La literatura és l'art d'escriure. Segons apareix en el Diccionario de Autoridades de 1734,Diccionario de autoridades, Real Academia Española, volums I-VI, 1a edició, publicada el 1726-1739. Edició facsímil, Editorial Gredos, 1963, tres volums. la literatura és "el coneixement i ciències de les lletres".
En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot, hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols, com el còmic, les imatges o l'escultura. Habitualment, però, alguns consideren com a literatura només els texts escrits d'una certa qualitat i de certs gèneres, excloent-ne el còmic, la novel·la romàntica o la "de lladres i serenos", per exemple. Els temes són força variats.
Es considera un gènere literari cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l'estructura i el contingut. Des de Plató i Aristòtil fins a gairebé el , hi foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura. De la primera sorgeix el gènere dramàtic (tragèdia, drama, comèdia), de la segona el líric (poesia) i de llur fusió, l'èpic.
Etimologia Etimològicament, el mot deriva de la paraula llatina litteratura, el sentit original de la qual és: Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit, i és aquesta la traducció de l'expressió grega γραμματικὴ τέχνη. Tanmateix, el concepte de literatura és més ampli, ja que es pot considerar la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc.
Etimològicament, també deriva de la paraula llatina littera, que significa 'lletres'.
Consideracions generals Definicions en els diccionaris Entre altres definicions, es parla de literatura referint-se a: El conjunt d'obres escrites o orals fundades en la llengua i que comporten una dimensió estètica (a diferència, per exemple, de les obres científiques o didàctiques). Producció o estudi d'obres literàries, especialment com una ocupació. El conjunt dels texts publicats relacionats amb una disciplina o tema en particular, sigui dins d'una dimensió estètica o no. És en aquest sentit que hom pot parlar, per exemple, de la literatura científica. El conjunt d'obres sobre un tema, sobre una matèria; bibliografia. Un escrit o parlament que divaga al voltant d'un tema concret, del qual desatén la part pràctica o interessant.
Al a l'estat espanyol, el terme literatura designava els manuscrits legals, les arts i les lletres. Al Diccionario de la Real Academia Española (1992), el terme s'aplica a l'art que empra com a instrument la paraula, que comprèn les obres amb una intenció estètica. En el Diccionario de Uso del Español de María Moliner es defineix com «l'art que empra com a mitjà d'expressió la paraula parlada o escrita» i, com a segona accepció, conjunt d'obres literàries.Moliner, María. Diccionario de uso del español. "Literatura". Madrid: Editorial Gredos, 1988.
D'acord amb el Diccionario Internacional de Literatura y Gramática Filosófica de Guido Gómez, la paraula literatura es refereix als escrits imaginatius o de creació d'autors que han fet de l'escriptura una forma excel·lent d'expressar idees d'interès general i permanent.Gómez de Silva. Diccionario internacional de literatura y gramática. "Literatura". México: Fonda de cultura económica, 1999.
En un sentit professional, s'entén com a literatura una col·lecció de texts, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana, literatura espanyola o literatura nord-americana), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc.). Òbviament, les classificacions literàries són subjectives i, en molts casos, poden ser controvertides. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en gèneres literaris.
La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal -oral o escrita- que fa ús de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, sigui un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluides i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza, llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com, per exemple, la poesia tradicional dels pobles sense escriptura –de les quals, les cançons són cosines llunyanes– o el teatre, destinat a ser rebut amb la veu i els cossos dels comediants.
La literatura en el sentit més modern és, doncs, un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és, doncs, la finalitat de la literatura, criteri que la diferencia dels altres tipus d'escrits com el periodisme o la política. A primer cop d'ull, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics, però cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura, ja que un text pot contenir una dimensió literària fins i tot quan l'autor no volia que en tingués, o sense que aquesta dimensió hagi estat l'objectiu, sinó el gènere.
