miniatura|El Golden Gate a San Francisco Un pont (del llatí pons/pontis) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc. tot passant-hi per damunt. Actualment, són dissenyats i projectats per enginyers civils.
Estructura miniatura|esquerra|El viaducte d'Osormort (C-25) sobre la Riera Major, a prop de Sant Sadurní d'Osormort (Osona) miniatura|Pont del Diable, pont d'arcs de maçoneria Els ponts normalment estan fets de formigó, maçoneria o acer, tot i que també n'hi ha de fets amb altres metalls, fusta, cordes, canyes de bambú, o materials compostos més moderns. Bàsicament, l'estructura d'un pont és la següent: Un tauler, que és la part de l'estructura que suporta la circulació. Estructuralment, funciona com una llinda en la majoria de casos. Els estreps, que són les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny. Les piles, que són les estructures que suporten el tauler entre estreps.
La magnitud principal d'un pont és la longitud entre suports, anomenada llum, que pot anar dels pocs metres fins a gairebé 2 km i sol condicionar el disseny de l'estructura. L'altura entre els paraments inferior i superior del tauler s'anomena cantell. Cadascun dels trams entre dues piles consecutives (o una pila i un estrep) també es diu llum, o ull.
Història miniatura|El pont de la Margineda és un pont romànic del , el més gran i ben preservat d'aquest estil a Andorra. Els ponts més antics foren segurament troncs que queien de manera natural als cursos d'aigua. Els primers ponts construïts per la mà de l'home es feren amb canyes, troncs i taulons, usant eventualment també pedres.
Els arcs es van usar a l'Imperi Romà en nombroses construccions algunes de les quals encara existeixen. Els ponts romans eren de maçoneria, ja que usaven ciments, per lligar les pedres i permetre resistir petites traccions.
Durant el , es van fer moltes innovacions en el disseny de ponts de bigues de la mà de Hans Ulrich, Johannes Grubenmann i d'altres.
miniatura|esquerra|El pont "Iron Bridge", al poble d'Ironbridge (Regne Unit), el primer pont de ferro d'Europa, data del 1779 i salva el riu Severn. Amb la Revolució Industrial al es van desenvolupar ponts de gelosia de ferro forjat amb els quals es van aconseguir llums (longitud lliure) més elevades. El ferro però encara no tenia la resistència suficient per a aguantar grans càrregues. La producció de ponts va veure's augmentada amb la construcció dels primers ferrocarrils i amb l'arribada de l'acer, de gran resistència i ductilitat, es van construir ponts més llargs, molts usant idees de Gustave Eiffel.
El formigó armat, accidentalment descobert pel jardiner parisenc Monier, va esdevenir també material de construcció de molts ponts. El formigó pretesat també va usar-se en la construcció de ponts des de la seva invenció el 1928 de la mà del també francès Eugène Freyssinet. Al llarg dels últims anys també s'ha innovat amb altres materials com per exemple l'acer inoxidable o els plàstics reforçats amb fibres.
Classificació segons el seu ús Un pont pot donar servei a les ferrovies o al trànsit rodat. Un pont de tren, estrada o autoestrada que salva una vall mitjançant unes quantes llums, s'anomena viaducte. Quan un pont passa per sobre d'una via s'anomena un pas elevat (o pas superior).
Un pont moll era fet de posts gitades en un curs d'aigua que era impossible de franquejar a peu eixut.
Una passarel·la és un pont dissenyat per a ser utilitzat per vianants i/o fer de suport de serveis (canonades d'aigua potable, clavegueres, cablejat...).
Un aqüeducte és un pont amb un canal, fet per a transportar aigua en làmina lliure. És per això que tenen un pendent molt suau. Tots tres aqüeductes de les fotos a baix són Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). miniatura|Un pont de jardí japonès
Finalment, també cal destacar que alguns ponts són construïts per a un ús decoratiu o cerimonial. A l'antiga cultura xinesa i japonesa es feren nombrosos ponts amb una missió plenament decorativa (als jardins, construïts sobre cursos d'aigua artificials) i també cerimonial. L'ús decoratiu també s'ha mantingut a molts ponts a parcs, i molts altres ponts combinen funcionalitat amb espectacularitat.
