Ava Lavinia Gardner (Brogden, Carolina del Nord, 24 de desembre de 1922 - Londres, Anglaterra, 25 de gener de 1990) va ser una actriu estatunidenca nominada als Premis Oscar i considerada una de les grans estrelles cinematogràfiques del . Coneguda principalment per la seva extraordinària bellesa, es deia d'ella que era "l'animal més bell del món".
Infantesa i joventut Ava Gardner va néixer l'any 1922 a la petita comunitat rural de Brogden, a l'estat de Carolina del Nord. Va créixer en l'ambient rústic del camp, en el si d'una família molt pobra de cultivadors de tabac i cotó, juntament amb els seus sis germans, dels quals ella n'era la menor. La seva mare, Molly, era una dona baptista d'orígens irlandoescocesos i anglesos i el seu pare, Jonas Bailey Gardner, era un home catòlic d'ascendència irlandoestatunidenca i indoamericana (Tuscarora). Quan encara els germans eren petits, la família Gardner va perdre la propietat que tenia a Brogden i Jonas Gardner es va veure obligat a treballar com a serrador i la seva mare, Molly, com a cuinera i clauera en el col·legi major per a professores que es trobava prop de l'escola de Brogden.
En fer Ava 13 anys, tota la família es va traslladar a Newport News, a l'estat de Virgínia, esperant millorar la seva sort. Però, en poc de temps, davant les dificultats de trobar feina, es van haver de tornar a mudar a Rock Ridge, un suburbi de Wilson (Carolina del Nord). L'any 1935 el seu pare, Jonas Gardner, va morir de bronquitis i Ava i alguns dels seus germans van decidir acudir a l'escola de Rock Ridge per tal de graduar-se. D'aquesta manera, Ava va poder anar posteriorment a classes de secretariat a l'Atlantic City Christian College.
Carrera cinematogràfica Inicis en el setè art Amb 18 anys, Ava ja s'havia convertit en una bella jove d'ulls verds i una preciosa cabellera de color castany rogenc. Així, l'estiu de 1940, mentre estava visitant la seva germana Beatriu a Nova York, el marit d'aquesta, que era fotògraf i va quedar impressionat per la seva bellesa, li va demanar si li podia fer algunes fotos i, satisfet amb el resultat, va decidir penjar-les a l'aparador del seu estudi fotogràfic de la Cinquena Avinguda.
Casualment, mentre les seves fotografies estaven exposades a l'estudi del seu cunyat, Barnard "Barney" Duhan, un treballador dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer, les va veure i va decidir posar-se en contacte amb ella. Duhan va entrar a la botiga i va demanar el seu número, però no va aconseguir que ningú li donés. Finalment, va marxar comentant que algú havia d'enviar informació d'ella a la MGM i la seva germana ho va fer immediatament. En poc de temps, Ava, que encara era una estudianta de l'Atlantic Christian College, va viatjar de nou a Nova York per tal d'entrevistar-se amb els directius que la MGM tenia a les oficines de Nova York. L'agost de 1941 va deixar l'escola per anar a Hollywood amb la seva germana Beatriu i realitzar la seva primera prova. La Metro li va fer signar un contracte de 50 dòlars a la setmana per set anys. Segons les seves clàusules, estava obligada a acceptar qualsevol paper, concedir totes les entrevistes que se li assignessin, assistir a totes les sessions fotogràfiques i, a més, no beure, comportar-se correctament en públic i demanar permís a l'estudi cada cop que necessités sortir de Los Angeles. Finalment, la Mayer la va enviar a classes d'art dramàtic i de dicció, ja que el seu accent de Carolina del Nord era pràcticament incomprensible.
Va ser l'any 1942 quan va començar a intervenir com a protagonista en pel·lícules i en els següents anys va actuar en nombroses produccions de modest pressupost com Ghosts on the loose (1943), una comèdia de terror que pertany a l'etapa de decadència del gran Bela Lugosi, i Three men in white de 1944, una comèdia drama de metges, en què intervenien també Van Johnson i Lionel Barrymore.