Definicions segons alguns autors Segons el crític literari anglès Terry Eagleton,Eagleton, Terry. Una introducción a la teoría literaria. Bogotá: Fondo de cultura económica, 1988. a Anglaterra, al , la paraula literatura no es referia només als escrits de caràcter creatiu i imaginatiu, sinó que abastava el conjunt d'escrits produïts per les classes instruïdes: hi cabien des de la filosofia als assajos, passant per les cartes i la poesia. Es tractava d'una societat en la qual la novel·la tenia mala reputació, i es qüestionava si havia de pertànyer a la literatura. Per això, Eagleton suggereix que els criteris per a definir el corpus literari en l'Anglaterra del eren ideològics, és a dir, circumscrits als valors i als gustos d'una classe instruïda. No s'admetien les balades del carrer ni els romanços, ni les obres dramàtiques.Eagleton. Una introducción a la teoría literaria, p. 29 En les darreres dècades del , va aparèixer una nova demarcació del discurs de la societat anglesa. Eagleton ens explica que sorgeix la paraula poesia com un producte de la creativitat humana en oposició a la ideologia utilitària de l'inici de l'era industrial. Tal definició la trobem en l'obra Una defensa de la poesia (1821) de Percy Bysshe Shelley.Percy Bysshe Shelley. A Defence of Poetry. Escrit el 1821 i publicat de manera pòstuma l'any 1840 a Essays, Letters from Abroad, Translations and Fragments, editat per Mary Shelley. Londres: Edward Moxon, (1840) . A l'Anglaterra del romanticisme, el terme literat era sinònim de "visionari" o "creatiu", però no deixava de tenir tints ideològics, com en el cas de Blake i Shelley, per als qui es va transformar en ideari polític. La seva missió era transformar la societat mitjançant els valors que encarnaven en l'art. Pel que fa als escrits en prosa, aquests no tenien la força o l'arrelament de la poesia: la societat els considerava com una producció vulgar sense inspiració.
Raúl Héctor Castagnino, escriptor i crític argentí, en el seu llibre ¿Qué es la literatura?,Castagnino, Raúl H. ¿Qué es la literatura?. La abstracción: Literatura, naturaleza y funciones de lo literario. Buenos Aires: Editorial Nova, 1992. indaga sobre què és la literatura i com el concepte s'estén a realitats com l'escriptura, la història, la didàctica, l'oratòria i la crítica. Segons ell, la paraula literatura adquireix de vegades el valor de nom col·lectiu quan s'anomena el conjunt de produccions d'una nació, època o corrent: o bé és una teoria o una reflexió sobre l'obra literària, o és la suma de coneixements adquirits mitjançant l'estudi de les produccions literàries. Altres conceptes, com el de Paul Verlaine, apunten a la literatura com una cosa supèrflua i encartonada, necessària per a la creació estètica pura. Posteriorment, Claude Mauriac, un escriptor i periodista francès, va proposar el terme aliteratura en contraposició al de literatura en el sentit despectiu que li donava Verlaine.Claude Mauriac. L'Alittérature contemporaine, Albin Michel, 1958 i 1969.Claude Mauriac. De la littérature à l'alittérature, Grasset, 1969. Totes aquestes especificacions fan de la literatura una proposta que depèn de la perspectiva des de la qual es realitza el corresponent enfocament. Així, Castagnino conclou que els intents de delimitar el significat de literatura, més que una definició, constitueixen una suma d'adjectivacions limitadores i específiques. Si es considera la literatura d'acord amb la seva extensió i el seu contingut, la literatura podria ser "universal" si abasta l'obra de tots els temps i llocs; si es limita a les obres literàries d'una nació en particular, és "literatura nacional". Les produccions -generalment escrites- d'un autor individual, que per tenir consciència d'autor -de creador d'un text literari- sol signar la seva obra, formen part de la "literatura culta", mentre que les produccions anònimes, fruit de la col·lectivitat i de transmissió oral -de vegades recollides posteriorment per escrit-, conformen el corpus de la "literatura popular" o tradicional.
Per a Roland Barthes, la literatura no és un corpus d'obres, ni tampoc una categoria intel·lectual, sinó una pràctica d'escriptura. Com a escriptura o com a text, la literatura es troba fora del poder perquè s'hi està produint un desplaçament de la llengua, en la qual tenen efecte tres potències: mathesis, mimesi i semiosi.<Roland Barthes. Lección Inaugural, p. 120-124 Com que la literatura és una suma de sabers, cada saber té un lloc indirecte que fa possible un diàleg amb el seu temps. Com en la ciència, en els intersticis treballa la literatura, sempre retardada o avançada pel que fa a aquesta: "La ciència és basta, la vida és subtil, i per corregir aquesta distància és que ens interessa la literatura." Per altra banda, el saber que mobilitza la literatura no és complet ni final. La literatura només diu que sap d'alguna cosa, és la gran argamassa del llenguatge, en què es reprodueix la diversitat de sociolectes constituint un llenguatge límit o grau zero, aconseguint de la literatura -de l'exercici d'escriptura- una reflexibilitat infinita, un actuar de signes.
Gèneres literaris
Els gèneres literaris han anat canviant segons l'època i la zona cultural. Ja s'ha comentat en la introducció que tradicionalment foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura. De la primera sorgeix el gènere dramàtic (tragèdia, drama, comèdia), de la segona el líric (poesia) i de llur fusió, l'èpic. Benedetto Croce (1886-1952) representà el canvi de perspectiva: cada obra és una visió del món, singular i individual; pertany a un gènere per aspectes externs. Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals humanes i com un ajut —amb l'afegitó de subdivisions— per a la classificació de les obres.