miniatura|Dos judokes practicant El judo (柔道) és una art marcial japonesa fundada per Jigoro Kano a la fi del a partir del Jujutsu, fugint de tècniques perilloses o inútils,sent així possible la seva pràctica lliure en randori. L'objectiu de Kano era la millora de les persones mitjançant la seva pràctica. El judo té una gran acceptació a tot el món i des dels Jocs Olímpics de Tokyo és un esport olímpic.
La paraula judo està formada per dues paraules "ju" i "do" i signifiquen quelcom semblant a "camí o via de la flexibilitat". Amb això, s'intenta explicar que la forma de vèncer una força no és oposar-s'hi, sinó tot el contrari, donar-li suport i dirigir-la per al propi fi. Seria com una fulla que sosté una mica d'aigua i quan no aguanta més s'inclina i la deixa caure en lloc de trencar-se.
Les tècniques del judo bàsicament són projeccions, immobilitzacions, luxacions i estrangulacions. El judo actual ha perdut bona part de la cavallerositat originària i s'ha convertit en un esport de competició, en una baralla molt travada, on és molt difícil veure la puresa de la tècnica que antigament s'ensenyava.
Equipament
Els judoques, duen una vestimenta concreta, el keikogi, que en el judo pren el nom de judogi, una jaqueta i uns pantalons fets de tela resistent i generalment blanca i un cinturó (obi); tot plegat, a occident és conegut com a kimono encara que no és pas el mateix. El judogi és el vestit amb què es practica el judo. Consta d'uns pantalons amples i una jaqueta oberta que es lliga amb un cinturó que fa dues voltes a la cintura i que pot ser de diferents colors en funció dels coneixements del practicant.
La progressió dels colors dels cinturons (obi) comença pel blanc i li segueixen el groc, taronja, verd, blau, marró i negre, passant també per uns colors intermedis, que indiquen la progressió del coneixement. Després del negre apareixen unes altres graduacions superiors denominades "Dan".
El lloc on es practica rep el nom de dojo i a terra hi ha el tatami, una màrfega que serveix per amortir el cop i no fer-se mal en caure.
La vestimenta i els graus kyu per cinturons de colors del Judo van ser adoptats pel karate-do a partir de 1922. I per l'aikido la dècada de 1930. Aquest sistema ha estat adoptat per moltes altres arts marcials i sistemes híbrids moderns d'origen coreà, xinès, americà, hawaià, etc. el .
Nivells miniatura|Cinturó negre El judo es regeix per un sistema de nivells i de cinturons que van per aquest ordre: blanc-groc-taronja-verd-blau-marró-negre-vermell, amb els seus respectius intermedis: blanc-groc, groc-taronja, taronja-verd, verd-blau, blau-marró i blanc-vermell (aclariments: no hi ha marró-negre i després del negre ve el vermell i entremig s'hi va ficar el blanc-vermell). Per passar de cinturó es necessiten 8 kata pels complerts i 4 kata pels intermedis, per passar del negre al vermell es fa servir un sistema diferent que va per 12 dans (a partir del 6è hom es pot posar el blanc-vermell). Per passar de cinturó s'ha de fer un examen que consisteix a saber fer bé les tècniques que venen a continuació amb els seus respectius cinturons (per passar als intermedis es pot fer només la meitat de les tècniques):
De blanc a groc. Saber caure bé. Saber fer: tècniques: o-goshi, uki-goshi, ippon-seoi-nage (ippon), o-soto-gari i de-ashi-harai; immobilitzacions: hon kesa gatame, kami shiho gatame, yoko shiho gatame i tate shiho gatame. estrangulacions: kata juji jime, gyaku juji jime i nami juji jime.
De groc a taronja. Saber fer: tècniques: morote-seoi-nage (morote), ko-uchi-gari, tsuri-komi-goshi, sode-tsuri-komi-goshi, o-uchi-gari i te-guruma; immobilitzacions: ushiro kesa gatame, kuzure kesa gatame i kami shiho gatame; de judo terra: uke en posició quadrupèdica i uke de bocaterrosa (uke és el company que es deixa fer la tècnica perquè qui s'examina o entrena pugui aprendre); estrangulacions: hadaka jime, okuri eri jime, i kataha jime; luxacions: juji gatame.