Els anys daurats miniatura|Ava Gardner en The killers (1946) La seva gran oportunitat va arribar el 1946 amb dos títols: el thriller Whistle stop, en el qual tenia un paper principal al costat del mític -i avui oblidat- George Raft; i el drama negre The killers, basat en una història d'Ernest Hemingway, en què es lluïa al costat d'un també jove Burt Lancaster i del sempre excel·lent Edmond O'Brien. En aquesta última, el seu personatge de femme fatale li va aconseguir per primera vegada comentaris favorables de la crítica. Ella mateixa reconeix en les seves memòries que molta gent li havia comentat que la seva "imatge i carrera d'estrella van venir definides precisament per aquesta pel·lícula negra", en què es va imposar "com una sirena fatale d'amples malucs i escot vertiginós capaç de fer flaquejar el foc del planeta estant recolzada en un piano".Ava Gardner, Ava, con su propia voz / traducció i pròleg de Lucia Graves - Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1995 - - Traducció de: Ava, My Story - London: Bantam Press, 1990 Va ser, doncs, amb aquest paper que es va poder introduir en el món de les grans actrius de la indústria cinematogràfica de Hollywood.
Durant els següents anys, va seguir treballant en nombroses produccions al costat dels grans actors clàssics del moment. Així, destaca The hucksters, en què va compartir cartell amb Clark Gable; One touch of Venus, una comèdia més aviat beneita però simpàtica; i The bribe de 1949, un fantàstic thriller dramàtic en què va actuar meravellosament al costat de Robert Mitchum, segons la llegenda, una de les seves conquestes amoroses.
A partir d'aquí, va anar consolidant el seu regnat com a gran estrella, encadenant produccions de gran pressupost i mitjans, i realitzant memorables interpretacions. Sobresurten d'aquest període: The great sinner, un drama moral -que no moralista- amb grans treballs de Gregory Peck i Ethel Barrymore i un guió impecable, en què Ava està bellíssima; East side, West side de 1949, en què l'actriu encaixava perfectament en la pantalla al costat dels sempre magnífics James Mason, Barbara Stanwyck i Van Heflin; i Pandora and the flying dutchman de 1951, un fascinant drama oniricoavantguardista, en què Ava actuava amb James Mason i una altra de les seves sonades conquestes, el torero Mario Cabré, rodant el film parcialment a Catalunya,MATA, Jordi. «Hostes vingueren... Ava Gardner». Sàpiens [Barcelona], núm. 113 (febrer 2012), p. 16. ISSN 1695-2014 concretament a Tossa de Mar, i omplint els titulars de la premsa de l'època.
esquerra|miniatura|Ava Gardner en Mogambo (1953) En aquesta etapa, va ser quan va començar a visitar amb freqüència Espanya i a fer les seves interpretacions més conegudes: Les neus del Kilimanjaro l'any 1952, la seva segona obra de Hemingway, a Àfrica i al costat de Gregory Peck i Susan Hayward; Mogambo (1953), film pel qual va estar nominada als Premis Oscar i en què va superar la bella Grace Kelly -interpretativament parlant- i va brillar amb fermesa al costat d'un imponent Clark Gable; Knights of the round table, una luxosa producció clàssica del cinema d'aventures medievals, amb Robert Taylor i Mel Ferrer; i The barefoot contessa (1954), en què Ava va interpretar un paper inspirat en la vida de Rita Hayworth donant el millor d'ella mateixa i assolint una de les seves millors representacions -si no la millor-, acompanyada ni més ni menys que per Humphrey Bogart, Edmond O'Brien, Rossano Brazzi i Valentina Cortese.
Malauradament, cap a mitjans dels anys 50, Ava va travessar alguns problemes personals i de salut, i la seva carrera artística se'n va ressentir. Va ser l'època dels seus films de menor èxit i/o entitat, però en els quals encara es gaudia amb la presència de l'actriu: el drama romàntic d'aventures Destins encreuats, en què va actuar al costat de Stewart Granger; la comèdia d'origen teatral The Little Hut, al costat de David Niven; la seva tercera adaptació cinematogràfica de Hemingway titulada A punta de dia, al costat de Tyrone Power en una de les seves últimes interpretacions; i el drama On the beach sobre les conseqüències de l'explosió d'una bomba nuclear i en què Ava va realitzar una de les seves millors interpretacions al costat de Gregory Peck i Fred Astaire.
