Tuïr (pronunciat ) és una comuna de la Catalunya del Nord, de 7.347 habitants el 2013, a la comarca del Rosselló. Forma part de la subcomarca dels Aspres i és el cap del cantó dels Aspres. Els habitants de Tuïr tenen el sobrenom de "reguitnaires".
Etimologia Joan Coromines explica el topònim TuïrCoromines 1997. a partir de la forma llatina villa tŭgŭrĭī, el mas de la cabana. Aquest topònim apareix documentat com a Toyr el 1304.Alart-Vidal RLR III (1872)-XI (1877) i XXIX (1886)-XXXII (1888)
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Tuïr al Rosselló La comuna de Tuïr, d'una extensió de 199.000 hectàrees, és a la Plana del Rosselló, tretze quilòmetres al sud-est de Perpinyà. Es troba a la porta dels Aspres, una subcomarca que constitueix el piemont del Canigó entre la Tet i el Tec, i a tocar del Riberal, una altra subcomarca del Rosselló (de fet, l'extrem nord-oest del terme de Tuïr ja és en aquesta regió). La vila és a 23 quilòmetres de la mar Mediterrània i a 35 de la pica del Canigó (2.784 m). Tot i no ser pròpiament dels Aspres, sinó als peus d'aquesta regió, fa de cap del cantó que duu aquest nom.
Tot i pertànyer a la Plana del Rosselló, la comuna de Tuïr no és estrictament un territori pla, ja que presenta diverses realitats geogràfiques diferents entre elles: la depressió del sector oriental, compartida amb Llupià, la zona de vinyes altes de l'Aspre, dessota de les quals hi ha terres de regadiu a través del rec de Tuïr a la part alta i el rec de Perpinyà a la més baixa, les agulles i torrents que són origen de la Bassa, un dels dos rius de Perpinyà, la zona de turons com el Rigall a ponent, amb marcats còrrecs, al límit amb Castellnou dels Aspres, i el turó on es dreça el poble, enmig d'una zona plana per on s'ha estès el poble modern.
Al sector sud-oest del terme, al Causse, a cavall de les comunes de Tuïr i Santa Coloma de Tuïr, hi ha la important Pedrera departamental de Tuïr.
Termes municipals limítrofs:
La vila de Tuïr miniatura|esquerra|La cellera de Tuïr miniatura|La Ciutadella de Tuïr miniatura|esquerra|Paret medieval de la cellera La vila de Tuïr va néixer aturonada enmig de la plana, per necessitat de defensa, i alhora, en un important encreuament de camins. Nascuda a partir d'una cellera organitzada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere i del seu cementiri, el veié formar-se una vila fortificadaLa cellera altmedieval i la vila fortificada baixmedieval en els ortofotomapes de l'IGN a l'entorn de la cellera, tancant amb muralles aquella vila primigènia i els barris medievals crescuts a l'entorn, amb el castell a l'interior. El castell desaparegué, substituït per la ciutadella, d'ús militar fins a èpoques recents. Era al costat meridional de l'església parroquial, on encara es conserva el nom de ciutadella.
miniatura|Vista de Tuïr El nucli antic conserva sis portals del recinte fortificat: Portal de Castellnou, o dels Molins, Portal de Llupià, Portal del Prat, Portal de Perpinyà, o del Trony, Portal de Santa Coloma i Portal de Sant Pere. Dins d'aquesta vila vella hi havia diversos molins o trulls, ara desapareguts: el Molí de l'Oli d'en Desvalls, el Molí de l'Oli d'en Marquí, el Molí de l'Oli d'en Tardiu, i el Molí Paperer.
Dins de la vila baixmedieval es creà l'Hospital de Pobres, citat ja al , que tenia la capella de Sant Jaume, després de Nostra Senyora de les Neus, actualment desapareguda i, ja fora muralles, al es construí la capella neogòtica de Sant Joan, inicialment oratori de Can Vilar, i en l'actualitat està desafectada. Està adossada a una de les restes de la muralla medieval de la vila. La vila de Tuïr es formà a partir dels barris de la Cellera (el més antic), i el Solà, dins del nucli antic, als quals s'anaren afegint d'altres barris, ja en època moderna, com el Convent (del Convent de Caputxins), el Puig i Tuïr d'Avall. En el límit entre la vila closa i els primers eixamples s'obriren places espaioses, com la Plaça de la República, que hostatja cada dissabte el mercat.
miniatura|esquerra|El mercat de Tuïr miniatura|Les caves Byrrh Ja a l'època contemporània s'hi afegiren, al seu entorn, la Cava Cooperativa, les Caves Byrrh, el Cementiri Nou, el Centre Hospitalari Especialitzat, el Col·legi Moreto, la Destil·leria, l'Estadi Ribera, i les urbanitzacions de la Cantarana, la Sardana i la Terrassa, a més de la Zona Industrial. El Tuïr actual s'estén per tota la plana a l'entorn de la vila antiga, aproximant-se tant fins als pobles veïns, principalment Llupià i Santa Coloma de Tuïr, que de fet ja hi forma un contínuum urbà.