Tipologies estructurals Ponts de tram recte Els ponts de tram recte són aquells formats per un tauler que treballa com a biga (simple, contínua, o cantilever) simplement recolzada en les piles i estreps. Els taulers poden ésser de bigues, llosa, caixons, o bé poden ser una gelosia, normalment d'acer. Els que tenen una sola llum solen ser de cantell constant, mentre que els formats per diverses llums, poden presentar cantell variable si les llums són prou importants. En aquest tipus de ponts, els trams extrems solen ser lleugerament més curts (aproximadament el 25% més curts) que els centrals per aconseguir fletxes i girs similars a tot arreu.
Ponts pòrtic Els ponts pòrtic són aquells ponts de tram recte en què s'encasta el tauler en algun suport, de manera que l'estructura, en forma de pòrtic, treballa conjuntament. Normalment tenen només un sol tram i es busca molta rigidesa a flexió als estreps (per això sovint es desdoblen). Aquests muntants s'encasten als fonaments si el tauler és de formigó armat però cal alliberar el gir al peu (per exemple, amb una ròtula) quan és de formigó posttesat.
Ponts en mènsula Quan els ponts presenten una estructura que es projecta horitzontalment en l'espai recolzada únicament en un extrem (cantilever), es parla de ponts cantilever. Per petites passarel·les, els cantilever poden ser bigues simples. Tanmateix, els grans ponts cantilever dissenyats per a càrregues més elevades necessiten grans estructures lleugeres per a suportar els grans esforços que apareixen; així, les gelosies d'acer solen ser la solució escollida.
Ponts d'arc Els ponts d'arc són aquells que resisteixen fonamentalment a compressió gràcies a la seva forma. N'hi ha de molt antics, fets de maçoneria i també de moderns, amb una biga corba (en forma d'U invertida) dissenyada per a resistir les càrregues verticals sense flexionar-se, únicament comprimint-se. Dins la tipologia moderna (amb una biga diferenciada del tauler), normalment existeix un tauler pla (de forma més funcional que la biga arc) que es pot situar per sobre l'arc recolzat amb pilars (com el viaducte de Garabit, per sota penjat per cables o barres (com el pont del port de Sidney), o bé en una posició intermèdia. Es poden assolir llums força considerables. El rècord el té el pont de New River Gorge amb 518 metres.
Ponts de bandes teses miniatura|center|Una banda tesa a Essing, Alemanya Les bandes teses són ponts molt esvelts dissenyats per a treballar purament a tracció, i és la tipologia antagònica als ponts d'arc. La seva forma s'assimila a la que agafaria un cable penjat des dels extrems de la banda (vegeu funicularitat). Solen ser de formigó pretesat amb forces de posttesat molt elevades per aconseguir comprimir el formigó malgrat la forma, de manera que el formigó acaba treballant com un arc amb una càrrega cap amunt introduïda pel pretesat. Molt sovint són passarel·les tot i que existeixen també ponts per a trànsit rodat suportats per una banda tesa (en aquest cas, és necessari un tauler per sobre la banda).
Ponts penjants Els ponts penjats són aquells que tenen unes torres per aguantar els cables portants (que van de torre en torre) d'on s'hi penja el tauler mitjançant cables verticals anomenats pèndoles. Els cables portants cal que estiguin ancorats de manera segura a cada extrem del pont, car cada càrrega al pont es transforma en una tensió en aquests cables. És un tipus de pont agradable a la vista, com és el Golden Gate a l'entrada de la Badia de San Francisco. No és adequat per a transport ferroviari pesant doncs podria flectar sota un pes concentrat com el d'una locomotora. Molts ponts d'aquest tipus tenen els extrems de la llosa amb formes aerodinàmiques, per tal d'evitar efectes turbulents i aeroelàstics tals com els que van destruir el Pont de Tacoma Narrows. La llum pot arribar fins a gairebé els 2000 metres del Pont Akashi-Kaikyo, rècord absolut.