Declivi escènic miniatura|Ava Gardner i Richard Burton en The night of the iguana Després d'uns anys 50 esplendorosos, a poc a poc va anar quedant relegada per la indústria a favor de noves estrelles. Així, cada cop li va resultar més difícil trobar papers del seu nivell, i la dècada dels 60 va significar l'inici de la seva fi. Malgrat tot, encara va dur a terme algunes últimes grans representacions. Tres pel·lícules sobresurten d'aquesta etapa: 55 dies a Pequín, en què va realitzar una memorable encarnació d'una comtessa arruïnada enmig d'una revolució anticolonial, amb Charlton Heston i David Niven; Seven days in May, gairebé la millor pel·lícula nord-americana de rerefons polític de la dècada i una de les millors del seu director -John Frankenheimer-, en què Ava compartia cartell amb Burt Lancaster, Kirk Douglas i Fredric March; i The night of the iguana, dirigida per John Huston i basada en l'obra teatral de Tennessee Williams, en la qual Ava va fer una interpretació excel·lent al costat de Richard Burton i Deborah Kerr i per la qual, segons els crítics, es mereixia una nova nominació als Oscar.
A més d'aquestes grans produccions, mereixen recordar-se també algunes de les seves aparicions en pel·lícules que no van tenir tanta fortuna comercial o artística com: The bible de John Huston i Mayerling, en la qual va treballar amb Omar Sharif i Catherine Deneuve.
Cansada de la vida de Hollywood, a partir de 1968 Ava es va instal·lar a Londres, on va viure parcialment retirada. Tot i així, encara que durant els anys 70 va reduir la seva activitat professional, va continuar rodant alguns títols que, en aquell moment, no van ser apreciats per l'audiència. Entre aquests, cal mencionar The life and times of Judge Roy Bean i Terratrèmol, que no van ser grans èxits malgrat ser unes cintes dignes i amb unes bones interpretacions d'una Ava en la seva esplèndida maduresa física. Així, la dècada dels 70 va comportar l'entrada de l'actriu en un franc declivi, havent d'acceptar papers de menor relleu en qualsevol pel·lícula o sèrie de televisió.
Destaca el seu paper en un entretingut thriller britànic de 1975, en què l'actriu va compartir protagonisme amb l'inoblidable Dirk Bogarde i amb Timothy Dalton, Permission to kill; la seva participació en una fantasia de poc d'èxit comercial, The blue bird, al costat de Jane Fonda i Cicely Tyson; la interessant cinta de por The sentinel, amb Christina Raines i Chris Sarandon; i un drama d'intriga en què ja va realitzar un paper molt secundari però encara profund, The kidnapping of the President, en què el protagonista era el notable Hal Holbrook. Cal comentar que també va intervenir més tard en diverses produccions per a la televisió com Dardanelos i Falcon Crest.
Vida personal La bellesa de l'actriu era impressionant. Quan va arribar a la Meca del cinema americà l'any 1941, en la seva fitxa es va anotar 1,70 d'alçada, 48 quilos de pes i unes mides quasi perfectes. Al cap de poc de conèixer-la, un dels magnats de la Metro, Louis B. Mayer, va dir d'ella: "no sap actuar ni parlar, però és enlluernadora". D'aquesta manera, la seva carrera com a reina escènica va venir molt determinada pel seu gran atractiu físic. Les cròniques de l'època recullen que allà on anava, Ava sempre atreia totes les mirades com si es tractés d'un poderosíssim i hipnòtic imant. Així, la seva vida personal i artística van venir també molt definides per la seva intensa i, a vegades, tòrrida, vida social i amorosa.
Els amors d'Ava miniatura|Mickey Rooney el 1943