El Convent Antic convent de caputxins, conserva l'església de Sant Francesc. Està situat al sector sud-oest de la vila, al peu de la carretera de Castellnou dels Aspres, a l'Avinguda de Fauvelle. En l'actualitat està desafectada i en mal estat, atès que va ser al llarg de molts anys una dependència més d'una granja, i a l'espai de la capella hi havia hagut una cort de porcs.
La Mare de Déu de la Pietat
Una de les tres capelles erigides per Pere Aibrí, de Tuïr, a partir de l'autorització obtinguda el 1415 del lloctinent reial. Aquesta és al Camí de Perpinyà, és una petita obra mestra del gòtic. D'una nau curta, d'un sol tram, té un absis poligonal cobert amb volta nervada. Hi ha un porxo a la façana de ponent, on hi ha la porta d'entrada.
Santa Margarida Una altra de les tres capelles erigides per Pere Aibrí, de Tuïr, a partir de l'autorització obtinguda el 1415 del lloctinent reial. Aquesta era al Camí del Conflent, aproximadament a la Ruta d'Illa (la D-615 actual), però no en queden ni vestigis.
Sant Sebastià
La tercera de les tres capelles erigides per Pere Aibrí, de Tuïr, a partir de l'autorització obtinguda el 1415 del lloctinent reial. Aquesta és al Camí de Llupià. És una església tardoromànica, tot i que conserva restes d'una primitiva capella romànica o fins i tot preromànica. Està situada a la sortida del nucli vell de Tuïr en direcció a Llupià, l'actual ruta D-612 (dins del traçat antic, actualment denominat Avinguda del General Guillaut.
L'Hospital Psiquiàtric del Rosselló L'Hospital Psiquiàtric del Rosselló, actualment integrat en el complex sanitari del Centre Hospitalari Lèon-Jean Grégory, està situatEl complex hospitalari de Tuïr, en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem sud-oest del terme comunal de Tuïr. A la part vella del complex (vella, relativament, ja que es tracta d'un edifici de cap a la meitat del ) hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Esperança. Es tracta d'una església de factura contemporània.
Els masos del terme Tota la part nord del terme municipal és coneguda genèricament com els Masos, ja que la major part de masies són en aquesta zona.
Tot i que el creixement urbà de la vila ha fet desaparèixer diversos masos, Tuïr encara en conserva d'importants, com el Casot de la Comporta de la Prada, la Fauvelle, el Mas d'Avall, o la Granja-Escola, el Mas Arnau, el Mas Aucell, abans Mas d'en Parent, el Mas Bord, el Mas Cancell, anteriorment Mas Anglada i actualment conegut com a Mas Delriu, el Mas Castilla, el Mas Costa, el Mas Eimeric, el Mas de Flors, abans Mas Arnau, o Mas d'Ervault, el Mas de la Fàbrica, o, simplement, la Fàbrica, el Mas de l'Avart, el Mas de la Vila, o Mas d'en Pepet, el Mas de les Colles, el Mas de les Mossetanes, el Mas del Sau, abans Mas de Vilar, el Mas dels Frares, el Mas de Montcalm, abans Mas d'en Tardiu, el Mas d'en Curel, el Mas d'en Joli, el Mas d'en Marià, el Mas d'en Parent, el Mas d'en -o del- Ratero, el Mas d'en Romeu, el Mas d'en Torcatis, abans d'en Masseta, el Mas d'en Rellà, o d'en Romeu, abans d'en Sabarters, el Mas Maureta, abans Mas Gros del Gascó, el Mas Paraire, el Mas Perot, el Mas Petit, el Mas Ribera, abans d'en Romeu, el Mas Ripoll, el Mas Sant Josep, o d'Amanric, el Mas Sornià, abans d'en Clarà, el Mas Tuixagues, abans d'en Peirer, el Mas Viladomar, o Mas Brossa i la Vil·la Palaudà. D'alguns dels masos es conserva el nom, però a hores d'ara són ja desapareguts: la Barraca d'en Vila, la Blanqueria d'en Marià, el Cortal d'en Cellera, el Cortal d'en Clarà, dos masos anomenats Mas Agel, el Mas d'en Granger, el Mas d'en Tardiu, el Mas de Vulpilleres i el Mas Petit del Gascó.
