La lluita lliure és un estil de lluita en què es permet d'agafar les cames de l'adversari, fer-li la traveta i utilitzar activament les cames en l'execució d'una acció.
La lluita lliure es va admetre en els Jocs Olímpics en la sessió del COI celebrada a París el 1901. Les primeres proves olímpiques van ser en els Jocs Olímpics d'Estiu del 1904 a Saint Louis als Estats Units. El moviment olímpic va decidir afegir aquesta nova disciplina en paral·lel a la ja existent lluita grecoromana. Si la lluita lliure tenia un passat certament menys ric i menys noble que l'anterior, per contra gaudia d'un gran seguiment, en particular a Gran Bretanya i als Estats Units, on era una de les atraccions estrella de les revetlles i fires del , una forma d'entreteniment professional. Com passa amb la lluita grecoromana, compta des de llavors entre les grans disciplines dels Jocs Olímpics.
La lluita lliure té actualment les següents modalitats: La lluita lliure esportiva o lluita lliure olímpica, un esport olímpic de combat sense cops on es tracta de fer caure i immobilitzar l'adversari. la lluita lliure professional, també coneguda anteriorment com a Catch as Catch Can o simplement Catch, és una barreja d'esport i espectacle.
Lluites tradicionals La Federació Internacional de Lluites Associades (FILA), aprofitant la riquesa i varietat de les lluites autòctones i tradicionals, que generalment no necessiten grans infraestructures per a desenvolupar-se, i observant l'èxit de les varietats realitzades a la platja d'altres esports, ha creat la modalitat de la Lluita platja o Beach Wrestling.
Els estils de lluites autòctons o tradicionals que han arribat fins als nostres dies són: Afganistan: Kestik Albània: Mundje vençe Aràbia Saudita: Istlish taban, Mossara taban, Moulapta Armènia: Kokh Àustria: Ranggeln (Tirol) Azerbaidjan: Gulech Bulgària: Burma, Letoussi, Nabast Xina: Kio-li, Ou-chou Corea del Sud: Ssireum o Ssirum Daguestan:Khatkabi Espanya: Lluita canària, Lluita lleonesa, Aluche cántabro, Lluita baltu Filipines: Bultong, Buno, Dumog, Arias da mene Finlàndia: Rintapaîni, Ritpaïni, Viopaîni França: E vince (Lluita Corsa), Gouren (Lluita Bretona) Geòrgia: Ankoumara, Tchidaoba Gran Bretanya: Catch-gold, Lluita de Cornualles (Cornwall), Lluita de Cumberland, Lluita de Devonshire, Lluita de Lancashire (Lancaster), Loosehold, Lluita de Norfolk, Shooting, Lluita de Westmorland. Hawaii: Hakoko Índia: Azura, Bhimcencce, Djarazandj, Hanoumantée, Nara, Psarani pata Inuit (esquimal): Una Tar Taq Indonèsia: Pendjak-silette, Gulat Iran: Guilan, lliati, Kochti persa, Kordi, Mazendarani Islàndia: Glima Itàlia: S'Istrumpa (Cerdeña) Japó: Judo, Sumo Kazakhstan: Koures, Saïs Kirguizstan: Koures, Oodarich Lituània: Ristines Madagascar: Moraingy o Lluita sakavala Malàisia: Berslate Mèxic: Lluita tarahumara, Chupa porrazo Moldàvia: Trinta (Trinte) dreapta, Trinta kunedika Mongòlia: Barilda, Boke/Bokh Pakistan: Kouchti Portugal: Galfava Rússia: A la cintura, Né v skhvatkou, Sambo. República Sakha (Yakousk/Siberia): Kourdstan-tustuu, Khapsagai Senegal: Béri, Olva, Laamb Sèrbia: Rvanje Sudan: Toubata, Lluita nuba Suècia: Akseltag, Armtag, Belgtag, Beltescast, Biscast, Bondetag, Boukatag, Cragtag, Livtag, Rigcats Suïssa: Schwingen Tadjikistan: Gouchti de Boukhara, Goutzanguiri Tailàndia: Bando Togo: Zvaha, Evala Tuvá: Khuresh Turquia: Kusag-gures, Yagli-gures Turkmenistan: Gurech, Khiva Uzbekistan: Kurash Vietnam: Vat
Referències
Federació Catalana de Lluita