomia del Paradís, dins del Parc Arqueològic de Neàpolis, a Siracusa, Sicília. Forma part del conjunt d'antigues pedreres de pedra de la ciutat grega.

La cavitat té aproximadament 23 metres d'alçada, entre 8 i 11 metres d'amplada i uns 65 metres de profunditat. Presenta un traçat sinuós i és coneguda per les seves particulars propietats acústiques, que amplifiquen els sons produïts a l'interior.

Descripció miniatura|esquerra|Interior de l'Orella de Dionís

L'Orella de Dionís és una cavitat artificial excavada en la roca calcària de la Latomia del Paradís. Té aproximadament 23 metres d'alçada, entre 8 i 11 metres d'amplada i uns 65 metres de profunditat.

La cavitat presenta un traçat sinuós i una secció estreta i elevada. Aquestes característiques afavoreixen una notable amplificació dels sons i efectes de ressonància.

L'Orella de Dionís forma part de les antigues latomies de la Neàpolis de Siracusa, un conjunt de grans pedreres on encara són visibles les empremtes de l'extracció de pedra. A la mateixa Latomia del Paradís hi ha també altres grans cavitats, entre les quals la Grotta dei Cordari.

Origen i funció L'Orella de Dionís forma part de les antigues latomies de Siracusa, grans pedreres excavades en la roca calcària per obtenir pedra destinada a les construccions de la ciutat antiga.

En l'antiguitat, les latomies també foren utilitzades com a llocs de reclusió i treball forçat per a presoners de guerra, presos polítics i condemnats comuns.

La configuració de la cavitat està relacionada amb l'activitat extractiva desenvolupada a la pedrera. La seva forma singular i les propietats acústiques donaren lloc posteriorment a diverses interpretacions i llegendes.

Nom i llegenda miniatura|Entrada de l'Orella de Dionís

Segons la tradició, el nom d'«Orella de Dionís» fou atribuït a la cavitat per Caravaggio durant la seva estada a Siracusa el 1608. El pintor hauria relacionat la forma de la cova, semblant a un pavelló auricular, amb les seves propietats acústiques i amb les històries sobre el tirà Dionís I de Siracusa.

La llegenda sosté que Dionís utilitzava la cavitat com a presó i que, gràcies a la seva acústica, podia escoltar les converses dels presoners. Aquesta interpretació forma part de la tradició posterior associada a la cavitat i no constitueix una funció arqueològicament demostrada.

El nom es mantingué i es convertí en la denominació habitual de la cavitat dins del parc arqueològic.

Acústica La geometria estreta, elevada i sinuosa de l'Orella de Dionís produeix una notable amplificació dels sons i efectes d'eco a l'interior.

Aquestes propietats acústiques són una de les característiques més conegudes de l'indret i estan estretament relacionades amb la llegenda sobre Dionís I de Siracusa.

Context arqueològic L'Orella de Dionís es troba dins del Parc Arqueològic de Neàpolis, que conserva alguns dels principals monuments de la ciutat antiga de Siracusa, entre els quals el Teatre grecoromà de Siracusa, l'amfiteatre romà, l'altar de Hieró II i les latomies.

La Latomia del Paradís forma part de l'arc de pedreres antigues situades en aquest sector de la Neàpolis. A l'interior encara es poden observar grans cavitats excavades a la roca i les traces de l'extracció de pedra.

Les latomies foren utilitzades en època grega com a pedreres i també com a llocs de reclusió. Posteriorment, algunes zones foren transformades en jardins i adquiriren l'aspecte vegetal que presenten actualment.

Referències

Vegeu també Parc Arqueològic de Neàpolis

Enllaços externs

Àrea arqueològica de la Neàpolis — Regió Siciliana Orecchio di Dionisio e Grotta dei Cordari — Comune di Siracusa

Categoria:Jaciments arqueològics d'Itàlia Categoria:Edificis de Siracusa