Tilde Capomazza (Pozzuoli, 26 d'octubre de 1931 – Gènova, 1 de febrer de 2018) va ser una directora de televisió italiana. És coneguda pel seu programa setmanal Si dice donna, emès a la Rai 2 de 1977 a 1981.
Biografia Llicenciada en lletres modernes, en els primers anys fou activa en associacions catòliques. Va ser editora de diversos diaris de la Federació Universitària de la joventut catòlica i va ensenyar en diverses escoles del nord d'Itàlia. També va ser directora de la Revista Catòlica i col·laboradora de la Unió de Dones d'Acció Catòlica, immersa en l'entusiasme i la renovació que comportà en aquells anys el Concili Vaticà II.
El 1966 es va formar com a programadora i documentalista per a la RAI, que la va contractar permanentment a principis dels anys setanta. El primer programa que va crear va ser Sapere, per l'educazione degli adulti. I també va produir diverses sèries.
El 1975, juntament amb l'antropòloga Ida Magli i la historiadora Annarita Buttafuoco, que seria la seva parella durant molts anys, va fundar a Roma la revista DWF donnawomanfemme: la primera revista italiana dedicada als estudis històrics i socioantropològics feministes.
El 1977 va crear el programa televisiu Si dice donna, un programa revolucionari que va rebre el suport de Massimo Fichera, el primer director de Rai 2 després de la reforma de 1975, i de Marina Tartara, la primera dona executiva de producció a la RAI. Si dice donna s'adreçava per primera vegada a la societat italiana de l'època amb una perspectiva feminista. A l'emissió, també hi van participar Biancamaria Frabotta, Alessandra Bocchetti, Ida Farè, Daniela Colombo, Annamaria Guadagni, Fiamma Nirestein, Paola Piva, Maricla Tagliaferri, Mariella Gramaglia i Sofia Scandurra. El projecte televisiu, que es mantindria durant quatre temporades amb grans índexs d'audiència, comptà amb la col·laboració de molts intel·lectuals italians del moment del món del periodisme, la literatura, l'actuació, la història i l'erudició... I va acabar bruscament el 1981.
Tilde Capomazza va optar per la jubilació anticipada, però va continuar la seva activitat editorial feminista i la seva contribució política. Va fer documentals a l'Àfrica i Orient Mitjà, reportatges sobre la Conferència Mundial de la Dona a Pequín i va escriure llibres. Vivint a Gènova, va col·laborar amb la Coordinació de Dones, Treball, Cultura, a la qual donaria els seus fons..
Amb Marisa Ombra (presidenta, als anys 70, de la cooperativa editorial de la revista Noi Donne) va escriure el 1987: 8 marzo: storia, miti, riti della giornata internazionale della donna, i després, al 2009: 8 marzo: una storia lunga un secolo.
Va filmar un documental sobre Gimnàstica psicofísica, concebut per Mara Tommei. El 2016 va publicar la seva biografia amb l'editorial Harpo, titulada:Tivvù, passione mia.
Dos anys després de la publicació del seu llibre, Tilde Capomazza va morir a Gènova l'1 de febrer de 2018, als 86 anys.
Obres 8 marzo: racconto, miti, riti della giornata internazionale della donna, Roma, 1987 Si dice donna. Dossier della trasmissione televisiva (1977-1981), Roma, 2002 8 marzo: una storia lunga un secolo, 2009 Tivvù, passione mia, Roma, 2016
Referències
Categoria:Realitzadors de televisió Categoria:Documentalistes Categoria:Editors de premsa Categoria:Feministes italians Categoria:Morts a Gènova Categoria:Morts el 2018 Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors de la Campània Categoria:Editors italians Categoria:Nascuts el 1931