De taronja a verd. Saber fer: tècniques: tai-otoshi, seoi-otoshi, sasae-tsuri-komi-ashi, harai-goshi, uchi-mata i tani-otoshi; immobilitzacions: kuzure yoko shiho gatame i kuzure kami shiho gatame; judo a terra: uke entre les cames del tori, invertit i amb la cama entrecreuada; estrangulacions: vegeu també kumikata
Graus dels cinturons Graus dels cinturons de colors (kyu)
+GrauExtra(2,5)Extra(1,5)Extra(0,5)Nom - - -Colorverd-blaublau-marrónegreInformacióÉs un extra que es va afegir.Es va afegir per alumnes que no podien utilitzar el marró perquè eren massa joves.Cal haver estat cinturó marró almenys dos anys per a realitzar el nague no kata que otorga el cinturó negre. Grau9è Kyu8è Kyu7è Kyu6è Kyu5è Kyu4t Kyu3r Kyu2n Kyu1r KyuNom九級Ku-kyū八級Hachi-kyū七級Shichi-kyū六級Roku-kyū五級Go-kyū四級Shi-kyū三級San-kyū二級Ni-kyū一級Ichi-kyūColorblancblanc-grocgrocgroc-taronjataronjataronja-verdverdblaumarróRepresentació75px|Cinturó blanc75px|Blanc-groc75px|Cinturó groc75px|Groc-taronja75px|Cinturó taronja75px|Taronja-verd75px|Cinturó verd75px|Cinturó blau75px|Cinturó marró
Graus superiors (Grau Dan) Grau1r Dan2n Dan3r Dan4t Dan5è Dan6è Dan7è Dan8è Dan9è Dan10è DanRangDeshi (deixeble)Renshi (mestre c)Kyoshi (mestre interior)Hanshi (mestres interior i interior unificats)Keijin (trésor vivant)Nom初段Sho-dan二段Ni-dan三段San-dan四段Yon-dan五段Go-dan六段Roku-dan七段Shichi-dan八段Hachi-dan九段Kyū-dan十段Jū-danColorNegreNegreNegreNegreNegreBlanc-vermellBlanc-vermellBlanc-vermellVermellVermell
Història miniatura|esquerra|Jigoro Kano (el millor de tots) (1860 - 1938), el fundador del Judo modern. L'inici del Judo va ser l'any 1882, quan el seu creador Jigoro Kano, destacat lletrat i pedagog japonès, es va inspirar les canyes de bambú després d'una nevada, que es doblegaven pel pes de la neu, deixaven caure la neu a terra i tornaven a posar-se dretes, mentre que a un roure de la vora les branques es trencaven pel pes de la neu.
Jigoro Kano va néixer el 1860, es va graduar en Lletres el 1881 i va acabar l'any següent els estudis de Ciències Estètiques i Morals. Va ser professor a l'Escola de Nobles, d'on més tard va ser-ne rector. Més endavant, el jove professor va ser conseller del Ministeri d'Educació i l'any 1893 director de l'Escola Normal, i després secretari del ministre. Anys després, Kano va tindre uns quants càrrecs al sector educatiu. Es va interessar i va treballar particularment en el desenvolupament de l'educació física i l'esport, tant a escala nacional com internacional i va presidir la Federació Esportiva del Japó, alhora va ser el primer japonès que va representar al seu país al Comitè Olímpic Internacional.
Kano, coneixedor del ju-jitsu, interessat per les arts marcials, i amb un ampli coneixement de les aspiracions educatives del seu temps i de les tendències occidentals de l'educació i de l'esport, elimina totes les tècniques perilloses del ju-jitsu, conservant d'aquest art les formes i accions de més valor, alhora que aporta noves tècniques que donen un caràcter d'activitat esportiva, creant un nou esport, concebut com un mètode d'educació física, on el combat és només un mitjà per al desenvolupament personal.