Tuïr posseïa una bona sèrie de molins: el Molí de Copons, o dels Capons, el Molí Nou, abans Molí d'Anglada, encara conservats, i el Molí d'Avall, abans Casal d'en Soriguera, el Molí d'Amunt, o d'en Roig, abans Casal d'en Querubí, el Molí de la Font i el Molí del Fossar. També hi havia hagut un parell de teuleries, també desaparegudes, actualment: la Teuleria d'en Marquí i la Teuleria d'en Tardiu.
Els cursos d'aigua Pel fet que comparteix la Plana del Rosselló amb els contraforts dels Aspres, el terme de Tuïr té les tres principals tipologies de cursos d'aigua que es donen al Rosselló. D'una banda, els canals de drenatge: l'Agulla Cabdal del Pas de Nabou, l'Agulla Cabdal del Prat, o de la Prada, l'Agulla de la Joncasseta, l'Agulla de la Sanya, l'Agulla de l'Eula, l'Agulla del Mas de l'Eula, l'Agulla del Molí de Copons, o dels Capons, l'Agulla dels Camps del Castell, l'Agulla de Sant Sebastià, o Còrrec de la Prada, la Bassa (afluent del riu Tet a la ciutat de Perpinyà) i el Rec de la Carbonella; de l'altra, els canals d'irrigació, com l'Agulla de Ballaró, o de l'Ull de Ballaró, l'Agulla de l'Arbre d'en Carrabí, l'Agulla del Mas d'en Curel, l'Agulla de Mascarell, o de l'Ull de Mascarell, l'Agulla de n'Albà, l'Agulla de Rellà, el Rec, o Agulla, de les Llunes del Soler, o Rec del Soler, el Rec del Roure, el Rec de Perpinyà, el Rec de Tuïr, o Rec Reial de Tuïr, l'Ull d'Arnau, abans Botada d'Ervault, l'Ull de Ballaró, o Ull de Pellicer, l'Ull de Copons, o Ull del Mas d'en Curel, abans Trenc de Copons, l'Ull de Galliner, l'Ull de l'Agulla de la Pastera, l'Ull de les Colles, o del Mas de les Colles, l'Ull del Riu, abans Botada del Bosc, l'Ull del Terró, l'Ull de Mascarell, o del Mas Petit, l'Ull, o Ullal, de n'Albà, l'Ull de na Palet, l'Ull de Rigall, l'Ull d'Ervault, l'Ull de Sau, abans Botada de Vilar, l'Ull Germain i els Ulls de les Llunes del Soler, o les Llunes del Soler (abans, les Tres Llunes del Soler); associada amb els canals d'irrigació hi ha la Comporta de la Font Sant Juli i la Comporta de la Prada. Alguns són ja noms desapareguts: l'Agulla Grossa, de drenatge, la Botada de Vilar, d'irrigació, la Canal, anomenada Agulla del Mas d'en Camó a Sant Feliu d'Avall, l'Eixau, o la Descàrrega, de Ballaró (antic ull), i l'Ull de les Prades de Tuïr.
El tercer tipus de cursos d'aigua està format pels còrrecs que flueixen en les zones de relleu més accentuat, sobretot en els contraforts dels Aspres del sud-oest del territori: el Còrrec de Cebrià, el de Font Espinosa, el de Grafan, el de la Flequera, el de la Guilla, el de la Por, el de la Trencada, sovint anomenat sense la paraula còrrec, el del Barracó, el del Causse, el de les Aibrines, el de les Escomelles, el de les Mangoixes, el de Llevamans, el de Llosanera, el de l'Obra, anomenat Còrrec de la Creu a Santa Coloma de Tuïr, el del Rigall, el del Rossinyol, el dels Joncars, anomenat Còrrec del Vidrer a Santa Coloma de Tuïr, el del Vidrer, el d'en Palet, o de les Feixes d'en Palet, el de Puig Rodon, el de Salaó i la Dou, o Còrrec de la Dou.
El terme de Tuïr té algunes fonts d'anomenada: la Font de la Plaça, la Font de l'Agulla Cabdal del Soler, la Font de la Carbonella, la Font del Mas de la Vila, la Font del Portal de Perpinyà, la Font del Rec del Roure,. També hi ha alguna font desapareguda, conservada en la memòria col·lectiva, com la Font de Cap d'Home, la del Portal de Llupià, la Font del Portal de Santa Coloma i la Font d'en Puça.
El relleu