Ponts atirantats Els ponts atirantats o d'obencs també tenen torres, però els cables que en surten (tirants) s'ancoren directament al tauler. Quan de les torres en surten més de 2 cables es parla de ponts atirantats multi cable. Aquesta és la més moderna de les tipologies estructurals i s'ha arribat a cobrir llums de més de 1000 metres (Pont d'Öresund, a Dinamarca - Suècia).
Classificació segons el tauler Els ponts sovint són classificats també segons el tipus de tauler que tinguin. Així, hom parla de:
Pont de bigues prefabricades: típicament de formigó armat, pretesat, posttesat o metàl·liques, és l'hereu directe del pont de troncs, fet actualment de bigues amb forma de I, π o Ω invertida. S'usa molt actualment en ponts de tram recte de llums menors de 40 metres, ja que són molt barats. Pont amb tauler llosa: típicament de formigó armat o posttesat. La llosa permet fer ponts amples amb una gran llibertat de formes en planta. Sovint les lloses incorporen alleujaments de porexpan. Les llums solen estar entre 8 i 45 m. Pont amb tauler caixó: es tracta d'una secció molt lleugera i eficaç des del punt de vista estructural. Solen usar-se en ponts de tram recte, a partir de 30 m de llum i solen ser de formigó pretesat. També n'hi ha de metàl·lics o mixtos.
També solen diferenciar-se els ponts de secció constant dels ponts de cantell variable, que varien la seva secció en funció de les tensions sol·licitades en cada punt.
Altres tipus de ponts Ponts llevadissos miniatura|Tower Bridge Un pont llevadís (o basculant) és un pont on el tauler pot elevar-se, típicament per deixar pas a vaixells alts o simplement per tallar el pas al trànsit que serveixen. El més famós de tots els ponts llevadissos és el pont de la Torre, a Londres. Si el tauler és capaç de retirar-se també però girant sobre un pivot, es parla de pont giratori. També existeixen ponts amb el tauler capaç d'hissar-se verticalement, els ponts ascencionals
miniatura|esquerra|Pont flotant d'Eastbank Esplanade a Portland, Oregon
Ponts de pontons Els ponts de pontons (o pontones) són ponts flotants suportats per pontones amb una flotació suficient per a aguantar el pont i les càrregues dinàmiques. Mentre que els ponts de pontones són normalment estructures provisionals, alguns aguanten molt de temps. Els ponts flotants permanents són útils a aigües arrecerades, on no és econòmic construir fonaments. Si és necessària una secció elevada per a permetre el pas de vaixells, es pot construir o bé fer una secció mòbil.
Procediments de construcció Els sistemes de construcció de ponts de formigó més usats són els següents: Col·locació de bigues: les bigues prefabricades de formigó es poden col·locar amb grua o bé amb un llançabigues, una gran biga de gelosia preparada amb uns llasts mòbils i específicament dissenyada per col·locar bigues. La plataforma se sol materialitzar posteriorment amb el formigonat in situ d'una `llosa que sol encofrar-se en una prellosa recolzada directament sobre les bigues. miniatura|Construcció d'un pont amb cintra automòbil sota biga auxiliar Construcció sobre cintres: els ponts de formigó es poden construir in situ recolzant els encofrats en una cintra, que és una estructura per a recolzar-los. En ponts suficientment curts pot ser econòmic construir una cintra per a tota la longitud, però si el pont és més llarg, sempre és més rendible avançar tram a tram i usar només dos jocs de cintra: mentre s'endureix el formigó d'un tram es desmunta la cintra del tram anterior ja endurit i es munta en el següent. Les cintres poden ser des de terra, sobre torres auxiliars o bé automòbils.