Tot això va lligat a la seva preocupació per encaminar l'evolució esmentada, a assolir la superació física i mental del practicant, sota el principi d'utilitzar l'energia de la manera més eficaç possible, creant el judo, «camí de la flexibilitat». El 1882 Jigoro Kano inicia aquestes ensenyances a la seva pròpia escola, lloc al qual va denominar Kodokan «lloc on s'ensenya el camí».
El desenvolupament del Judo es va completar l'any 1922, any en què es va iniciar un moviment social amb la finalitat de donar a conèixer els seus principis: màxima eficàcia en la utilització del cos i de l'esperit amb el mínim d'esforç i prosperitat i beneficis mutus.Kano, 1989
Així, el judo, en un sentit ampli, és tant un estudi i un procediment d'entrenament aplicable a l'esperit i al cos, com el camí de la vida. Des d'un punt de vista més restringit, el judo tindria com a objectiu l'estudi i la pràctica de l'atac i la defensa, seria un art o una eina tècnica (aquesta aplicació era l'única estudiada anteriorment sota el nom de ju-jutsu). Però Kano va entendre que l'estudi del principi de l'eficàcia màxima, en tota la seva amplitud, era més important que la simple pràctica del ju-jutsu, perquè la comprensió real d'aquest principi ens permetrà no només aplicar-ho a tots els aspectes de la vida, sinó que ens ajudarà fins i tot a millorar de les tècniques.Villamon, 1997
Jigoro Kano concebia el judo com un mitjà de perfeccionament personal i com una contribució al desenvolupament i el benestar social. Amb aquesta idea, Kano a partir del 1920, es va dedicar més a la seva escola, la qual anava expandint-se per tot el Japó amb acceptació, tant a les universitats com als centres d'arts marcials i la policia. Pot considerar-se com la seva conquesta més gran la introducció del judo com a mitjà de l'educació física a les escoles de secundària i a algunes de primàries quan va ser director del departament d'educació del Ministeri d'Educació del Japó. Per tot això, el judo es va formar i es va desenvolupar sota un clima educatiu.
Expansió del judo A Europa va ser introduït per Mikinosuke Kawaishi. Després de la fundació del Kodokan (escola de judo) en 1882, el judo es va estendre ràpidament per tot el Japó. Com ja s'ha dit abans les autoritats del país el van adoptar com a esport oficial i la policia el va incloure en els seus programes d'entrenament. També la policia de París el va incloure en els seus programes d'entrenament el 1905.
El primer club que es va establir a Europa va ser el Budokwai, a Londres, el 1918, fundat per Gonji Kozumi, dedicat la major part de la seva vida a la popularització d'aquest esport. El primer torneig internacional es va realitzar entre el Budokwai i la selecció alemanya el 1926. Va tenir un gran impacte i al període d'entre guerres el judo es va establir definitivament a Europa.
El 1947 es va fundar lAssociació Britànica de judo i la Unió Europea de judo. La Federació Internacional de judo es va crear l'any 1951 i aquest any es van celebrar a Londres els primers campionats d'Europa.
Al Japó, els primers campionats es van celebrar el 1930 i a començament de la Segona Guerra Mundial ja era esport nacional. En 1949 es fundà la Federació japonesa de judo.
Els primers campionats del món se celebraren a Tòquio en 1956 i des de 1965 s'han organitzat cada dos anys. El 1980 s'organitza el primer campionat del món femení, demostrant el nivell d'acceptació que últimament ha tingut aquest esport dintre de la societat.
El judo com a esport olímpic va tenir a Tòquio'64 la seva primera aparició com a esport d'exhibició, a Munic'72 ja estava dins del programa oficial i així fins als nostres dies. El judo femení va trigar una mica més, a Seül'88 va ser esport d'exhibició i a Barcelona'92 esport oficial.
En un principi, a les competicions internacionals, existia un clar domini japonès, però a causa de la seva expansió per tot el món els resultats han evolucionat i als últims jocs olímpics d'Atlanta, les 24 medalles de la categoria masculina es van repartir entre 16 països diferents. Aquest fet és més notable a la categoria femenina amb 17 països que van accedir a alguna de les medalles. Aquest aspecte demostra la gran internacionalització del judo i la seva contínua difusió.