Bezereos és un campament romà (castrum) les tropes del qual eren responsables de les tasques de seguretat i vigilància del Limes Tripolitanus, a l'Àfrica Proconsular. El petit fort és a una altitud de 125 metres, a la vora nord-est del Gran Erg Oriental, al sud de la governació de Kébili a Tunísia.
A prop del jaciment, ara conegut com Bir Ghezen, hi ha el poble de Sidi Mohammed Ben Aïssa.
Ubicació esquerra|miniatura| Ubicació del fort dins del sistema El fort, construït en un turonet amb bona visibilitat, pertany amb Tisavar a les primeres fortificacions d'aquesta part del . Es troba en un revolt format per la frontera romana, una línia que va de sud-est a oest, resultat de les consideracions romanes de construir instal·lacions militars només a les zones semidesèrtiques. Aquesta secció de la frontera segueix el uadi Hallouf.
A un quilòmetre de Bezereos hi ha una muntanya, el Mergueb ed Diab, sobre la qual s'alça una gran torre de guaita fortificada romana, de cinc per cinc metres,. que l'arqueòleg David J. Mattingly considera els "ulls" de Bezereos..
Aquesta torre es feia servir com a estació de senyals per als forts fronterers situats més al sud. A només set quilòmetres al nord-est, a les muntanyes de Djebel Dahar, al costat sud de Djebel Oum ech Chia,. es troba el fort de Henchir Krannfir, que assegura un pas al vessant nord de Djebel Dahar. Més a l'oest, el fort de Ksar Tabria assegurava una carretera principal i l'interior del limes. Gràcies a un sistema de rec organitzat, es conreaven aliments bàsics, i això beneficiava les tropes i la població civil dels voltants.
L'Itinerari d'Antoní, un directori de calçades romanes del segle III, esmenta Bezeros com la cinquena etapa de la carretera que uneix Tacapae (Gabés) amb Leptis Magna.
Descobriment i excavacions Les brigades topogràfiques de l'exèrcit francés esmenten per primera vegada el 1901 extenses restes romanes a la rodalia del pou de Bir Ghezen, a prop de Sidi Mohammed Ben Aïssa. Entre els anys 1909 i 1910, l'oficial francés Raymond Donau hi va dur a terme excavacions. després d'haver-les descrit breument com a part d'una obra militar. Una inscripció que hi trobà el 1919 permet identificar el lloc pel seu nom. La guarnició anomenada Vezerei que s'hi esmenta correspon als Bezereos de l'Itinerari d'Antoní i la Notitia dignitatum.. En les dècades següents, se'n continuaren les excavacions.
Inscripció Com va explicar l'arqueòleg Pol Trousset, Bezereos es pot descriure en el millor dels casos com un petit fort. Per una llista de noms gravats en pedra i datats dels anys 209 a 211, que Donau trobà al pati del fort, sembla que hi vivia una unitat d'uns 300 soldats (vexillatio), subministrada per la Legio III Augusta amb base a Lambaesis. La llista també identifica vuit centurions, que assegurarien la gestió dels forts propers. Hi ha una certa probabilitat que un fort més gran, fins ara desconegut, es trobe davall l'arena a prop de Bezereos:. l'estructura rectangular, amb les petites dimensions de 50 m x 65 m, no correspon a la seua importància epigràfica..
Segons la inscripció, també podria ser que l'indret ja hagués sigut, sota la dinastia Severa, la seu d'un praepositus (alt comandant) que supervisava guarnicions. Un indici n'és el fet que la Notitia dignitatum cita un Praepositus limitis Bizerentane en la llista de Dux provinciae Tripolitanae (comandants de les tropes frontereres de la província de Tripolitània).Notitia dignitatum, XXXI, pàg. 20. El Limes Bizerentanus, centrat a Bezereos, formava en l'Antiguitat tardana una secció entre el Limes Tamallensis i el Limes Talalatensis..
Uns anys abans de la publicació d'aquesta llista, una inscripció, un regal de l'emperador Septimi Sever (193-211) i el seu corregent Caracal·la (211-217), fou duta al fort l'any 201 per la Legio III Augusta: ; ; dans la base de données épigraphiques Heidelberg.
[Imp(erator) Caes(ar) L(ucius) Septimius Severus] Pius Pert(inax) Aug(ustus)
[et Imp(erator) Caes(ar) M(arcus) Aurelius Ant]oninus Aug(ustus)
[〚Brit(annicus) Part(hicus) max(imus) Germanicus〛titul]um quod di-
[vo Commodo fratre suo eras]um fu-
[erat restituerunt per vexi]lla[tionem 〚leg(ionis) III Aug(ustae)〛]
[p(iae) v(indicis) Q(uinto) An]ici[o Fausto l]eg(ato) Au[g(ustorum) pro]
[pr]aet[o]re c(larissimo) v(iro) c[o(n)s(ule) sub] cura C(ai) I[uli Saturnini]
(centurionis) [leg(ionis)] eiusde[m] Muciano [et Fabiano co(n)s(ulibus)]
Després de l'assassinat de l'emperador Còmmode, que regnà entre el 180 i el 192, es va emetre una damnatio memoriae contra ell, que significà l'eliminació del seu nom de les inscripcions. Després que Septimi Sever revocàs aquesta mesura el 197, Còmmode fou designat com "el seu germà" i fins i tot divinitzat; se'n restauraren les inscripcions. La inscripció de dalt és una referència a aquest fet. Com que la mateixa Legio III Augusta va ser sotmesa a una damnatio memoriae el 238, el seu nom també havia estat esborrat de les inscripcions..
Se sap molt poc sobre l'ocupació del fort a finals del segle III ni durant l'Antiguitat tardana..
Les restes actualment visibles daten del regnat de l'emperador Còmmode, tal com indica la inscripció, malgrat que la versió original se n'ha perdut. Potser una vexillatio de la Legio III Augusta ja ocupava el lloc durant el regnat de Còmode.. Es va descobrir una inscripció al fort de Tisavar i es va datar d'entre el 184 i el 191. ; la lecture et l'achèvement des deux dernières lignes est très incertain alors que la datation est basée sur la titulature de Commode selon . El fort de Bezereos és típic de les fortaleses del Regne Mitjà amb cantons arredonits, i petites peces de maçoneria. L'única porta, de 0,85 metres d'amplada,. és al costat nord-est. Fins ara, no se sap res sobre els possibles edificis que hi havia a dins. El fort de Tisavar està dissenyat de manera semblant.
Vicus A prop del fort hi havia un petit assentament romà, que formava un vicus típic de la majoria de forts fronterers. El 1938, l'arqueòleg Louis Poinssot informava que les excavacions en les ruïnes de Sidi Mohammed Ben Aïssa havien dut al seu descobriment.
Les excavadores hi van trobar un edifici de dos pisos. A més de cinc sales, s'hi trobà l'inici d'una galeria. Una sala amb un hipocaust característic, amb els maons buits ben conservats, permetia interpretar-la com unes termes. L'habitació del costat tenia una piscina climatitzada; s'hi van trobar restes de rajoles molt grans, algunes de color verd grisenc, sota les quals hi havia el cap d'un ocell, la cua d'un peix i les restes d'un quadrúpede.
Referències
Categoria:Governació de Kébili Categoria:Edificis romans de Tunísia Categoria:Jaciments arqueològics de Tunísia